PART 1: PRESENTACIO DEL PROJECTE
 
SUMARI
 
El present informe presenta la recerca i un conjunt d'accions complementaries que s’han portat a terme per conèixer i visibilitzar les vies d’accés, les contribucions i desitjos de les tecnòlogues de Catalunya i específicament les tecnòlogues artístiques.
Aquest projecte ha implicat, per una banda, un treball de recerca feminista activista coordinada per investigadores tecnosocials i en el que hi han participat les mateixes tecnòlogues i una sèrie de persones i entitats que hi han col.laborat.
En el procés d'investigació s’ha revisat la principal literatura feminista de la tecnologia referent a l’exclusió i la inclusió de les dones en les TIC. Per contextualitzar-ho s’han descrit les dades públiques sobre participació de les dones en les TIC a Catalunya. Per incidir en les dones tecnòlogues s’han identificat, reutilitzat i explotat les informacions recollides en les recerques prèvies de Donestech per Catalunya, tant per a les tecnòlogues en el seu conjunt com per les tecnòlogues artístiques. Finalment, s’ha revisat la literatura sobre art i tecnologia i s’ha contextualitzat la realitat per a les dones i per a Catalunya. Per incidir en les experiències de les tecnòlogues del món de l’Art a Catalunya s’han recollit nous testimonis i experiències a través de noves entrevistes en profunditat a tecnòlogues artístiques residents a Catalunya. Les seves experiències han estat analitzades per elucidar-ne els seus accessos, usos, contribucions i desitjos respecte les tecnologies. El treball de recerca es presenta a continuació en format text i es troba disponible on-line.
Per altra banda, en el marc d’aquest projecte s’han realitzat un seguit d’accions complementàries a la recerca per contribuir a l’empoderament de les tecnòlogues artístiques i a la seva visibilització. En primer lloc, s’ha construït un portal web tipus Drupal per a visibilitzar les tecnòlogues artístiques de Catalunya, la recerca i accions d’aquest projecte, per omplir amb continguts d’interès per aquesta col.lectivitat i que recull el seguit d’esdeveniments que es van realitzant en aquest àmbit. En segon lloc s’ha realitzat un ampli treball audiovisual conjuntament amb les mateixes tecnòlogues artístiques que ha culminat amb una sèrie d'entrevistes editades de cada una de les artistes entrevistades i en 2 documentals audiovisuals sobre les experiències de les tecnòlogues artístiques i les seves contribucions, una sèrie de jornades de treball i presentació i un espai al blip.tv que ho presenta per a ser compartit i generar nous documentals. En tercer lloc s’ha elaborat una visualització tipus delicious amb enllaços i paraules clau relacionades amb les tecnòlogues del món de l’art. En quart lloc s’ha creat un grup i llista de correu de tecnòlogues artístiques per tal de fomentar el seu empoderament i l’intercanvi de coneixements i informació. En cinquè lloc s’ha elaborat un llistat de propostes d’actuació pública per a la inclusió de les dones en les tecnologies. En sisè lloc s’està col.laborant en la realització d’un còmic sobre les dones dj i vj. I, finalment, s’ha participat i col.laborat amb col.lectius, associacions i esdeveniments de dones i art com Donestech, riereta, surt.tv, telenoika, el festival Femelek o la trobada de gènere i Ciberespai X0y1 a Sevilla.
Aquest projecte ha estat coordinat per Núria Vergés i Eva Cruells en el marc del col.lectiu Donestech i ha comptat amb la col.laboració directa d’una vintena de tecnòlogues, la majoria d’elles del món de l’art.
 
Més info:
www.Donestechart.net
www.Donestech.net
                 
                INFORME DE RECERCA: ACCESSOS, USOS , CONTRIBUCIONS I DESITJOS DE LES DONES TECNÒLOGUES ARTÍSTIQUES. UNA APROXIMACIÓ GLOCALITZADA DES DE CATALUNYA.
 
                1.1 INTRODUCCIO
 
L’interès per les dones i les tecnologies no és nou. A partir de finals dels anys 70 creix l'interès al voltant de la relació entre les dones i les tecnologies , i amb això, incrementa el volum de recerca, pràctica, reflexió i debat al voltant d'aquestes qüestions. Aquest interès creixent cal lligar-lo als feminismes i els moviments d'alliberament de les dones que es desenvolupen amb força a partir dels anys 60, i, també, guarda relació amb la recerca i reivindicacions prèvies feministes que treballaren per la visibilització del paper de les les dones en la ciència i per la denúncia de les seves condicions de desigualtat.
Ara bé, la recerca feminista sobre les dones i les tecnologies es carrega de pessimisme durant els anys 80. Les ecofeministes i feministes socialistes veuen en les tecnologies una font de reproducció del patriarcat i de les discriminacions de gènere cap a les dones. D’aquesta manera es mostren pessimistes, i fins i tot tecnofòbiques, respecte les avantatges que el desenvolupament tecnològic pot aportar per a les dones.
A partir dels anys 90, però el desenvolupament i ús creixent de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, ha situat l'àmbit tecnològic en el pla de l'interès general de les nostres societats, i, així també, governs, empreses, institucions acadèmiques, artistes i moviments socials han realitzat importants esforços per recollir i generar informació sobre les tecnologies i indagar en les seves implicacions per a les seves activitats i la societat.
És també a partir d’aquesta dècada que des del feminisme es renova l’interès per les relacions de les dones amb les tecnologies que es veuen amb un elevat optimisme. L’any 1991 Haraway publica el seu famós manifest cyborg, en que proclama que les possibilitats d’hibridesa y canvi que potencialment proporcionen les tecnologies poden beneficiar a les dones. Poc després les ciberfeministes, inspirades per Haraway i alentades per les noves possibilitats de les noves tecnologies de la informació i comunicació criden a la conquesta de les TIC i els nous espais que ofereixen, Internet i el ciberespai emfatitzant la idoneïtat de les característiques i habilitats de les dones per a desenvolupar-se en aquestes noves tecnologies. Més endavant, Wacjman, com a tecnofeminista i hereva de les feministes constructivistes, es mostrarà menys optimista, però sempre considerant les possibilitats de transformació de les noves tecnologies, sempre i quan les dones puguin participar en el seu desenvolupament ja que Wajcman, com la literatura post 90, considera que el gènere i les tecnologies són mútuament constitutives en una relació fluida i performativa.
D'una manera similar parteix i evoluciona l'interès, debat i reflexió per conèixer la relació entre les dones i les activitats artístiques, i sobretot, també a partir dels anys 90, amb l'auge de les noves tecnologies de la informació i el desenvolupament del ciberfeminisme. Les relacions entre les artistes i les tecnologies generen noves visibilitzacions i interessos en relació a aquest col·lectiu de dones tecnòlogues(Deepwell: 1999; Mayayo: 2003; Zafra: 2008). Ara bé, si bé el treball artístic en aquest sentit és abundant, la recerca y literatura és encara escassa, sobretot quan s’intenten conèixer a través d’una anàlisi social. Per això aquesta recerca ha pretés explorar les tecnòlogues artístiques i generar noves informacions per potenciar la seva recerca futura.
 
La majoria de publicacions, estadístiques i anàlisi que relacionen les dones amb les tecnologies remarquen i mostren les desigualtats de gènere, encara existents, en els móns i la pràctica tecnològica.
Quant a l'ús de les noves tecnologies a nivell global, però concretament a Catalunya, encara s'observen importants desigualtats entre homes i dones que situen els percentatges d'ús de les dones bastant per sota dels percentatges per els homes. Tot i que sembla que els usos de tecnologies creixen, exponencialment, en les generacions més joves, tant per dones com per homes, la situació actual de desigualtat vertical i horitzontal continua sent preocupant, sobretot perquè impedeix a les dones prendre part activa i decisiva en el desenvolupament de les tecnologies i la societat del futur[1].
En aquest sentit i per aprofundir en les qüestions relatives a l’exclusió de les dones de les tecnologies la segona part d’aquest informe es revisa la literatura feminista sobre l’exclusió de les dones i les tecnologies i els seus determinants. Més endavant, en una tercera part, per tal de fer-ne una anàlisi contextualitzada y actualitzada es realitza una anàlisi descriptiva de les principals dades públiques sobre la participació de les dones en les tecnologies en el context Català.
 
Ara bé, si anem al detall d'algunes dades genèriques sobre la ciència i la tecnologia, i com també mostren alguns estudis i recerques socials que han intentat obrir la categoria genèrica de ciència i tecnologia, s'ha mostrat que hi poden haver especificitats i participacions diverses de les dones en algunes disciplines específiques en creixent intersecció amb les noves tecnologies com és el cas de l'arquitectura, la biblioteconomia o la comunicació audiovisual que mostren xifres de participació de les dones properes al 40%. A més d'això, algunes recerques i publicacions, com sobretot les que provenen del constructivisme feminista, han fet un esforç considerable per sortir dels paradigmes establerts i assenyalar altres tecnologies i altres usos tecnològics on les dones hi són presents en percentatges molt més elevats. Aquest és el cas de la telefonia, del teletreball, les treballadores dels xips i, com no, de les tecnologies domèstiques. Finalment, la persistència de la bretxa digital, el reconeixement de les capacitats de les dones per a les tecnologies i la constatació de la seva presència invisibilitzada o considerada tangencial i la necessitat d’una desenvolupament tecnològic d’acord amb una societat diversa i canviant ha reforçat l’interès per investigar i implementar estratègies d’inclusió plena de les dones en el desenvolupament tecnològic actual i futur. En aquest sentit la quarta part d’aquest informe revisa les principals informacions existents en relació a les presencies de les dones en tecnologies, per a, més enllà, exposar una anàlisi de les principals estratègies d’inclusió que la literatura refereix.
 
El fet que la majoria de dades i informacions públiques, que es recullen i sistematitzen, es fixin en aquelles tasques, professions i feines tradicionalment considerades tecnològiques, i mostrin percentatges de participació de les dones tan reduïts, per una banda, ens porta a intentar indagar en les vies d'accés i participació de les dones en el món tecnològic, i , per altra banda, el fet que hi hagi tantes dones tecnòlogues en els “altres” àmbits tecnològics ens porta a intentar visualitzar aquelles participacions poc visibilitzades perquè intuïm que també poden amagar velles desigualtats, però també noves claus de participació i formes d'ús de les tecnologies rarament explorades i igualment necessàries.
El 2006, conjuntament amb l'Eva Cruells i l'Alex Hache, vam iniciar un procés de recerca social activista que perseguia explorar algunes qüestions difícilment estudiables amb la informació pública existent i generar, així, noves informacions sobre les vies d'accés de les dones a les tecnologies, els usos i pràctiques que portaven a terme, els impactes que les tecnologies podien tenir en elles i els seus desitjos de millora.
Aquesta voluminosa recerca, que a més de revisar la literatura, documentació i estadístiques existents en la matèria, generà una gran quantitat d'informació qualitativa a través de qüestionaris, entrevistes en profunditat i grups de discussió, ha constituït la base inspiradora i documental d'aquesta recerca. Per això s’han analitzat les seves informacions, a la vegada que s’han complementat amb noves informacions. La sistematització d’aquesta informació referent a les tecnòlogues en el seu conjunt es presentarà a la cinquena part d’aquesta recerca.
 
Finalment, la investigació de Donestech visibilitzà presències de dones en les tecnologies com les informàtiques o enginyeres, però també d’altres rarament explorades com les tecnòlogues artístiques. Per aquests motius aquest recerca ha pretès analitzar en profunditat la realitat de la relació entre les dones i les tecnologies en el context català, però, sobretot, ha volgut explorar en profunditat la col.lectivitat de tecnòlogues artístiques.
D’aquesta manera en la sisena i darrera part d’aquesta recerca hem introduït la qüestió de la intersecció de l’art i la tecnologia a través d’una breu revisió bibliogràfica, i , a més, hem contextualitzat aquesta intersecció en una serie d’esdeveniments, centres, espais, col·lectius, entitats, institucions etc...de l’àmbit català. Més endavant es mostra l’anàlisi de les entrevistes realitzades ha través d’exposar els perfils de les tecnòlogues artístiques, les seves motivacions, factors i vies d’accés a les tecnologies aplicades a l'art, els seus usos, pràctiques i condicions de participació i finalment hem mostrat quins desitjos i somnis de transformació expressen.
La incidència en les vies d'accés ens ha donat claus per entendre les estratègies d’accés de les dones en les tecnologies aplicades a l’art, la incidència en els usos i les condicions de la pràctica tecnològica ha permès visualitzar formes específiques de treball i factors de permanència i progrés de les dones en aquests àmbits i, finalment, els desitjos de millora i els seus somnis han complementat aquestes informacions i han facilitat entreveure alguns reptes i potencialitats de futur des de les seves protagonistes.
 
En una darrera part es presenta un sèrie de informació complementària a aquest informe de recerca. Per una banda s’inclouen les copies dels treballs documentals audiovisuals com una altra forma de presentar la mateixa part de la recerca sobre les tecnòlogues artístiques. Per altra banda s’hi incorpora informació complementària per aprofundir en els perfils de les entrevistades o en el procés de recerca com algunes fotografies o imatges elaborades. Finalment s’hi inclouen propostes d’actuació pública per a la inclusió de les dones en les tecnologies. Val a dir que tant l’informe de recerca com altres informacions complementàries es podran consultar on-line a través de la nostra web i els enllaços a webs afins o espais webs per arxivar el treball visual realitzat i que es detalla en la següent part metodològica.
 
                1.2 METODOLOGIES
 
En la recerca realitzada, s’ha pretès conèixer les especificitats de la participació de les dones a les tecnologies, específicament de les tecnòlogues artístiques, a partir de les dones que ja hi participen.
Entenem com a dones tecnòlogues aquelles que, en primer lloc, s'autoidentifiquen com a tals, i en el cas de la selecció específica aquelles que estudien, treballen o dediquen bona part del seu temps a l'ús o desenvolupament de tecnologies. L'elecció d'aquest col·lectiu s'ha fet perquè es considera que d'una o altre forma han superat les barreres d'accés, encara existents, per la majoria de dones.
D'igual manera entenem les dones tecnòlogues artístiques aquelles que s'hi autoidentifiquen, però per a la selecció, aquelles dones que en les seves activitats artístiques fan un ús intensiu i avançat de les tecnologies. Les dones que han participat en la recerca treballen en diferents àmbits artísticotecnològics, però sobretot en relació a la música electrònica, el vídeo art o el videojokey, el disseny gràfic i també, tot i que en menor mesura, a les instal.lacions interactives o el net-art. Moltes d’elles, a més, combinen la seva condició d’artistes amb altres feines associades al món artístico-tecnològic exercint de productores, tècniques de sala, editores o ajudants de direcció audiovisual.
 
L'àmbit d'anàlisi ha estat Catalunya , i, sobretot, Barcelona que s’interpreta com un context proper, pioner i d’important efervescència pel que fa a esdeveniments, espais, col.lectius, institucions i entitats que es desenvolupen en la intersecció de l’art i la tecnologia. Però, donat que hi ha molta informació que prové d'estudis i desenvolupaments teòrics des d'altres àmbits, la visió ha estat glocalitzada i molt influenciada per la literatura anglosaxona.
 
D’acord amb una aproximació activista i feminista de la investigació s’han enfatitzat les característiques pròpies de la recerca activista com l'èmfasi en la subjectivitat, el foment de la participació, la tendència a l'horitzontalitat, la pràctica de col·laboració, el compartiment del coneixement generat, l’ús d’eines i metodologies en coherència i, sobretot, la potencialitat transformadora de la investigació que s’ha complementat amb un seguit d’accions per a fomentar-ne la seva visibilització, i així, l’empoderament i visibilització de les experiències i contribucions de les tecnòlogues artístiques de Catalunya.
 
Les noves tecnologies de la informació i de la comunicació suposen noves oportunitats per la recerca social, i encara més, en estudis relacionats amb les tecnologies. La seva utilització permet la sostenibilitat dels projectes, un treball distribuït i una millor redistribució i presentació de la informació generada. Aquestes tecnologies, doncs, han estat explorades i utilitzades en aquesta recerca com a eines d’investigació, de treball i de presentació. Sobretot, s'ha incidit en les tecnologies i llicències lliures.
Així s’ha construït una web amb el domini www.Donestechart.net, basada en Drupal, de codi obert, orientada a la investigació social en matèria tecnològica, que, a la vegada, ha permès la visibilització dels resultats i d’altres informacions rellevants i d’interès per a les tecnòlogues del món de l’art que s’ha considerat pertinent redistribuir, com per exemple convocatòries d’esdeveniments, residencies, ajuts, anàlisis i notícies de temàtiques d’interès. A més moltes de les informacions s’han enllaçat amb la web de Donestech.net i altres webs afins per incrementar les seves possibilitats de visibilització i difusió. D’acord amb això, també s'han utilitzat les llicències lliures per a la protecció de la llibertat i difusió dels continguts i reflexions generades en la recerca, per tal de fer circular totes les dades compilades, les narratives i els resultats sense restriccions i amb l'ànim de potenciar xarxes de col·laboració, estimular nous debats, recerques i pràctiques en l'àmbit de les dones i les tecnologies. Per això s’ha utilitzat blip.tv per a l’exposició dels resums de les entrevistades i dels treballs documentals, doncs permet l’ús de llicències lliures. També els continguts que s’han compartit en les presentacions i publicacions s’han registrat en llicències lliures.
 
L’equip de recerca i de treball que s’ha constituït bàsicament de dones amb perfils multidisciplinars que han volgut participar, compartir els seus coneixements i aprendre’n de nous. L’equip resultant destaca per la seva expertesa en la investigació tecnosocial i de gènere, en el treball tècnic audiovisual i multimèdia i finalment, gràcies a la col.laboració de les mateixes tecnòlogues artístiques, en el treballa tecnoartístic en una gran diversitat d’àmbits.
 
Les participants en la recerca han estat les següents:
 
Núria Vergés Bosch: coordinadora de recerca i multimèdia. Investigadora.
Eva Cruells Lopez: coordinadora d’audiovisuals. Investigadora.
Camila Mantovani: Tècnica audiovisual. Entrevistadora.
Maite Gayà: Tècnica audiovisual. Entrevistadora.
Valentina Messeri: Tècnica audiovisual i multimèdia. Participant.
Alba: Participant
Marise: Participant
Susana: Participant
Ux: Participant
Nikka: Participant
Shakira: Participant
Babi: Participant
Anna Sala: Participant
Laia: Participant
A més d’una sèrie de dones que ens han ofert els seus testimonis i experiències[2].
 
La metodologia de treball s’ha realitzat a diverses fases no sempre funcionant d’una manera perfectament cronològica.
 
En una primera fase s’ha procedit al disseny de la recerca i a l’exploració de les informacions existents, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, així com de la bibliografia diversa que ha tractat allò relatiu a les dones i les tecnologies, i a les tecnologies i l'art. A més, s’ha constituït l’equip de recerca i de treball que s’ha anat engrandint a mesura que ha avançat la recerca, s’ha anat multidisciplinaritzant i ha anat treballant de forma col·laborativa i distribuïda.
 
Per tal de determinar l’abast de la fractura digital de gènere a Catalunya s’han analitzat descriptivament les principals fonts de dades públiques que contenen informacions rellevants per a l'anàlisi de la participació i la relació de les dones amb les tecnologies. Així com les dades de l'INE sobre les noves tecnologies de la informació i comunicació, les dades de l'Idescat i l'eurostat també en aquest àmbit, les dades sobre educació del ministeri d'educació i ciència, les dades d'educació i sobre les dones de l'instituto de la mujer, els informes de la secretaria de Telecomunicacions i la societat de la informació de la Generalitat de Catalunya i de l'Institut Català de les dones. I, a més, per complementar algunes informacions que encara no s'inclouen en les informacions institucionalitzades, s'han utilitzat diversos estudis publicats sobre dones tecnòlogues.
En aquesta fase també s'ha explorat la principal literatura que relaciona les dones i les tecnologies per tal de mostrar l'evolució de la recerca en aquests àmbits en el temps i les distintes teories, aproximacions, perspectives, corrents i epistemologies que han estudiat i analitzat quelcom relacionat amb les dones i les tecnologies. Sobretot, s’ha revisat la literatura que feia referència a l’exclusió de les dones de les tecnologies i la fractura digital de gènere, però també la literatura que fa referència a la presencia i les vies d’inclusió de les dones en les tecnologies.
Per les especificitats del col·lectiu a estudiar, s'ha explorat la literatura que relaciona les tecnologies amb l’art, però també l’escassa literatura que relaciona les dones amb les tecnologies i l'art.
 
En una segona fase s’ha recollit la informació recollida a través del qüestionari semiobert on-line de la recerca prèvia de Donestech. S’han identificat un total de 183 dones que residien a Catalunya i se n’ha fet una anàlisi específica emfatitzant accessos, usos i desitjos amb l’ajut de programari com SPSS. D’entre les residents a Catalunya s’han identificat les que responien al perfil de tecnòlogues artístiques i se n’ha realitzat una anàlisi quantitativa descriptiva del total de 30 dones identificades, també emfatitzant els aspectes del perfil, els accessos, usos i desitjos.
 
En aquesta segona fase també s’han recollit i identificat les entrevistes en profunditat que responien al perfil de tecnòlogues que es realitzaren en el marc de la recerca Donestech i equivalien a un total de 16 entrevistes en profunditat. S’ha treballat en la seva sistematització i minutació total o parcial per a la seva posterior anàlisi en relació als accessos, usos, contribucions i desitjos.
Paral.lelament, s’han triat les eines tecnològiques a desenvolupar, com la web drupal www.Donestechart.net, el programari d’edició vídeo que ha combinat cinelerra amb final cut, la creació de l’espai lelart de blip.tv.
En aquesta fase s’ha engegat el procés de recollir nou material audiovisual per a la realització dels documentals audiovisuals a més de la dotació de les eines bàsiques per a als seva realització conjuntament amb el projecte audiovisual de Donestech. Conjuntament amb el procés inclòs a la tercera fase s’han anat enregistrant noves entrevistes per la recerca i recollint materials aportats per les artistes per tal de ser inclosos en la els documents audiovisuals. Aquest procés ha implicat, a més, un important treball d’edició audiovisual.
 
En una tercera fase s’han establert noves col.laboracions de recerca i s’han realitzat noves entrevistes en profunditat[3].
Les entrevistes en profunditat han seguit una estructura similar al qüestionari de Donestech, però s’hi ha ampliat les preguntes d’aprenentatges, usos i alhora qüestions per comprendre la relació entre gèneres, el gènere i les tecnologies i algunes apreciacions en relació a l’art. A la vegada, s’ha deixat un cert marge per adaptar l'entrevista al perfil de la dona entrevistada i a les persones entrevistadores.
El guió de les entrevistes ha estat obert i ha inclòs diverses parts. La primera ha fet referència a aquelles preguntes sociodemogràfiques bàsiques. La segona ha inclòs les preguntes per al coneixement de les vies d'accés, les formes d'aprenentatge i el seguiment de les seves trajectòries personals. Una tercera part ha incidit en els usos i pràctiques tecnològiques. I finalment, una darrera part ha inclòs preguntes per a entreveure millores per el futur i els principals reptes i potencialitats que es plantegen.
Les dones a entrevistar s’han triat per ser tecnòlogues artístiques o expertes en la matèria a partir d’esdeveniments relacionats com el Femelek 2008 i 2009, el Sónar 2008 del factor femení, i d’espais relacionats com Riereta, Telenoika o l’Hangar. A partir d’unes primeres identificades s’ha seguit la tècnica de bola de neu després d'aclarir la participació voluntària i lliure de la persona.
Amb la voluntat d’obrir la recerca a la participació de les entrevistades s’han realitzat grups de discussió entre elles i elles mateixes han participat en el procés d’entrevistar-se i d’aportar i compartir materials artístics elaborats per elles mateixes. A més, han participat en l’edició dels treballs audiovisuals i s’ha obert la seva participació a la web i a la llista de correu que s’ha creat entre elles.
Aquestes entrevistes s’han dut a terme de forma individual.
 
En una quarta fase s’ha procedit a l'operacionalització i anàlisi de les informacions obtingudes i recollides.
S’han classificat sistematitzat les noves entrevistes a través de transcripcions totals o parcials orientades a la presentació temàtica que emfatitzés les qüestions d’accés, us i millora. 
S’ha realitzat una anàlisi qualitativa de continguts de les experiències compartides, tant de a partir de les entrevistes prèvies de Donestech com de les noves entrevistes realitzades per aquesta recerca per les dones amb un perfil tecnoartístic.
Això ha s’ha realitzat amb la intenció de visibilitzar processos en les trajectòries d’accés i pràctiques d’ús, noves informacions rellevants i entrar en les seves propostes de millor. Amb l’anàlisi també s’ha buscat matisar i complementar algunes qüestions mostrades en l'anàlisi quantitativa. Però, sobretot, s’ha realitzat amb la intenció de poder comparar les tecnòlogues artístiques amb les tecnòlogues en el seu conjunt.
En aquesta fase també s’ha procedit a elaborar l’estructura final de l’informe, l’inici de la seva redacció, les seves revisions corresponents entre membres de l’equip i la seva redacció final.
 
En una cinquena i darrera fase, s’han anat presentant els resultats en diverses formes i formats que van des del paper fins als documents audiovisuals i multimèdia i a la vegada s’estan engegant nous projectes i col.laboracions tant per a les protagonistes com per a les responsables del projecte.
Durant tot el procés de recerca s'ha anat omplint la web de www.Donestechart.net de tots els resultats i altres informacions rellevants relacionades amb les dones, l’art i les tecnologies.
S’ha redactat l'estudi per tal de ser presentat en la seva totalitat i s’ha redactat un article, s’està en procés de redactar-ne un altre, i probablement alguns més per entorns acadèmics, activistes i/o publicacions especialitzades. A més s’ha elaborat material que serà utilitzat per una futura tesi doctoral sobre l’autoinclusió de les dones en l’art dels nous mitjans a Catalunya.
A banda d’això tant la recerca com el treball audiovisual s’ha presentat a l’espai de Riereta.Net del Raval de Barcelona durant el Psicosoma Factory del mes de Maig i recentment a la Trobada de gènere i ciberfeminisme X0y1 de Sevilla. Això sembla que generarà noves col·laboracions i potser projectes de futur.
La mateixa web de Donestechart, a més d’altres webs afins, serveixen per presentar els resultats de la recerca, tant a nivell textual com audiovisual, però també per a presentar visualitzacions com el núvols de paraules clau i el recull de notícies i esdeveniments. D'aquesta manera ha estat possible presentar les informacions i resultats de la recerca d'altres maneres que contribueixen a fomentar la reflexió i l'anàlisi.
Es preveu continuar amb la presentació de la recerca i dels audiovisuals en altres trobades i esdeveniments de futur. A més s’està treballant amb l’elaboració d’un nou documental audiovisual amb el material aportat per les tecnòlogues artístiques participants.
Finalment, s’està treballant amb col·laboració amb altres tecnòlogues artístiques i un altres projecte de Donestech per a l’elaboració d’un còmic sobre la relació de les dones amb les tecnologies que inclourà experiències de les tecnòlogues artístiques. En un futur, s’intentarà traslladar el còmic al format animat.
 
 
Més info:
www.Donestechart.net
www.Donestech.net
 

[1]    Així es desprén dels informes de l'INE i dels diversos de la Secretaria de Telecomunicacions i societat de la informació.

[2]    Veure part d’informació complementària.

[3]    Veure annex per el llistat de dones entrevistades.