PART 2: DE L’EXCLUSIO DE LES DONES DE LES TECNOLOGIES
1.   La preocupació feminista sobre l’exclusió tecnològica de gènere
 
L'estudi sobre la inclusió i els determinants d'accés i les especificitats d’ús de les tecnologies per part de les dones guarda una estreta relació amb l'estudi de la participació de les dones en el desenvolupament tecnològic, però també, i es podria dir que en prové, amb els estudis sobre la subrepresentació i exclusió de les dones de l’accés a les tecnologies, el seus usos i en el seu desenvolupament.
La importància dels moviments feministes dels anys 60 i 70 no només fou el caldo de cultiu del renovat interès per la qüestió de les dones en la ciència, sinó que, juntament amb el creixent desenvolupament tecnològic l'interès es traslladà també en la participació de les dones en la tecnologia. Les mateixes dones tecnològues prengueren consciència de les seves diferències i desigualtats en l'exercici de les seves professions, des de les ciències de l'educació es reclamava un canvi curricular, de continguts i de formats, que afavorís la participació de les dones, des de les ciències socials i la història es denunciava no només la invisibilització històrica del paper de la dona, i de tantes dones, en el desenvolupament tecnològic, sinó també les condicions desiguals entre gèneres en aquest desenvolupament i la subrepresentació de les dones en els àmbits tecnològics, sobretot en els àmbits tecnològics més privilegiats econòmicament i socialment i la denúncia dels escassos avenços després de les crítiques i estudis inicials.
Sobretot a partir dels anys 80,  amb la creixent introducció i importància de les tecnologies en les nostres societats, el debat s'ampliarà de la ciència a la tecnologia,  de manera que es contribuirà a multidisciplinar l'anàlisi dels factors que han propiciat la baixa participació de les dones en les tecnologies i, per altra banda,  també es contribuirà a reconstruir la participació de les dones en el món tecnològic i, fins i tot, a visualitzar àmbits tecnològics on aquesta baixa participació es veia qüestionada.
A partir dels anys 90 amb la ràpida i creixent expansió d'Internet i les noves tecnologies de la informació i comunicació el debat es reobre amb força. La consolidació de la nova societat de la informació i del coneixement i el paper central que hi prenen les noves tecnologies de la informació i comunicació en el seu desenvolupament impliquen una proliferació d'estudis que analitzen les diferències sociodemogràfiques en l'accés, usos i propietat d'aquestes noves tecnologies.
L’exclusió de les dones de la representació i dels beneficis del desenvolupament tecnològic doncs, no és quelcom nou i la preocupació feminista per aquesta exclusió s’ha traduït en una vasta recerca sobre els seus determinants que es desenvoluparan a continuació.
Des dels 70 la preocupació tecnofeminista es centrava en la visibilització d'aquelles dones que havien participat en el desenvolupament de la ciència i la tecnologia, per tal de visibilitzar-ne les seves contribucions, trencar-ne la imatge masculinitzada i, així, fomentar noves participacions i contribucions (Standley, 1983).
Això responia, sobretot, a la influència feminisme liberal que creia que la manca de dones en estudis i feines tecnològiques s’explicava per la imatge masculinitzada que es tenia de les tecnologies i que eliminant les trabes estructurals i simbòliques d’accés la participació de les dones seria més elevada. Això, a la vegada, presuposava la neutralitat de les tecnologies i apostava per el reajustament de les dones a l’ordre tecnològic imperant (Hodgkinson, 2000).
Més endavant, sobretot a partir dels anys 80, veient que l'exclusió de les dones es mantenia, els esforços feministes es centraren en documentar i explicar les barreres d’entrada i d’exclusió, tant estructurals com simbòliques, de les dones a les institucions i carreres científicotènciques (Wacjman; 2006). Aviat doncs, les ecofeministes i les feministes constructivistes qüestionaren aquesta neutralitat de les tecnologies, però si bé les ecofeministes conduiren al pessimisme i la tecnofòbia, el feminisme constructivista considera que transformant la tecnologia existent, les seves definicions i les seves institucions es pot fer front a l’exclusió de les dones. Autories com Wacjman argumenten que l’exclusió de les dones s’explica en bona part per una divisió sexual del treball que lluny d’explicar-se per diferències sexuals s’explica per la construcció històrica i cultural dels gèneres (Wacjman 1991; 2006)
Més endavant i fins avui, l'auge i creixent importància de les noves tecnologies de la informació i comunicació també representa un important impuls per la recerca feminista de les tecnologies que continuarà analitzant i explicant l'exclusió de les dones de les tecnologies amb una especial èmfasi en les noves tecnologies de la informació i comunicació. De la implementació de les noves tecnologies també en naixerà el terme de divisòria digital de gènere, per explicar l’exclusió de les dones de les TICS.
A més, en un treball de deconstrucció, reciclatge i reinvenció de les aproximacions existents les postfeministes qüestionaran també la neutralitat de les tecnologies i la mateixa tecnofòbia, però més encara qüestionaran el tractament dicotomitzat dels gèneres existent. Les noves tecnologies també es desenvolupen en el ciberespai, un nou lloc flexible en molts sentits que permet noves flexibilitats en relació a la identitat i el gènere atribuït. Així doncs, les postfeministes centraran també els seus esforços en obrir la caixa fosca del gènere, qüestionar l’heteronormativitat dels feminisme de la tecnologia, per deconstruir la identitat de gènere. Així o també, l’exclusió de les dones de les tecnologies tendirà cada vegada més a ser de la feminitat no exclusiva de les dones i s’intentaran veure les possibilitats entre sexes i entre gèneres, també en relació a les tecnologies.
Tot i el volum i rellevància de les aportacions feministes, com s’ha vist, la realitat segueix mostrant una important distància entre dones i homes en l’accés, ús i participació en el desenvolupament tecnològic i les velles qüestions continuen en ple debat. Per què les tecnologies continuen éssent i veient-se com a masculines? Per què sembla que a les dones els interessin menys les tecnologies? Per què hi ha menys dones estudiant ciències, enginyeria o informàtica? Per què hi ha tant poques dones treballant en sectors tecnològics? Per què hi ha tant poques dones en càrrecs tecnològics amb capacitat de decisió? Per què n’hi ha tant poques en determinades disciplines? Per què les tecnologies continuen beneficiant menys a les dones? Per què amb les noves tecnologies la fractura de gènere continua existint? Per què la fractura no es redueix al ritme que incrementa la implantació tecnològica a les nostres societats?
Amb el temps s’han succeït un bon nombre d'investigacions que analitzen, des de diferents perspectives,  la invisibilització, subrepresentació, baixa participació, o exclusió de les dones en les tecnologies, actualment, i sobretot, en relació a la informàtica i l’enginyeria, i, també en l’accés i  l'ús de les TICS, tot i que no únicament. Tot plegat amb l'interès de trobar els diferents factors que han produït aquesta situació i, així, amb la voluntat de visibilitzar els camins per tal de reduir la bretxa de gènere en les tecnologies (Trauth, E; Kesenberry, J; Morgan, A, 2004) . Seguint aquesta línia s'han investigat els contextos i estructures socials, els estereotips de gènere, les investigacions prèvies que els sostenen, la influència de l'educació, els currículums educatius, la invisibilització de models i les contribucions de les dones al desenvolupament tecnològic, la divisió sexual del treball, la influència dels mitjans, els ambients de treball i les pràctiques de selecció i retenció laboral etc...També, s'han qüestionat i ampliat els àmbits d'investigació tant temàtica, ampliant l'espectre i definició de tecnologies, com territorial, ampliant la investigació més enllà del món occidental i, fins i tot, pel que fa als subjectes ampliant la visió del gèneres.
 
1.1 Exclusió digital i exclusió social
Bona part de la literatura feminista que estudia la divisòria digital de gènere ho fa en relació a l’exclusió social, sobretot perquè parteix de la literatura prèvia de la divisòria digital (Sorensen, 2002). En aquest sentit, s’han determinat certs factors estructurals i s’ha constatat que les dones constitueixen un dels grups socials amb més risc d'exclusió social en tots els països del món, però encara més, en determinats països en desenvolupament. A nivell mundial doncs, la majoria de persones analfabetes, pobres i habitants de zones rurals són dones, i sobretot en determinats països, les traves a l'educació i mobilitat física de les dones i la preponderància de l'anglès i la cultura anglosaxona de la xarxa deixen fora a les dones de participar en el desenvolupament de la societat de la informació i l’accés a les tecnologies, especialment en determinats països de llatinoamèrica i del continent africà. Això fa que la fractura o bretxa digital de gènere sigui especialment accentuada en aquests llocs (Hafkin, 2002; Castaño, 2005; Huyer and Sikoska, 2003).
Tot i això, l'exclusió de les dones de les tecnologies no només s'explica en relació a l'exclusió social (Sorensen, 2002). Les dades i informes relatius a llicenciades en estudis tècnics i científics mostren divisòries sexuals horitzontals i verticals difícils d’explicar simplement per exclusió social o les eleccions de carreres tecnològiques per les nenes i estudiants no només tenen a veure amb factors estructurals sociodemogràfics. Seguint aquest fet, la literatura existent ha identificat múltiples factors específics que intervenen en la desigualtat i exclusió de les dones de l'accés, ús i desenvolupament tecnològic actual.
 
1.2 Exclusió tecnològica de gènere i invisibilització de les tecnòlogues
La primera literatura feminista, sobretot des dels àmbits històricosocials, mostrà que les dones i les contribucions d’aquestes a la història de la ciència i la tecnologia havien estat invisibilitzades i excloses de la història. Això fomentava una imatge masculinitzada de les tecnologies que impedia la participació de més dones en aquests àmbits, i així, la constitució d’una massa crítica suficient en els àmbits desenvolupaments tecnològics. Seguint aquesta línia s’han realitzat importants esforços per recuperar i visibilitzar el paper de les dones en el desenvolupament tecnològic i científic de manera que la seva participació en aquest procés de desenvolupamen s'ha fet clarament palesa. Com Gonzalez i Perez Sedeño (2002) expressen les dones han estat silenciades per la història tradicional, bé per diferents biaixos, per concepcions estretes de la història de la ciència que tendeixen a valorar reconstruir la història sobre grans fites i resultats finals obviant així la participació crucial de moltes dones en diferents processos de desenvolupament tecnològic,o bé per l'ocultament sistemàtic del paper de les dones degut a les impossibilitats legals del seu reconeixement legal, com per exemple davant les impossibilitats legals de propietat de patents, i, fins i tot, per una manca de reconeixement del desenvolupament científicotecnològic en els àmbits privats i la domòtica.
 
1.3 Exclusió digital de gènere i socialització primària estereotipada
Però no només és una qüestió d’invisibilització. Els estereotips i la distribució històrica desigual de rols i tasques de gènere segons el sexe també han determinat l'exclusió de les dones dels àmbits públics, i així també, científics i tecnològics.
Aquests estereotips s’han anat construint i reconstruint històricament i han portat a que la societat associï determinades aptituds amb ser dona i altres amb ser home, i així, determinades tasques, estudis, feines adients per unes i per uns altres. Totes aquelles aptituds i habilitats que s’associen a la ciència i la tecnologia s’han associat a l’home conformant una imatge masculinitazada de la tecnologia, i fins i tot reforçant la imatge d’allò maculí, però també unes definicions, continguts, formes i procediments que lluny d’indentificar-se amb les dones les expulsen.
Aquestes distribucions duals i discriminatòries per a les dones, al llarg de la història, s’han anat acompanyant de teories, suposadament científiques, que les sustentaven. Les idees sobre la inferioritat intel.lectual de la dona i la seva naturalesa malvada, superficial, tonta, luxuriosa i poc apta per l’estudi i la producció de coneixement i tecnologia, són antigues i s’han anat succeint en el temps (Gozalez Garía i Perez Sedeño, 2002; Perez Sedeño, 2000: Grañia, 2004). Segons les autores, de fet, encara avui determinats àmbits científics treballen intentant demostrar una superioritat masculina en matemàtiques i una superioritat femenina en habilitats verbals i ho mostren com a explicació de l’escàs nombre de dones en enginyeries i arquitectures obviant qualsevol rastre de desigualtat o discriminació(González García i Perez Sedeño, 2002).
Sobretot la literatura feminista constructivista ha treballat per mostrar els biaixos d’aquestes investigacions anteriors que han estat una de les bases fonamentals de reforçament dels estereotips i discriminacions de gènere que encara perduren.
La reproducció d’estereotips de gènere, que impliquen que les ciències i la tecnologia no són per elles, són també presents en processos de socialització des del néixer, com pot ser la socialització familiar o l’aprenentatge a través dels jocs i, evidentment, no contribueixen a impulsar l’interès de les nenes en les tecnologies.
En molts casos la primera aparició d’un ordinador és a casa i això determina les distribucions de gènere posteriors. Així els nens veuen que, sovint, l’ordinador l’usa el pare més que la mare, o pateixen que l’ordinador es posi a l’habitació del germà (Margolis i Fischer: 2002).
Els jocs també són importants elements de socialització que reprodueixen els estereotips de gènere, que a la vegada, sobretot en el cas dels videojocs, limiten d’una forma directa l’interès de les dones per les tecnologies. Segons Diez Gutiérrez (2004), durant la infància, una de les fonts d’accés a la cultura informàtica són els videojocs, doncs jugar amb ordinador fomenta l’autoconfiança en l’ús dels aparells i l’afany d’exploració per prova-error. En les diferents anàlisi dels continguts dels jocs es constata la seva construcció segons uns estereotips de gènere clarament marcats. Els videojocs els pensen homes i per homes, i fins i tot socialitzen en un sexisme clar. A més, contribueixen a apartar a les nenes doncs sembla ser que les nenes no només es troben llunyanes dels jocs clarament masculinitzats, de competició, guerres i sang, sinó també aquells intencionadament feminitzats, de barbies o decoració. (Escofet i Rubio: 2004; Diez Gutierrez: 2004: Cooper: 2006).
A més, els mitjans de comunicació, agents de socialització amb una importància creixent, ens bombardegen amb publicitat sexista on els entesos en informàtica només són ells. Així, i per exemple, l’observatori de la publicitat sexista continua rebent queixes dels anuncis estereotipats del dia de la mare i del dia del pare. Si bé per ell s’aconsella regalar mp3, càmeres digitals i artefactes tecnològics varis, per les mares encara s’aconsellen utensilis i decoracions per a la llar. Com s’ha vist en els videojocs, els anuncis dels jocs per a nenes i nens també estan farcits d’aquests estereotips sexistes[1]. A més, en les revistes especialitzades d’informàtica la subrepresentació de les dones, sobretot en tant que subjectes, és una constant i així ho recull l’article de Vazquez, R. Angulo, F. Rodriguez, C.(2007).
L’accés al coneixement i la seva exclusió seria la dimensió menys evident quan es tracta la divisòria digital. Ara bé, si existeix una idea compartida sobre les conseqüències socials del creixent accés a la informació és que l'educació i l'aprenentatge constitueixen eines essencials per l'èxit en el treball i el desenvolupament personal. Tot i que l’educació va més enllà de l’etapa escolar, les escoles tenen molt a dir en el procés d'aprenentatge (Castells; 2001; 286).
 
1.4 Exclusió tecnològica de gènere i sistema educatiu
En el sistema educatiu preuniversitari els estereotips i el menys teniment del paper de les dones també hi ha jugat la seva part en l’exclusió de les dones del món tecnològic. Així s’ha criticat la manca de referents femenins en els temaris de la història del desenvolupament científic i tecnològic, el llenguatge genèric i que invisibilitza les dones, la selecció esbiaixada de lectures, les actituds i expectitatives del professorat davant de nenes i nens que, conscient o inconscientment, esperen menys de les nenes i les encaminen poc cap a les ciències i enginyeries (Margolis i Fischer, 2002: Perez Sedeño, 2000; Gonzalez i Perez Sedeño, 2002). A més, si el programari utilitzat per motivar l’ús tecnològic a les aules tendeix a reproduir els esquemes de competència i formats dels vídeojocs, en que la majoria de nenes no se senten identificades ni hi tenen molta pràctica prèvia (Cooper, 2006), el remei és pitjor que l’enfermetat i té importants conseqüències de gènere.
 
1.5 Exclusió tecnològica de gènere i relacions socials
 
La influència d’aquesta socialització estereotipada també té efectes pel que fa a les aficions comunes i les relacions d’amistat que s’aniran desenvolupant. Si la socialització familiar, mediàtica i escolar prejutja que les tecnologies són pels nois i, a més, els vídeojocs són extremadament sexistes i masculinitzats, el nombre de nenes interessades no augmenta suficientment i la pràctica tecnològica, i també d’oci, entre amigues és escassa, dificultant, encara més, l’aprenentage, l’accés, l’adquisició de competències i l’aprofitament posterior de les tecnologies per part de les dones. 
De fet, s’ha constatat que la manca d’oportunitats i motivació de pràctica tecnològica en la infància i l’adolescència de les dones, a casa, a l’escola o entre amistats, fa que els coneixements i anys de pràctica prèvia de les dones a l’entrada a estudis tecnològics o a les comunitats de programari lliure siguin més reduïts que en el cas del homes (Krieger i Leach, 2006: Margolis i Fisher, 2002). Com veurem, degut a que les dinàmiques d’aquests tipus d’estudis i comunitats, que pressuposen certs coneixements previs, les dones hi accedeixen amb un important handicap de partida.
Per tot això, més que per manca d’interès, les nenes i les dones renuncien, o rebutgen, l’entrada al món tecnològic, i fins i tot, pateixen en major mesura el que s’ha anomenat ansietat tecnològica o tecnofòbia (Cooper, 2006; Sainz, Castaño i Artal, 2008) que els dificulta seguir-se formant en matèria tecnològica i, així, participar del desenvolupament tecnològic i social actual. Aquest fet té importants efectes en la participació en el desenvolupament tecnològic de les dones perquè poques d’elles acaben triant estudis superiors marcadament tecnològics i així, poques acaben treballant en el desenvolupament tecnològic actual.
 
1.6 Exclusió tecnològica de gènere i educació superior
 
Pel que fa a l’educació superior, històricament les dones encara han patit més traves per a l'accés a l'educació i a la formació científicotecnològica. En aquest sentit, i per exemple en el cas espanyol, les dones no foren admeses a les universitats espanyoles fins el 1868, i amb permís de “l'autoritat competent[2]”. El lliure accés no es permeté fins el 1910 (Gonzalez Garcia i Perez Sedeño, 2002). A més, la seva exclusió de les xarxes informals de formació i comunicació també s'ha donat fins recentment. Per exemple en el cas espanyol, les acadèmies científiques tardaren encara més en admetre dones. Les primeres dones en accedir a las acadèmies científiques foren María Cascales a Farmàcia el 1987 i Margarita Salas, a Ciències Exactes, físiques i Naturals el 1988 (Gonzalez Garcia i Perez Sedeño, 2002). Aquesta exclusió històrica de les dones en l'educació superior en ciència i tecnologia ha tingut la conseqüència d'impossibilitar models de referència per a altres dones i dificultar la participació de moltes més.
Actualment, que les traves legals per a l’accés a l’educació tecnològica de les dones han desaparegut, tot i que el nombre d’estudiants i professionals de les tecnologies ha augmentat no ho ha fet en les proporcions que caldria esperar. Una vegada més els estereotips hi juguen el seu paper. Així segons Margolis i Fisher (2002) o els informes del FECYT[3], encara hi ha noies que s’abstenen de triar estudis tecnològics per les dificultats que implica conflictuar-se amb els seus rols assignats, o també, tot i les bones qualificacions acadèmiques obtingudes, hi ha una gran incidència de baixa autoestima i manca de confiança en les seves aptituds per a les carreres i feines tecnològiques. A més, segons Sorensen (2002) titula l’article Love, dutie and the S-curve i exposa que l’entrada de les dones als estudis tecnològics tendeix a motivar-se per una qüestió d’utilitat, de necessitat, de deure, quan en el cas del nois es tendeix a veure com la continuació de l’oci i l’afició tecnològica prèvia.
En relació a això, una vegada iniciats els estudis, es pressuposa un coneixement previ i unes formes de relació amb les tecnologies que afavoreixen clarament els homes. Margolis i Fisher (2002) han mostrat com l’acompanyament a les persones novates és molt dèbil en  aquest tipus d’estudis, com el professorat, normalment home i blanc, prima la forma de relació hacker per damunt d’altres formes de treball tecnològic. Els hackers admirats per les seves capacitats i entusiasme tecnològic, també són rebutjats per les seves dificultats de relació social i automarginació. La preferència del perfil tipus hacker és clarament desmotivadora per les dones, que no només tenen una experiència prèvia de pràctica tecnològia més limitada, sinó que rebutgen la consideració d’asocials i l’establiment de relacions emocionals amb les màquines(Rasumssen i Hapnes: 1991).
Així doncs, per identificació de gènere i per la preferència i afinitat amb el perfil hacker del professorat, les noies pateixen una manca de mentoratge que els dificulta l’èxit professional en aquests àmbits.
 
1.7 Exclusió digital de gènere i Comunitats de Programari Lliure
No estríctament en el món laboral, però sí en la participació activa en el procés de desenvolupament tecnològic hi trobem les comunitats de desenvolupament de programari lliure. La seva contribució al desenvolupament tecnològic i de la societat de la informació actual és indiscutible, però el treball que realitzen no sempre és remunerat ni es realitza segons l’ètica mercantilística, ans al contrari. Algunes investigacions han analitzat aquestes comunitats i s’han trobat amb un nombre reduïdíssim de dones que s’explica, de forma contradictòria amb filosofia política llibertària que hi ha al darrera, per factors, conscients i inconscients d’exclusió similars als que Margolis i Fisher (2002) havien trobat en l’educació superior d’informàtica. AixíKrieger, B; Leach; J (2006), com a previ consideren que les dones no és per desinterès que no participin en les comunitats FLOSS sinó per exclusió activa, per molt inconscient que sigui. En aquest sentit han trobat que la majoria de persones participants encara consideren la tecnologia com a quelcom neutre i per tant allunyat d’allò social, i així, del gènere i, amb això, ignoren activament els efectes i/o implicacions que hi poden haver en aquest sentit. Això fa que si el gènere no es considera determinat per les seves accions individuals el desequilibri de gènere tendeix a perpetuar-se. Com a factors directament d’exclusió consideren el manteniment de l’ètica hacker, l’ènfasi i el prestigi en tasques molt masculinitzades com “escriure codi”, les dificultats d’entrada pel que fa a nivell de coneixement previ, que requereixen molts anys de contacte i treball tecnològic que moltes dones no tenen perquè la seva socialització tecnològica i entrada a les tecnologies ha estat més tardana. L’estil de comunicació agressiu i tipus “flames” que marca les relacions entre la comunitat és excloent per a les persones noves i per les que encara no estan familiaritzades en entorns FLOSS, com passa amb moltes dones. A més, la participació en les comunitats FLOSS demana llargues hores i disposició de temps lliure personal, de manera que les dones amb càrregues domèstiques queden excloses del procés.
 
1.8 Exclusió tecnològica de gènere i mercat laboral
 
Totes aquestes qüestions es mantenen i, fins i tot, es reforcen en el món laboral i el treball remunerat que està profundament afectat per una divisió sexual del treball tant a nivell horitzontal com a nivell vertical.(Wacjman, 1991, 2006).
Estudis com els de Faulkner (2000; 2007) mostren la persistència de dualitats i dicotomies simbòliques que relacionen les tecnologies amb masculinitat, també en els àmbits laborals tecnològics i sobretot per les tasques millor remunerades. I de fet, com es fa pal.lès en la història de la implantació de la telefonia (Martin:1991; Borderías; 1993), és quelcom que ve de llarg.
Si existeix una important divisió sexual del treball en el món laboral en general, sembla ser que encara és més accentuada entre tasques en relació a les tecnologies. Sobretot es relacionen alguns dels àmbits tecnològicament durs, amb allò masculí (Faulkner, 2000, 2007; Hammond and Hammond, 2002: Mellstrom, 2004), en contraposició amb allò social, la tecnologia tova, i allò femení. L’informe del FEYCT (2005) també constata que existeixen disciplines científicotecnològiques considerades femenines, amb molta presència de dones, i d’altres masculines, amb molta presència d’homes i que, curiosament, el prestigi d’una disciplina és inversament proporcional al nombre de dones que hi treballen.
Aquestes dualitats determinades pels mitjans, pel processos educatius existents, o bé per els entorns socials i/o familiars contribueixen a dificultar l'entrada, i la comoditat i el romandre, de les dones en el món tecnològic (Nielsen, S, H et al, 2003; Mellstrom, 2004; Faulkner, 2007; Lagesen, V. A, 2007). Així doncs, aquestes dualitats també afecten, no només l'accés i les possibilitats d'ús de les tecnologies sinó també les distribucions de tasques i gèneres en els diferents entorns i usos tecnològics en el món laboral (Kennedy, Wellman, Klement; 2003), a més de reforçar la divisió sexual del treball existent, tant de forma horitzontal com vertical.
Històricament, les dones han vist legalment i socialment limitades les seves possibilitats de vida pública i de treball remunerat, i en canvi, s’han vist encoratjades o forçades legal i socialment al treball domèstic. En el cas de l’Estat Espanyol i Catalunya el règim precedent a l’actual, el franquisme, dictà lleis i desenvolupà una pràctica repressora especialment encaminada a aquest sentit i a fomentar la família tradicional i la submissió de la dona. D’aquesta manera durant prop de 40 anys les dones no només hagueren d’abandonar la seva feina al casar-se o obtenir el permís del marit, sinó que tenien directament limitat l’accés a determinades categories i tasques laborals, moltes d’elles tecnològiques (Borderias; 1993). Encara avui, quan la majoria de traves legals per al treball femení s'han eliminat, la divisió sexual del treball persisteix i les dades mostren que les dones encara suporten la majoria de les càrregues familiars. Així doncs, com alguns estudis mostren aquestes càrregues familiars, no només dificulten la freqüència, intensivitat i reciclatge en l'ús de les tecnologies i d'Internet (Kennedy, Wellman and Klemen, 2003), sinó que, fins i tot, dificulten la reentrada al mercat laboral tecnològic (Trauth, E; Kesenberry, J; Morgan, A, 2004).
Si bé la segregació horitzontal és important, la bibliografia existent, respecte casos i països concrets,  com les dades públiques i comparatives a nivell europeu demostren que les dones participen en menors percentatges en el món laboral tecnològic (Trauth, E; Kesenberry, J; Morgan, A, 2004), sobretot, en les tasques millor considerades i remunerades (Faulkner, 2000, 2007; Wacjman, 1991: Castaño, 2005) Així, en les categories laborals decisionals i en les tasques de disseny dels projectes de desenvolupament tecnològic, les dones encara estan més infrarepresentades. Aquest fet té importants conseqüències, perquè amb marges decisionals tant reduïts la capacitat d’influència i participació de les dones en la innovació i el desenvolupament tecnològic és molt limitada.
A més de la divisió sexual del treball, remunerat i domèstic, algunes autories han assenyalat que els estereotips i la identificació de gènere també hi juga la seva part. D’aquesta manera es constata que les visions, creences, formes d'actuar i xarxes socials d'aquells qui històricament han dominat en el món tecnològic, típicament homes, blancs i occidentals, no només difícilment veuran altres realitats construïdes per ells i que involuntàriament poden resultar excloents, sinó que contribuiran a seguir privilegiant els col.lectius socials amb aquestes característiques i per tant, poden continuar contribuint a l'exclusió dels grups socials històricament infrarepresentats, com és el cas de les dones (Kvasny, L, 2006) . En relació a aquest fet, i per a les feines en àmbits tecnològics universitaris, i per el cas de l’Estat Espanyol, l’informe del FEYCT (2005) assenyala que si bé la producció científica de dones i homes és notable la diferència entre homes i dones que accedeixen a posicions de millor sou, millor reconeixement i majors possibilitats de decisió, fet que suggereix l’existència de criteris de selecció sexistes més que meritocràtics. Així doncs, segons el mateix informe, si bé ha incrementat notablement el nombre d’alumnes i doctorandes, el nombre de professorat estable, de coordinadores de doctorat i catedràtiques ha variat molt poc.
Tanmateix, i fins i tot, segons Faulkner (2007) quan una dona en un entorn d'enginyeria ascendeix de categoria professional per desenvolupar tasques de direcció, pateix importants costos emocionals, socials i fins i tot, professionals. Segons l’autora, quan una dona ascendeix a direcció i managament la resta de l'equip, i fins i tot ella mateixa,  tendeix a considerar que abandona el club tecnològic, fet que no ocorre de la mateixa manera si el protagonista és un col.lega home (Faulkner: 2007).
Finalment, i pel que fa a les noves tecnologies de la Informació i Telecomunicació, en creixent importància i desenvolupament i impactes en la nostra societat,  sembla que s'estan impregnant, tot i que amb importants qüestionaments, de les associacions entre ciència, tecnologia i masculinitat anteriors (Turkle, 1988; Rasmusen i Hapnes, 1991; Wacjman, 1991; Cukier W, Shortt, D, Devine, I, 2002 entre d'altres) i, així també, de les desigualtats i divisòries precedents . Així s’ha constatat, per exemple, que la competència en matemàtiques continua éssent central en els estudis TICS quan en la pràctica de les noves tecnologies és sovint inexistent (Faulkner, 2007) o que el llenguatge ja determinat de la tecnologia reflecteix i emmarca el que contribueix a sostenir les disparitats de gènere en relació a la tecnologia i això té els efectes d'excloure, entre d'altres, les dones (Cukier W, Shortt, D, Devine, I, 2002).
Així doncs, al contrari del que necessita la societat i les empreses (Rasmusen i Hapnes; 1991), les dones continuen sense tenir la oportunitat real d'apostar i promocionar-se en les noves carreres tecnològiques. I així, sense l’oportunitat real de participar i apropiar-se del desenvolupament tecnològic i social de la societat actual.
 
2.   La divisòria digital de gènere: l’expressió de l’exclusió actual.
 
Actualment, la literatura principal, i també la més influent, que, d’una manera o altra, tracta la inclusió/exlusió de les dones en la tecnologies pren com a punt de partida el que s’ha anomenat la divisòria digital (Norris, 2001; Castells, 2001).
El terme divisió digital té una aparició recent, a finals dels anys 90[4], poc després del naixement de la “world wide web”, i sorgeix lligat al mateix desenvolupament de la societat de la informació i del coneixement, sobretot, al desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i comunicació. 
Des de finals dels anys 80 la xarxa i les TIC han anat desenvolupant-se i esdevenint centrals en la nostra societat i així, el nivell de desenvolupament científic i tecnològic s'utilitza, actualment, com a índex de progrés d'una societat (Wajcman, 2006) i, tal com exposa Norris (2001), poques persones poden dubtar, després de la ràpida i creixent implantació de les TICS a les nostres societats, sobretot d'Internet, de les seves possibilitats d'incidir i modificar les nostres vides, treballs i ocis .
Ara bé, en tant que les TICS es plantegen com el model de desenvolupament actual, també en condicionen l'exclusió d'aquest desenvolupament, tant entre països com entre persones. D'aquesta manera la bretxa digital es constitueix com una de les principals problemàtiques del model de desenvolupament econòmic, polític, cultural i social actual (Perez Salazar: 2004; Castells: 2001; Norris; 2001; Castaño; 2005 ).
Els primers desenvolupaments teòrics del concepte de bretxa digital fan referència a l’accés a les infraestructures de les TIC i així, segons la definició de l'OCDE, el terme de divisió digital fa referència a la distància entre persones, llars, negocis i àrees geogràfiques de diferents nivells socioeconòmics en relació a les seves oportunitats d'accés a les tecnologies de la informació i comunicació[5].
Ara bé, i com exposa Castaño (2005) la divisòria digital no és només tecnològica, sinó que també és social. Així quan el desenvolupament es sustenta en el coneixement, no n'hi ha prou en abaratir els preus de la connexió o ampliar els punts d'accés perquè l'esforç de crear una societat de la informació és molt més complexe.
D'aquesta manera, i més endavant, els estudis sobre la divisòria digital parlen de la segona divisòria digital(Sainz, Castaño i Artal: 2008) i fan referència a les desigualtats en els usos i les capacitats d’ús de les TIC, i, fins i tot, el que es podria considerar la tercera divisòria digital, les disparitats en la propietat i capacitat d'incidir en el desenvolupament d’aquestes tecnologies (Perez Salazar: 2004).
Segons el mateix Perez Salazar (2004), les desigualtats en l’accés fan referència a les desigualtats en la possibilitat d’accedir a les infraestructures informàtiques, tant pel que fa al maquinari com al programari així com als dispositius i la xarxa. Les disparitats en l’ús fan referència a les desigualtats en les possibilitats de formació i capacitat de les persones usuàries per utilitzar les TIC segons les seves necessitats i treure’n profit. Finalment, pel que fa a la propietat, es refereix a les desigualtats en la possessió de la propietat d'aquestes tecnologies i la possibilitat d'intervenció en el seu desenvolupament. Així doncs, en aquesta recerca entendrem i tractarem la divisòria digital en el seu sentit més ampli que incorpora els diferents vessants de la divisòria digital, l’accés, l’ús i la participació en el desenvolupament.
En la societat de la informació, Segons Pérez Salazar (2004), la informació i el coneixement es converteixen en la matèria prima més important per a empreses, el capital humà més preciat dels individus per avançar social i laboralment i la base de noves estructures participatives i democràtiques per als governs. A més, la informació i el coneixement han entrat de ple en la configuració de les relacions interpersonals i de la vida quotidianes (Cruells, 2006).
Així doncs, si el model de desenvolupament actual està lligat al desplegament, accés i ús de les tecnologies de la informació i comunicació, l'exclusió social i l'exclusió digital es troben directament relacionades i es reforcen mútuament.
Ara bé, la literatura que explicà la fractura digital en els seus inicis, es centrà, sobretot, en les desigualtats entre països, entre classes i en la participació política i obvià la possibilitat de l'existència de la bretxa digital de Gènere (Norris; 2001, Castells; 2001). Fos perquè es concentraren en països en que la distància entre sexes no era molt accentuada, com en el cas d'Estats Units , fos per únicament contemplar l'accés a Internet o fos per no considerar suficientment aquesta variable en la seva anàlisi. Aviat, però, la literatura feminista demostrà que la realitat era ben diferent i que la divisòria digital és quelcom multidimensional on les influències i impactes de gènere ja no poden ser obviats.
En el context de la nova societat de la informació i del coneixement, i segons Castaño (2005), si l’accés a l’educació és essencial per a l’alliberament de les dones, l’accés igualitari a la ciència i la tecnologia es imprescindible per superar el desequilibri existent i beneficiar la societat amb les aportacions femenines.
Com en la divisòria digital en general, el terme de divisió digital de gènere fa referència a la distància entre sexes en relació a les seves oportunitats d'accés, ús, aprofitament i participació en el desenvolupament de les tecnologies de la informació i comunicació. Novament serà entesa en el seu sentit més ampli.
Per veure més a fons les diferents distàncies entre sexes en relació a les tecnologies i per situar-nos en el context específic d’anàlisi d’aquesta recerca en el següent apartat s’analitzarà la bretxa tecnològica de gènere a Catalunya en el sentit ampli, que inclou les múltiples divisòries, fent referència a les dades de l’Estat Espanyol i d’Europa quan sigui necessari per manca de dades, per un enriquiment en l’anàlisi i per incloure una visió glocalitzada del fenomen.
 

[1]Informe 2005 sobre la imatge de les dones en la publicitat. Disponible a http://www.slideshare.net/socioculturalTV/estereotipos-de-gnero-en-publicidad-2005/+

[2](ministro de Instrucción Pública, Rector, padre o esposo).

[3]http://www.fecyt.es/fecyt/docs/tmp/1649797961.pdf
 

[4]Sembla ser, que s’atribueix a Lloyd Morriset el 1996 (Perez Salazar: 2004). De totes maneres sembla ser que la primera atribució no és clara. Algunes autories ho atribueixen a Morrisset, altres a Keller o a l’administració Clinton. Considerem que no és determinant com per aturar-nos en aquest debat.

[5]OECD (2001) Understanding digital divide. OECD publications. Disponible a: http://www.oecd.org/dataoecd/38/57/1888451.pdf