LA DIVISORIA DIGITAL DE GENERE EN EL CONTEXT CATALA
PART 3: LA DIVISORIA DIGITAL DE GENERE EN EL CONTEXT CATALA
1. De la disponibilitat d’informacions públiques
Abans d’iniciar l’anàlisi de les dades i informacions sobre la bretxa tecnològica de Gènere caldria fer un breu apunt sobre la disponibilitat d’informació pública i les dades utilitzades.
Sembla ser que des del 2003 s'ha fet un esforç a nivell català, però també a l'Estat Espanyol i Europa, per recollir de forma periòdica i sistemàtica, informació relativa a equipaments i ús de les tecnologies, incorporant la presentació multivariada que inclou la segregació per sexes. De totes maneres fa poc que es recullen aquestes dades de forma periòdica, i, per tant l'anàlisi evolutiva es troba força limitada. Per conèixer informacions anteriors cal remetre's a informes i monogràfics aïllats.
S’han considerat dades, indicadors i informació que prové tant de l'administració local i de la Generalitat a nivell de Catalunya, d’observatoris de les TIC i de l'administració a nivell de l'estat espanyol i de la Unió Europea, de la qual s'han prioritzat les dades més recentment publicades. També s'han considerat altres fonts i estudis independents realitzats que ofereixen informació valuosa per conèixer l'estat de la qüestió en relació a l'accés, usos i pràctiques de les dones a les tecnologies[1].
Amb aquesta anàlisi es vol oferir una sistematització i visió de conjunt dels estudis i dades estadístiques que ofereixen informació sobre els accessos de les dones a les tecnologies i quin ús fan les dones de les tecnologies que siguin rellevants per a la recerca plantejada. La compilació de les dades quantitatives existents s'ha centrat al voltant d'aquestes preguntes: Quines dades segregades per sexes existeixen?, Quines són les informacions respecte els sexes que se’n poden extreure? Quines informacions respecte el context català ens donen?
A Catalunya els indicadors i dades recollides de la Societat de la Informació s'alimenten de les enquestes anuals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i, en menor mesura, en les dades d’Eurostat. Es centren, principalment, en l’enquesta sobre equipaments i ús de les TIC a les llars, tot i que no únicament doncs també fan referència a l’enquesta sobre ús de les TIC i correu electrònic per part de les empreses. Es poden consultar, a més de a l’INE, al FOBSIC, a IDESCAT i a diferents informes de diferents departaments de la Generalitat[2].
La informació pública, però no es mostra suficientment lineal en el temps, doncs hi ha preguntes i possibilitats de visibilització que apareixen i desapareixen segons l’any i no permet tots els creuaments per sexes que serien desitjables i entre totes les variables.
En el cas de les dades recollides sobre equipaments i usos de les TIC a les empreses catalanes no recullen en cap de les seves edicions anuals indicadors i dades segregades per sexe.
Pel que fa a les escoles les dades s’alimenten, bàsicament del MECD, tot i que són consultables també a l’INE, l’Idescat o el Departament d’Educació de la Generalitat, que darrerament ha fet un esforç considerable en matèria d’estadística i dades[3].
Cal esmentar també l'enquesta anual sobre l'adopció de les TIC als ens locals i a les comarques catalanes que realitzen en col·laboració Localred i la Generalitat, que tot i aportar informació valuosa sobre la situació i els usos de les TIC a les administracions locals no inclou cap referència en perspectiva de gènere.
En aquest sentit cal fer una crítica a la manca d'atenció a les qüestions de gènere. En la majoria d'informes consultats, si aquestes qüestions es contemplen, tendeixen a ser representades en apartats simbòlics i amb poques dosis d'anàlisi. En el cas de les taules estadístiques de dades oficials sovint no permeten un tercer pas de creuaments per relacionar aquestes i d'altres variables entre elles i per tant dificulten l'aprofundiment en l'anàlisi de les qüestions de dones.
Més enllà de tot això, cal remarcar, en general, que el gènere sovint és tractat de forma genèrica, i sense contemplar el gènere en tota la seva diversitat, únicament s'hi fa referència incloent la segregació per sexes de les dades. Cal desenvolupar indicadors de gènere específics que permetin valorar la situació i evolució de les dones i homes en relació a l'accés, usos, pràctiques, representacions i participació en el desenvolupament de les TIC.
Finalment, anotar el sexisme implícit en la presentació de les dades, que tot i seguir criteris alfabètics sempre presenten els homes primer, i el llenguatge de la majoria d'informes i dades oficials que tendeixen a l'ús de les formes masculines en detriment de les neutres i continuen considerant les tasques més feminitzades com a mostra d’inactivitat
Les dades actualment disponibles al voltant de les TICS sovint es presenten de forma genèrica i no permeten l'aprofundiment en aspectes més específics d'ús, motivacions i altres variables rellevants que ens permetrien conèixer, millor, col.lectius específics que treballen en el món tècnic i, en el cas que ens ocupa, en relació a les dones. Tot i que les dades del 2007 representen certa millora en aquest sentit, no és encara suficient.
Per altra banda, les dades estadístiques oficials que es recullen estan molt enfocades al consum que realitzem la població quant a Internet, equipaments, mòbils etc... Però es centren molt poc en la diversitat dels usos i les pràctiques que en fem d'aquestes tecnologies.
2. Equipaments i infraestructures
Catalunya, i encara més l’Estat Espanyol, tenen un munt d’assignatures pendents per facilitar l’adequat desenvolupament tecnològic.
Les dades mostren encara que a Catalunya, i encara més al conjunt de l’Estat Espanyol, hi ha importants deficiències, d’equipaments i infraestructures, i desigualtats, d’accés, ús i treball tecnològic, que cal superar per seguir avançant en la societat del coneixement actual[4].
A nivell d’un dels principals determinants d’accés, equipaments i infraestructures disponibles en una societat, tot i que Catalunya s’apropa a la mitjana Europea i està força per sobre de la mitjana de l’Estat Espanyol, el desenvolupament està éssent molt lent i encara molt distant d’altres països Europeus[5].
2.1 Equipaments TIC a les llars
Aproximadament un 35% de les llars no tenen ordinador, i aproximadament la meitat de les vivendes no tenen connexió a Internet i d’aquestes només la meitat es connecten per banda ampla[6]. Tot i que, com veurem, es fa pal.lès l’esforç de l’Administració catalana per reduïr la bretxa digital territorial a través de PIAP’s, encara hi ha un bon nombre de municipis petits que tenen importants limitacions de cobertura de banda ampla i, fins i tot, de telefonia mòbil[7]. De fet, segons l’INE i per Catalunya, un 23% de persones diuen que no tenen Internet a casa perquè no hi arriba la connexió.
T1. Equipaments TIC a la llar. Catalunya. 2007
(llars amb algun membre de 16 a 74 anys)
Llars amb ordinador
Llars amb Internet
Llars amb Internet banda ampla
E.Espanyol
60,4
44,6
39,2
Catalunya
65,5
51,3
46
font: INE
Només un 33,9% de les llars catalanes tenen Internet des de fa més de 5 anys, per tant l’antiguitat en general, no és molt prolongada. Finalment, i com veurem més endavant, el principal lloc d’accés a Internet de les persones usuàries és a casa. Per això cal un esforç en facilitar que aquests equipaments i les infraestructures necessàries arribin a les llars catalanes.
2.2 . Equipaments TIC a les escoles
Les escoles, llocs d’aprenentatge determinants en aquesta societat del coneixement actual, presenten importants limitacions d’equipaments tecnològics que milloren amb molta lentitud. A Catalunya, en dos cursos acadèmics ha millorat la ràtio alumnes per ordinador. La ràtio ha passat d’un ordinador per cada 8 alumnes a per cada 6,3, però aquesta ràtio s’incrementa en el cas de les escoles privades i es redueix molt poc en secundària.
A més, el coneixement en TICS del professorat encara és molt limitat. Aproximadament el 65% del professorat català de primària i secundària tenien un coneixement bàsic o nul de les TIC[8].
Tot plegat mostra la necessitat d’incrementar els equipaments dels centres i de fomentar la formació en tecnologies també al professorat. Així doncs, si bé la pràctica totalitat de les escoles tenen connexió a Internet i les dades són millors que la mitjana espanyola, encara hi ha molta feina per fer a nivell educatiu i, fins i tot, per a desenvolupar la formació no presencial a través d’Internet encara dèbilment explotada.
1.2.3 Equipaments TIC a les empreses
Pel que fa a les empreses amb seu a Catalunya, tot i que la gran majoria tenen connexió a Internet, si es va més enllà de la connexió, encara un 50% no tenen web i de les que en tenen un 80% no són 2.0. Aquestes darreres dades són molt millors que la mitjana Espanyola i similars a l’Europea, però les empreses catalanes realitzen molt poques transaccions econòmiques a de forma electrònica, molt per sota de la mitjana Europea. A més, el nombre de persones treballadores en les empreses amb coneixements experts en TIC és molt reduït (1’5% per Catalunya i 1,99% per l’Estat) i les empreses diuen haver tingut dificultats per trobar treballadors amb coneixements TIC. Ara bé, els percentatges d’empreses que realitzen formació en TIC per als seus treballadors TIC també és molt baix, entre un 5% i un 8%[9], fet que fa palesa la necessitat d’un esforç per promocionar la formació en TIC entre les persones empleades, a més de millorar la seva presentació i ús de les possibilitats d’Internet que realitzen les empreses.
T2. Equipaments i ús d'Internet de l'empresa catalana. Evolució.
%empreses
2004-2005
2005-2006
2006-2007
Connexió a Internet
94,2
95,2
96,4
Correu electrònic
90,6
94,3
95,3
Intranet
37,3
35,3
35,6
Pàgina web
50,6
53,4
55,5
Domini propi
:
:
:
Compren per Internet
13,8
19,8
20
Venen per Internet
2,6
10,2
9,7
Compren o venen per Internet
15,3
24,3
25,1
Total empreses (milers)
30,8
31,1
31,2
font: Idescat
De fet, i en relació a la literatura sobre la divisòria digital (Norris, 2001; Castells, 2001; Castaño, 2005 entre d’altres) també existeix una divisòria digital entre països que faria referència a aquestes qüestions. En certa manera, Catalunya, se situaria en una posició privilegiada a nivell global, en tant que pertanyent a Europa i situant-se prop de la mitjana europea pel que fa a equipaments, però força al darrera dels països més desenvolupats a nivell tecnològic i social.
1.2.3 Els usos i les pràctiques tecnològiques
Pel que fa als usos i les disparitats entre sexes també resta molt per millorar i apropar-se a països molt més desenvolupats en aquest sentit com Estats Units o els països nòrdics.
A Catalunya, com a la resta del món, el perfil mitjà de persona usuària de les TICS continua sent home, blanc, jove, amb estudis universitaris i de grans ciutats. Per tant doncs s’observen importants disparitats d’edat, d’estudis, de residència, però també de gènere.
1.2.3.1 Dones i Usos TIC en general
Prop d’un 40% de dones catalanes no han utilitzat l’ordinador en els darrers 3 mesos, aproximadament 10 punts percentuals menys que els homes. Si bé les dades són millors que la mitjana Espanyola.
Pel que fa a l’ús regular d’Internet (cada dia o almenys un cop per setmana), prop d’un 55% de dones catalanes utilitzen Internet menys d’un cop per setmana. Més proper a la mitjana europea que la mitjana de l’Estat Espanyol, però encara més baix que la UE15 i molts dels països Europeus. A més, també gairebé 10 punts percentuals per sota de l’ús que en fan els homes.
T3. Resum d'ús de les TIC per les persones. Catalunya. 2007
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Per sexes
% persones
Total persones
Ús del telèfon mòbil
Ús d'ordinador alguna vegada
Ús ordinador darrers 3 mesos
Dona
2.696.798
87,9
64,1
57,1
Home
2.735.807
89,6
70,5
65,1
Ús d'Internet alguna vegada
Ús d'Internet darrers 3 mesos
Compres per Internet alguna vegada
Compres per Internet darrers 3 mesos
Dona
57,6
52,3
23,9
15,7
Home
64,6
60,1
28,0
20,9
font: FOBSIC
Aquestes dades varien, incrementant-se o reduint-se si tenim en compte altres variables com l’edat, el tamany de municipi, el nivell d’estudis, la situació laboral o la nacionalitat. Totes aquestes variables són importants a tenir en compte doncs han estat identificades per la majoria de literatura com a també determinants per entendre la divisió digital (Castells, 2001; Norris, 2001; Castaño, 2005; entre d’altres).
2.2.3.2 Dones i Usos TIC per edats
Pel que fa a la bretxa digital de gènere, les dades són molt esperançadores si tenim en compte la franja d’edat, però clarament mostren que les dones grans estan quedant excloses del desenvolupament actual.
En les nenes i les franges d’edat més joves les dones catalanes utilitzen tant o més l’ordinador i Internet que els homes. Les nenes de fins a 15 anys catalanes, han utilitzat l’ordinador els darrers 3 mesos en més d’un 90% i Internet prop del 90% també. Fins i tot, tenen més telèfons mòbils que ells. La distància amb els nens és d’entre 7 i 10 punts percentuals, aquesta vegada afavorint les nenes. Una vegada més els percentatges respecte l’Estat Espanyol són també superiors.
T4. Usos Internet per grups d'edat. Catalunya. 2007
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Per sexes
% usuaris Internet darrers 3 mesos
ús ordinador
ús Internet
ús Internet almenys un cop per setmana
realització de compres electròniques
Dona
16-24 anys
92
90,7
87,5
20,7
25-34 anys
79,6
73,3
63,7
24,9
35-44 anys
64,5
57,6
48,4
15,9
45-54 anys
55,6
48,7
43,8
18,3
55-64 anys
23,4
19,4
17,3
5
65-74 anys
10,5
10,5
9,9
2,3
Home
16-24 anys
91,3
86,7
85,7
31,4
25-34 anys
85,6
80,1
73,6
29,4
35-44 anys
76,8
69
56,4
24,7
45-54 anys
58,8
55,2
48
16,1
55-64 anys
30,2
25,6
25,6
8,2
65-74 anys
17,3
15,3
11,7
5,2
font: INE
És interessant destacar que per lloc d’ús els nens i les nenes presenten percentatges similars, així tant a casa com a l’escola l’utilitzen tant o més que els nens[10].
Aquests fets són interessants perquè potencialment podrien fer desaparèixer la bretxa digital de gènere en un futur, ara bé, no es pot afirmar que així sigui perquè en altres països la tendència no sembla s’hagi confirmat.
Pel que fa a les generacions més joves, fins a 25 anys, ocorre quelcom similar, els percentatges d’ús de l’ordinador i Internet són superiors al 90% i l’ús freqüent proper al 85%. Les noies utilitzen més l’ordinador que els nois, però a distàncies percentuals menors que en el cas de les nens, només d’un 2%. De fet, és la darrera franja d’edat on ocorre aquest fet. A partir dels 25 anys les els percentatges d’ús de l’ordinador i Internet per part de les dones seran inferiors a les dels homes. Aquest fet serà molt accentuat per a les dones grans.
Val a dir que les distàncies entre sexes a Catalunya són força més reduïdes que per l’Estat Espanyol.
2.2.3.3 Dones i usos TIC per nivell d’estudis
Si observem les dades per nivell d’estudis, a la vegada mostra de posició social en absència d’altres indicadors, també es matisen les dades generals de la distribució per sexes. Com més nivell educatiu més ús d’Internet, però encara es mantenen les disparitats entre sexes fins i tot als nivells educatius superiors.
Va a dir, que en absència d’altres indicadors de posició social, com el nivell de renda, o l’auto adscripció a classe social, el nivell d’estudis es considera un indicador aproximat de posició social, sobretot l’heretada.
Així en les persones amb educació superior, i en certa forma millor posicicionament social, en que l’ús freqüent es presenta en percentatges superiors al 80% tant per dones com per homes, ells estan 4 punts percentuals per damunt. En els nivells d’Educació més bàsica les distàncies entre dones i homes són molt pronunciades, agreujant encara més l’exclusió d’aquestes dones.
Una vegada més els percentatges són inferiors a l’Estat Espanyol i les distàncies entre gèneres més grans a la resta de l’Estat.
T5. Usos per nivell d'estudis. Catalunya. 2007
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Per sexes
% usuaris Internet darrers 3 mesos
ús ordinador
ús Internet
ús Internet almenys un cop per setmana
compres Internet
Dona
Analfabeta
0
0
0
0
Primària
16,2
13,5
9,8
2,9
Secundària
48,8
42,2
35,2
7,6
2a etapa secundària
74,5
68,1
59
20,1
Formació Professional
82,8
76
67,5
18,6
Universitat
89,1
86
83,8
34,9
Home
Analfabet
0
0
0
0
Primària
26,7
21,8
15,3
1,8
Secundària
62,1
57,3
50
11
2a etapa secundària
79,3
73,9
69,9
30,9
Formació Professional
87,2
82,2
67,2
32,4
Universitat
95,3
89,8
89,2
44,1
Font: INE
2.2.3.4 Dones i Usos TIC per tamany de municipi
El tamany de municipi, en part com a determinant de la distància rural i urbà, és una variable que val la pena contemplar també creuada amb el gènere.
A Catalunya, com més gran és el municipi més ús d’Internet en fan les dones, també ús freqüent, però fins al llindar de 20.000 habitants, que de forma curiosa, presenta majors percentatges d’ús i menors distàncies entre sexes que en les ciutats mitjanes. Així, a les ciutats més grans de 100.000 habitants les diferències entre sexes a Catalunya són reduïdes, aproximadament de 2 o 3 punts percentuals. Ara bé, les diferències de gènere augmenten notablement en ciutats i pobles mitjans. Sobretot en les ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants i entre 50.000 i 100.000 habitants les diferències entre sexes van des de 10 fins a 20 punts percentuals. En canvi en les poblacions de fins a 10.000 i entre 10.000 i 20.000 habitants tot i les diferències ser majors que en les grans ciutats, les distàncies són entre 4-10 punts percentuals.
T6. Usos per tamany de municipi. Catalunya. 2007
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Per sexes
% usuaris Internet darrers 3 mesos
ús ordinador
ús Internet
ús Internet almenys un cop per setmana
realització de compres electròniques
Dona
Més de 100.000 hab.
61,8
58,3
51,5
18,7
50.000-100.000 hab.
49,1
46,2
41,8
10,7
20.000-50.000 hab.
46,4
41,8
36,9
8,8
10.000-20.000 hab.
60,6
58,5
52,6
22,2
Menysde 10.000 hab.
58
47,2
43,3
13,9
Home
Més de 100.000 hab.
64,6
59,3
54
22,6
50.000-100.000 hab.
72,6
69,6
60,5
21,5
20.000-50.000 hab.
65,3
58,6
54,7
17,2
10.000-20.000 hab.
63,9
61,3
55,3
27,4
Menysde 10.000 hab.
62,4
56,3
48,8
16
font: INE
Les dades per a l’Estat Espanyol no mostren aquesta especificitat de les ciutats mitjanes i segueixen la línia general de divisió d’urbà-rural. Els percentatges, respecte Catalunya, tendeixen a estar per sota, tant per dones com per homes, en tots els tamanys de municipi, però destaca que presenten percentatges molt baixos pel que fa als usos de les dones en municipis de menys de 20000 habitants. Així respecte a Catalunya presenten percentatges distàncies entre 8-15 punts percentuals .És possible doncs que, tal com observen els informes de la implantació de les TIC als ens locals, la preocupació de l’administració catalana doncs i la incidència de les polítiques públiques a nivell poblacions locals i petits municipis pugui tenir-hi algun efecte[11].
D’aquesta manera, una divisòria tradicionalment identificada en els estudis de la bretxa digital, com és la rural-urbà, continua present en el cas català, però mostra una intensitat menys acusada que a la resta de l’Estat i que sembla atribuir-se a les política territorial catalana. Això, com es veu, sembla, que, a més, també té efectes de gènere i possibilita un majora accés a les tecnologies a les dones que habiten en municipis petits.
2.2.3.5 Dones i usos TIC per nacionalitat
Pel que fa a la nacionalitat, les dades només ens mostren si de nacionalitat espanyola o estragera, per tant no tenim molta més informació sobre les característiques d’aquesta estrangeria ni nacionalitat, però també hi ha importants diferències entre Catalunya i la mitjana de l’Estat. A Catalunya, tant pel que fa a ús d’ordinador com pel que fa a ús d’Internet i ús d’Internet freqüent, els percentatges d’ús de les dones estrangeres és superior a les catalanes, entre 5-10 punt percentuals. Això no ocorre ni per els homes ni per la mitjana de l’Estat Espanyol. Sembla ser que hi ha estudis en curs que intentaran aprofundir en aquest fenomen[12], però de moment, és difícil intuir-ne les causes definitives que poden estar lligades tant als diferents volums d’immigració com a les diferents procedències. També, i com ha ressaltat la literatura anterior (Plant, 1997; Borderias, 1993, entre d’altres), l’elevat component de facilitat de comunicació global de les noves TIC i les habilitats comunicatives atribuïdes a les dones pot influir en aquest major ús de la població estrangera.
T7. Usos per nacionalitat. Catalunya. 2007
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Per sexes
% usuaris Internet darrers 3 mesos
ús ordinador
ús Internet
ús Internet almenys un cop per setmana
realització de compres electròniques
Dona
Espanyola
56,6
51,9
46,4
15,5
Altres
65,1
57,9
50,7
18,3
Home
Espanyola
65,8
60,5
54,2
21,6
Altres
57,8
55,1
51,4
13,1
font:INE
2.2.3.6 Dones i usos TIC per situació laboral
Finalment, entre les persones actives, tant aturades com ocupades, i les persones considerades inactives[13], estudiants, tasques de la llar i pensionistes, també s’observen importants diferències. Les persones estudiants són les que presenten percentatges superiors, aproximadament el 90%, o més, per els diferents usos i tant per elles com per ells. A més presenten les distàncies entre sexes menors. Les persones ocupades presenten percentatges entre el 60 i 70% i amb distàncies mínimes entre sexes. Les diferències es donen, sobretot, entre persones aturades, pensionistes i les que es dediquen a la llar[14]. Pel que fa a persones aturades destaca la bretxa entre sexes, però aquesta vegada a la inversa. Les dones aturades presenten percentatges d’ús d’ordinador i Internet, fins i tot ús freqüent, força superiors als homes, de fins a 10 punts percentuals. Una vegada més caldria més anàlisi per a conèixer les causes d’aquesta inversió de la bretxa, però és possible que també es relacioni a polítiques públiques ocupacionals o a les anteriors feines d’aquests homes aturats, probablement en el segon sector.
En canvi, per a persones pensionistes la diferència entre sexes torna a ser molt accentuada i a favor dels homes. Tot i presentar percentatges d’ús molt reduïts ja que com hem vist amb l’edat les persones grans presenten percentatges molt reduïts, no més del 20%, els percentatges dels homes doblen o més els de les dones. Així doncs les dones pensionistes presenten percentatges d’ús inferiors al 10%.
Les diferències entre Catalunya i la resta de l’Estat només es presenten a nivell de percentatges d’ús però per situació laboral i distància entre gèneres presenten pautes similars.
De fet, la revisió de les dades sobre situació laboral mostra alguns efectes extrems de la distància entre sexes i informacions particulars i curioses, com la inversió en la bretxa digital de gènere, que caldria fossin estudiades amb més profunditat
T8. Usos per situació laboral. Catalunya. 2007
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Per sexes
% usuaris Internet darrers 3 mesos
ús ordinador
ús Internet
ús Internet almenys un cop per setmana
realització de compres electròniques
Dona
Remunerada
72,9
67,3
59,9
22,5
Aturada
71,7
64,7
59,4
17,6
Estudiant
99,1
98,2
95,2
24,6
Mestressa Casa
28,1
22,9
19,3
3,5
Pensionista
8,9
8,9
7,8
0,7
Altres
57,6
41,5
28,1
15,9
Home
Remunerat
73,2
67,4
60
23,7
Aturat
58,6
55,6
44,1
16
Estudiant
97,5
95,5
95,5
34,4
Amo de casa
32,7
16,5
0
0
Pensionista
18,7
15,6
14,3
4,6
Altres
38,9
35,7
35,7
14,3
font: INE
2.2.3.7 Dona i usos TIC per freqüència d’ús
És interessant també veure la freqüència d’ús de forma específica doncs marca l’ús més o menys intensiu d’Internet. No tenim més dades per Catalunya que les de ús un cop per setmana que mostren poques distàncies entre sexes. Ara bé, entre les persones que fan un ús diari d’Internet, el total a l’Estat Espanyol per el 2007, mostra una diferència entre dones i homes d’aproximadament 7 punts percentuals (53,9%-60,5%). Per temps dedicat la darrera setmana quant més temps menys percentatge de dones, però entre sexes només mostra una diferència significativa en la dedicació de més de 20 hores en que els percentatges de les dones gairebé són la meitat, 8.6%, 14.2% respectivament[15].
T9. Freqüència i lloc d'ús d'Internet. Catalunya. 2007
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Per sexes
% usuaris Internet darrers 3 mesos
Usuaris Internet darrers 3 mesos
Freqüència
Usuaris habituals (1)
Usuaris esporàdics (2)
Dona
1.409.357
89,2
10,8
Home
1.643.178
90,0
10,1
Lloc d'ús
Llars
Centre de treball
Centre d'estudis
Centres públics (ajt., biblioteca)
Altres llocs
Dona
79,5
46,4
12,7
8,1
18,0
Home
77,2
43,1
10,2
6,6
24,0
font: FOBSIC
2.2.3.8 Dones i usos TIC per lloc d d’ús
Finalment, veure el lloc d’ús, no només per contrastar la disponibilitat d’equipaments, sinó també per diagnosticar on és més probable l’ús i proposar mesures en aquest sentit.
Prop del 75% de persones usuàries es connecten a casa, prop d’un 45% ho fan a la feina, prop d’un 10% als centres d’estudis i prop d’un 7% en centres públics, ajuntament o biblioteques. Les diferències entre dones i homes no són molt acusades, però a tot arreu s’hi connecten més les dones menys en la categoria altres que inclou cibers i hotspots i presenten percentatges força inferiors al 10%. D’aquí doncs, la importància de comptar amb equipaments a les llars. La literatura en relació a als centres públics i privats de connexió a Internet, ha alertat que la situació del centre, el recorregut per arribar-hi i l’ambient amigable o segur per a les dones pot afectar el seu ús per part de les dones. En aquest cas, és possible que es faci palesa alguna deficiència en aquest sentit
2.2.3.9 Dones i usos TIC per tasques i usos particulars
Els tipus de tasques i usos particulars d’Internet també ens poden mostrar les diferències d’ús entre homes i dones que són interessants per a l’anàlisi de la bretxa digital de gènere pel que fa a usos i no només l’accés.
A Catalunya, els usos particulars que presenten percentatges d’ús més elevats són la cerca de béns i serveis (aprox. 92%), correu electrònic (aprox. 85%) i reserves de turisme (aprox. 65%). Les que menys la banca electrònica (aprox. 35%), la comunicació amb l’administració (aprox. 44%), la formació per Internet (aprox. 44%) i l’oci (aprox. 45%). En gairebé tots els usos particulars els percentatges per les dones són superiors, sobretot per reserves de turisme i per formació en que les distàncies arriben fins a 4 punts percentuals. Ara bé, pel que fa al xat i a l’oci, ells presenten majors percentatges, destaca que en el cas de l’oci la diferència és de 10 punts percentuals[16]. Respecte a les dades per la totalitat de l’Estat Espanyol hi ha alguna diferència important. Així al revés que a Catalunya els homes presenten percentatges d’usos particulars més elevats en tots els usos menys en la recerca i realització per Internet de formació i de temes relacionats amb la salut[17].
En certa mesura doncs, les dades sembla que segueixen mostrant una divisió sexual del treball en que la preocupació per les vacances familiars o la salut encara recau en elles, mentres l’oci és un espai de gaudiment dels homes en major part o que les dones tenen menys temps per dedicar-hi degut a la doble presència, o fins i tot, que lesTICS ofereixen millors oportunitats d’oci per a “ells”. És interessant el que ocorre amb la formació que podria també tenir a veure amb polítiques públiques formatives destinades a les dones, ara bé necessitaria d’anàlisi en profunditat per treure’n conclusions definitives.
T10. Principals usos d'Internet. Catalunya. 2007
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Per sexes
% usuaris Internet darrers 3 mesos
Usuaris Internet darrers 3 mesos
Correu electrònic
Xats, converses, fòrums, etc.
Banca electrònica i activitats financeres
Cercar informació de béns i serveis
Dona
1.409.357
85,7
49,9
35,5
92,7
Home
1.643.178
85,3
50,1
34,9
92,2
Reserves de turisme
Oci
Educació i formació per Internet
Comunicació amb l'Administració
Dona
69,8
40,2
50,6
45,3
Home
64,6
50,2
46,7
43,4
font: FOBSIC
2.2.3.10 Dones i usos TIC per tasques informàtiques realitzades
Per tipus de tasques informàtiques realitzades alguna vegada, a Catalunya s’observen importants diferències. Només les tasques relacionades amb documents presenten percentatges superiors per a les dones. La resta de tasques informàtiques presenten percentatges superiors per ells. Sobretot en les que tenen a veure amb xarxes, programació i instal.lació. Sembla doncs que si les dones han accedit al processament de textos, altres tasques, també d’oficina, però de manteniment siguin desenvolupades per ells en major mesura. En relació a l’Estat Espanyol les tendències són molt similars[18].
T11. Tasques relacionades amb la informàtica. Catalunya. 2007
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Per sexes
% usuaris ordinador alguna vegada
Usuaris d'ordinador alguna vegada
Copiar o moure fitxers o carpetes
Utilitzar copiar o retallar i enganxar en un document
Utilitzar fórmules aritmètiques simples en un full de càlcul
Comprimir fitxers
Dona
1.728.995
90,5
90,2
62,8
58,5
Home
1.927.499
89,8
87,7
66,2
71,0
Connectar o instal·lar dispositius
Escriure un programa utilitzant llenguatge de programació
Connectar ordinadors a una xarxa local
Detectar i solucionar problemes de l'ordinador
Altres tasques
Dona
51,7
9,6
16,2
27,6
13,8
Home
69,1
16,6
34,5
42,7
17,6
font: FOBSIC
Aquest fet, en certa mesura es repeteix en les tasques relacionades amb Internet per sexes. Els percentatges són molt similars per tasques de recerca d’informació, comunicació i treball amb documents, ara bé, les distàncies entre gèneres incrementa pel que fa a manteniment i també a les d’oci d’intercanvi peer to peer (pel·lícules, música...). Instal·lació, programació, neteja de virus etc...són tasques que fan ells en distàncies enter 5-15 punts percentuals. Respecte als totals per a l’Estat Espanyol, com en el cas de les tasques per informàtica segueixen tendències i pautes molt similars. Les tasques de manteniment presenten percentatges molt més elevats per part dels homes.
T12. Tasques relacionades amb Internet. Catalunya. 2007
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Per sexes
% usuaris Internet alguna vegada
Usuaris d'Internet alguna vegada
Utilitzar un cercador per a buscar informació
Enviar correus electrònics amb fitxers adjunts
Enviar missatges a xats, fòrums, etc.
Fer trucades telefòniques per Internet
Dona
1.554.375
97,5
86,3
53,4
18,9
Home
1.767.566
97,7
84,6
55,4
19,2
Utilitzar aplicacions per compartir fitxers peer-to-peer
Crear una pàgina web
Buscar, descarregar i instal·lar software
Mantenir l'ordinador lliure de virus, cucs i espies
Altres tasques
Dona
26,9
11,3
36,0
39,6
10,5
Home
34,8
19,7
52,7
53,9
16,7
font: FOBSIC
Aquestes dades, mostren, una vegada més, la divisió sexual del treball, ara també en matèria tecnològica. Elles tendeixen a realitzar més tasques d’administració i ells més tasques de manteniment. També, aquestes dades fan palesa la necessitat de desenvolupar programes de formació específics en tasques de manteniment informàtic, així com maquinari, manteniment de xarxes i instal·lació de programari per a dones.
2.2.3.11 Vies d’accés i propostes per a incrementar els usos de les TIC
L’enquesta de l’INE del 2007 inclou la pregunta de mesures per animar a l’ús d’Internet, aquest fet és interessant de veure per tal de visibilitzar possibles noves vies d’inclusió. Així, les dades per Catalunya mostren que les mesures més proposades són la formació, tant adequada com gratuïta, la rebaixa dels costos dels equipaments i les connexions, l’augment de punts públics d’accés, la simplificació tècnica i una major utilitat dels continguts i serveis d’Internet. Destaca l’elevat percentatge de dones que demanden formació adequada a les necessitats i també per la distància que presenta la demanda respecte els homes. Sembla doncs que s’hauria de treballar per oferir formació adequada a les necessitats i a baix cost i a abaratir els costos dels equipaments i les connexions per possibilitar un major ús d’Internet.
T16. Mesures per utilitzar o utilitzar més Internet. Catalunya. 2007
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Per sexes
Persones que s'animarien a utlitzar o utilitzar més Internet
Cursos de formació adequats a les necessitats
Cursos de formació gratuïta
Ordinadors més barats
Ajudes o avantatges fiscals per a la compra d'un ordinador
Connexió a Internet més barata
Dona
418.609
71,1
78,2
69,1
67,9
68,6
Home
490.006
58,4
70,2
65,2
56,3
72,0
Punts d'accés públic a Internet a prop de casa
Punts d'accés públic a Internet gratuïts
Eliminació de barreres tècniques
Utilitat d'Internet en continguts, serveis, etc.
Altres mesures
Dona
38,3
37,9
30,2
27,5
11,9
Home
40,9
35,8
26,6
26,8
11,3
Font: FOBSIC
De fet, com mostren les dades, malauradament no desagregades per sexes, per Catalunya i per Espanya provinents de l’INE, tot i que la principal via d’aprenentatge de les TIC és l’auto formació, nogensmenys preocupant, els cursos i l’educació reglada continuen essent vies bàsiques per a l’accés a les capacitats i habilitats tecnològiques.
T17. Vies d'aprenentatge de les TIC. E. Espanyol i Catalunya. 2006
(els resultats es refereixen a persones de 16 a 74 anys)
Educació Reglada (escola, universitat)
formació a la feina
formació for a de la feina
autodidacta (llibres, manuals…)
aprendre d'altres (amistats, familiars…)
Altres
E.Espanyol
30,7
21,7
36
59
70,6
6,3
Catalunya
30,7
18,8
30,1
59
70
4
Font: INE
Més endavant, amb l’anàlisi de les dades donestech s’aprofundirà en aquests aspectes d’accés i millora en els usos d’una forma contrastada amb aquestes dades exposades i que, a més, visibilitzaran noves informacions.
2.2.4 Educació reglada, dones i tecnologies
Un altre vessant per conèixer la bretxa tecnològica de gènere, tradicionalment, prové de l’anàlisi de les dades existents sobre participació de les dones en els estudis tecnologics, tant en formació professional com en la universitat, i en professions tecnològiques.
L’educació reglada ha estat identificada com una de les claus per al desenvolupament social i tecnològic de les nostres societats. L’entrada i permanença de les dones a la formació en matèria tecnològica és un pas previ per a la realització de tasques tecnològiques en un futur i en l’àmbit laboral. Un àmbit que té molt a dir sobre el desenvolupament tecnològic d’una societat i per tant la participació en ell és clau. Així doncs, perquè les especificitats i necessitats de les dones també siguin presents en el desenvolupament tecnològic, però també, perquè les dones puguin gaudir dels beneficis de treballar en el sector tecnològic, és crucial que s’incorporin i romanguin en els estudis que les portaran, de forma directa o indirecta, a participar activament en el desenvolupament tecnològic d’aquesta societat.
Pel que fa als estudis considerats tecnològics[19], si bé la presència de les dones ha anat creixent en el temps en les àrees tecnològiques, en alguns camps es manté encara molt baixa, com el cas de l’electrònica, i en altres s’estanca i fins i tot disminueix, com en el cas de les enginyeries que, lleugerament han vist reduïts el seu nombre de dones. Això, a més, sembla ser que és una tendència que s’observa en la majoria de països occidentals (Hodgkinson, 2000, Castaño, 2005 entre d’altres).
Ara bé, en general, i pel que fa a nombre de persones titulades en ciències i tecnologia, que inclou de cicles formatius de grau superior, les dades mostren que Catalunya presenta percentatges de titulats superiors a la mitjana europea i que incrementen lleugerament, però també incrementen, ni que sigui lleugerament, les distàncies entre sexes[20].
T18. Diplomats en ciències i tecnologia.
Per sexes
Tant per mil de la població de 20 a 29 anys.
Inclou diplomats en ciència i tecnologia universitaris i de cicles de formació de grau superior.
2000
dones
homes
total
Catalunya
8,0
17,5
12,9
Espanya
6,4
13,3
9,9
Zona euro
5,9 (s)
13,8 (s)
9,9 (s)
Unió Europea
6,2 (s)
13,7 (s)
10,0 (s)
2001
Catalunya
8,5
18,9
13,8
Espanya
7,2
15,1
11,2
Zona euro
6,1 (s)
14,4 (s)
10,3 (s)
Unió Europea
6,6 (s)
14,5 (s)
10,6 (s)
2002
Catalunya
9,2
21,8
15,7
Espanya
7,5
16,1
11,9
Zona euro
6,4 (s)
15,1 (s)
10,8 (s)
Unió Europea
7,0 (s)
15,1 (s)
11,1 (s)
2003
Catalunya
9,6
20,6
15,2
Espanya
7,8 (i)
17,1 (i)
12,6
Zona euro
7,4 (s)
16,8 (s)
12,1 (s)
Unió Europea
7,9 (s)
16,5 (s)
12,3 (s)
2004
Catalunya
10,3
22,0
16,3
Espanya
7,7
16,9
12,5
Zona euro
7,8
17,5
12,7
Unió Europea
7,9 (s)
16,9 (s)
12,5 (s)
2005
Catalunya
10,8
23,4
17,2
Espanya
7,2
16,2
11,8
Zona euro
7,8
18,1
13
Unió Europea
8,2
17,6
12,9
font: Idescat
2.2.4.1 Formació professional en matèria tecnològica
En les dades sobre els estudis de formació professional es poden apreciar, a més, les diferències entre els diferents camps d’estudi[21]. Així hi ha grans diferències entre els cicles tecnològics i aquells que no ho són. Pel que fa a la presència de dones, els cicles tecnològics mostren les xifres més baixes. Entre ells sobretot en electrònica i mecànica els percentatges de dones són molt reduïts, en informàtica se situen al voltant del 20% i, en altres com tècnica audiovisual o disseny gràfic s’acosten al 40%.
T19. Alumnat matriculat per cicle formatiu. Cicle formatiu de Grau Superior.
E. Espanyol. Curs 2006-2007
CICLES FORMATIUS
TOTAL
Total
Dona
Home
%dones
TOTAL
212.802
107.847
104.955
51
ACTIVIDADES AGRARIAS
3.527
818
2.709
23
ACTIVIDADES FÍSICAS Y DEPORTIVAS
7.570
2.402
5.168
32
ACTIVIDADES MARÍTIMO-PESQUERAS
1.127
158
969
14
ADMINISTRACIÓN
38.584
28.155
10.429
73
ARTES GRÁFICAS
1.591
727
864
46
COMERCIO Y MARKETING
11.078
6.184
4.894
56
COMUNICACIÓN, IMAGEN Y SONIDO
8.767
3.256
5.511
37
EDIFICACIÓN Y OBRA CIVIL
10.386
3.274
7.112
32
ELECTRICIDAD Y ELECTRÓNICA
19.408
1.216
18.192
6
FABRICACIÓN MECÁNICA
5.638
530
5.108
9
HOSTELERÍA Y TURISMO
10.689
7.333
3.356
69
IMAGEN PERSONAL
4.201
4.070
131
97
INDUSTRIAS ALIMENTARIAS
801
423
378
53
INFORMÁTICA
23.085
4.390
18.695
19
MADERA Y MUEBLE
461
51
410
11
MANTENIMIENTO Y SERVICIOS A LA PRODUCCIÓN
7.819
1.590
6.229
20
MANTENIMIENTO DE VEHÍCULOS AUTOPROPULSADOS
5.794
119
5.675
2
QUÍMICA
4.802
2.708
2.094
56
SANIDAD
24.129
19.173
4.956
79
SERVICIOS SOCIOCULTURALES Y A LA COMUNIDAD
22.774
20.823
1.951
91
TEXTIL, CONFECCIÓN Y PIEL
507
423
84
83
VIDRIO Y CERÁMICA
64
24
40
38
font: mecd
2.2.4.2 El batxillerat
Si ens fixem en el Batxillerat ocorre quelcom similar. Les dones estan sobrerepresentades en algunes modalitats i, en canvi, en la modalitat de Tecnologia estan destacadament subrepresentades presentant percentatges propers al 20% i amb poques diferències entre províncies. Donat que és condició haver cursat aquest tipus de batxillerat per entrar a estudis superiors tecnològics, aquest fet marcarà els percentatges que es trobaran en educació superior tecnològica i és possible doncs que alguns mecanismes d’exclusió actuïn doncs de forma prèvia a aquesta etapa.
T20. Dones matriculades al segon curs de Batxillerat per modalitat.
Catalunya províncies i total Espanya. Curs 2006-2007
%dones
SEGON CURS
TOTAL
Arts
C.Naturals i Salut
Humanitats i C. Socials
Tecnologia
E.Espanyol
55
65
51
63
21
CATALUNYA
55
68
62
64
19
Barcelona
54
68
61
64
18
Girona
57
63
66
66
18
Lleida
58
73
68
68
21
Tarragona
54
67
63
65
19
font: mecd
2.2.4.3 Estudis universitaris primer i segon cicle
Observant les dades pel que fa a estudis universitaris, si bé les dones representen aproximadament el 55% de l’alumnat universitari de Catalunya existeix una segregació horitzontal per sexes clarament evident. La gran majoria de carreres d’humanitats, ciències socials i ciències de la salut presenten percentatges de dones molt superiors al 50%, en canvi, per les carreres tècniques i científiques no hi ha cap camp d’estudi en que les dones arribin al 50%.
Tot i això hi ha importants diferències entre tipus d’estudis. Així per sobre del 40% només hi ha Arquitectura, que presenta percentatges de participació de dones molt elevats al voltant d’un 45%, i de forma similar, però menys, química i Agrònoms. Les que presenten més subrepresentació de les dones són en canvi Informàtica de sistemes, propers al 10%, electrònica, automàtica i la informàtica genèrica. En general la resta d’estudis se situen entre un 15 i un 25% de dones matriculades.
Si mirem la totalitat de dones matriculades a arquitectura i enginyeries representen un 28% de l’alumnat per al curs 2006-2007. A més segons les dades de l’INE, per el curs 2000-2001, les dones representaven un 26%, per tant tot i que els canvis són positius són extremadament lents i poc significants. A més en els camps on n’hi ha menys, com la informàtica o l’electrònica, encara n’hi ha menys. Més que un increment de la participació de dones hi ha hagut una reducció, lleugera, però reducció.
T21. Alumnat matriculat a Estudis d'Arquitectura i Enginyeria. Catalunya.
curs 2006-2007
%Dones
Total
Dona
%Dones
ARQUITECTURA I ENGINYERIES
21.946
6.160
28,07
Arquitectura
5.344
2.548
47,68
Ing. Aeronáutica
256
64
25,00
Ing. Agrónoma
494
207
41,90
Ing. Automática y Electrónica Ind.
254
21
8,27
Ing. Electrónica
431
46
10,67
Ing. Geólogo
203
68
33,50
Ing. Industrial
4.681
970
20,72
Ing. Informática
3.812
404
10,60
Ing. Materiales
173
60
34,68
Ing. Organizac. Industrial
1.075
259
24,09
Ing. Química
1.564
696
44,50
Ing. de Cam.,Can. y Puert.
1.006
260
25,84
Ing. de Minas
54
11
20,37
Ing. de Montes
251
98
39,04
Ing. de Telecomunicaciones
2.266
432
19,06
Máquinas Navales
24
3
12,50
Náutica y Transp. Marítimos
58
13
22,41
ESTUDIOS DE ARQ. E ING. TÉCN.
24.630
5.209
21,15
Arquitectura Técnica
3.690
1.324
35,88
Ing. Téc. Aeronáutica
244
51
20,90
Ing. Téc. Agrícola
1.303
581
44,59
Ing. Téc. Diseño Industrial
338
115
34,02
Ing. Téc. Forestal
357
123
34,45
Ing. Téc. Industrial
8.339
1.264
15,16
Ing. Téc. Informática de Gestión
2.549
478
18,75
Ing. Téc. Informática de Sistemas
2.524
228
9,03
Ing. Téc. Minera
106
20
18,87
Ing. Téc. Naval
242
45
18,60
Ing. Téc. Topográfica
302
92
30,46
Ing. Téc. de Obras Públicas
948
261
27,53
Ing. Téc. de Telecomunicación
3.469
587
16,92
Marina Civil (Dipl.)
219
40
18,26
font: INE
2.2.4.4 Estudis universitaris de tercer cicle
Pel que fa al doctorat, que determinarà el futur laboral d’aquestes persones en la recerca i la docència universitària sobretot, la situació és força similar al que ocorre amb la participació de les dones en els estudis de primer i segon cicle[22]. Si bé un 52% de les alumnes de doctorat són dones, en enginyeria i tecnologia només en són un 28%. Això fa pal.lès que no hi ha molt abandonament i que les dones tendeixen a continuar amb la seva formació, almenys actualment i a Catalunya, però igualment, fa pal.lès que el percentatge de dones continua essent reduït en aquest àmbit.
Si tenim en compte l’evolució en el temps els percentatges han anat augmentant, però també, molt lleugerament. Així, per exemple pel curs 1998-1999 el percentatge de la mitjana de l’Estat Espanyol se situava en un 25,9%.
Vist entre les universtitats catalanes s’observen importants diferències, no només pel que fa a l’alumnat de doctorat en general, sinó també al percentatge de dones en doctorats tecnològics. La de Barcelona, la Rovira i Virgili i la de Lleida són les més paritàries. La resta estan fins i tot per sota de la mitjana Espanyola.
Aquest fet pot tenir a veure amb el que la literatura feminista de la tecnologia ha evidenciat sobre la conveniència d’emplaçar els estudis tecnològics en universitats i facultats de ciències social o humanes per a incrementar-hi la presència de dones (Sorensen, 2002; Margolis i Fisher, 2000; Langesen, 2007). També pot tenir a veure amb mesures o plans d’igualtat específics de cada universitat. De totes maneres sense una anàlisi profunda d’aquest tema és difícil arribar a conclusions definitives.
T22. Dones matriculades a Doctorat. Principals universitats Catalanes.
%dones
TOTAL
Tecnologia i enginyeria
Total
Dones
%dones
Total
Dones
%dones
TOTAL Espanya
72.741
37.682
52
8.170
2.263
28
Autònoma de Barcelona
3.386
2.009
59
64
11
17
Barcelona
2.548
1.450
57
43
20
47
Lleida
379
205
54
107
39
36
Politècnica de Catalunya
1.678
485
29
1.129
307
27
Pompeu Fabra
386
182
47
14
2
14
Rovira i Virgili
284
150
53
5
2
40
font: INE
2.2.5 Món laboral, dones i tecnologies
Les distribució desigual de la formació en tecnologies, com s’ha exposat, també tindrà els seus efectes en el mercat de treball i així, els sectors tecnològics presenten percentatges de participació de les dones molt baixos. Si a això hi afegim la tradicional divisió del treball que empeny a que les dones dediquin més hores a la família i el treball domèstic i que, a més, tenen menys oportunitats de participar en el mercat de treball de forma igualitària[23], la situació resulta no ser molt avantatjosa per a elles. A més d’això i com a qüestió específica del món laboral, la segregació vertical o jeràrquica del mercat de treball, en que els homes ocupen les feines millor remunerades, més prestigiades i amb més capacitat de decisió i les dones al revés, afecta, tant o més, els sectors tecnològics, com ha mostrat la literatura al respecte (Wajcman 2005; Faulkner: 2000 entre d’altres) i com veurem a continuació. El problema de l’anàlisi de les tecnologies i el món laboral és la manca de definició unitària de les feines i sectors considerats tecnològics. Els resultats es presentaran segons les dades oficials disponibles que ho defineixen àdhuc.
Segons les informes d’Eurostat, sobre la població treballadora altament qualificada en ciències i tecnologies (Meri: 2007)[24], les dones hi representen només un 29%, presentant percentatges propers al 50% en el sector serveis i molt inferiors per la manufactura. Les dades per l’Estat Espanyol i Catalunya es mostren lleugrament inferiors a la mitjana Europea, i, sobretot, a distància dels països nòrdics i alguns països de l’Est com Polònia que presenten uns percentatges de població i dones altament qualificades molt superiors. És interessant destacar el que ocorre amb els països de l’Est que tot i tenir un desenvolupament tecnològic tardà ha estat molt intens i creixent i amb més presència de les dones en el món laboral, també científicotecnològic. Tot i la presència numèrica de dones, sembla ser que per l’herència del sistema comunista anterior, també s’hi donen importants discriminacions horitzontals i verticals de gènere[25].
El percentatge de persones ocupades en sectors d’Alta i mitjana tecnologies, segons l’INE, és major per Catalunya que per la resta de l’Estat. Aproximadament un 11% respecte un 7%. De totes maneres manquen dades desagregades per CCAA i per sexes i la resta d’informacions es presentaran en totals per l’Estat Espanyol.
T23. Persones treballadores del sector TIC. E. Espanyol. 2006
% Dones
Personal Total
Investigadores
Total
% Dones
Total
% Dones
Fabricación
4.117,70
14,4
2.469,00
12,4
Fabricación de máquinas de oficina, de equipos informáticos y de hilos y cables eléctricos aislados (CNAE 30, 3130)
699
10
474
6,1
Fabricación de material electrónico; fabricación de equipo y aparatos de radio, televisión y comunicaciones. (CNAE 32)
2.174,30
14,7
1.289,70
13,4
Fabricación de equipo e instrumentos de precisión (CNAE 3320,3330)
1.244,40
16,3
705,3
14,9
Servicios
11.065,50
23
5.381,00
22,3
Comercio al por mayor de maquinaria y equipo (CNAE 5160,5167)
..
..
..
..
Telecomunicaciones (CNAE 6420)
1.784,80
20,1
1.116,80
19,8
Alquiler de máquinaria y equipo de oficina (CNAE 7133)
..
..
..
..
Actividades Informáticas (CNAE 72)
8.863,80
23,9
4.081,80
23,5
Consulta de equipo informático y de aplicaciones informáticas, y suministro de programas de informática (CNAE 721,722)
8.120,70
23,9
3.754,90
23,7
Proceso de datos y actividades relacionadas con bases de datos (CNAE 723,724)
478,5
28,4
207,3
24,5
Mantenimiento y reparación de máquinas de oficina, contabilidad y equipo informático;Otras actividades relacionadas con la informática (CNAE 725,726)
264,6
18,1
119,6
15,2
TOTAL SECTOR TIC
15.183,20
20,6
7.850,00
19,2
TOTAL SECTORES EMPRESARIALES
82.869,80
29,2
39.935,70
28,2
Font: INE
Igual que en els usos generals de la població i en les dades de la formació, segons les dades de l’INE[26], allà on hi ha els percentatges més reduïts de dones és en la fabricació de maquinari i el les tasques de manteniment de programari i maquinari[27].
Pel que fa a la distribució vertical, per categories, l’informe Donesitic en dóna algunes referències[28]. Segons aquest estudi un 12,2% de les persones directives, un 24,8% dels càrrecs entremitjos i un 14,4% de les persones tècniques són dones. La presència de dones doncs és molt baixa, especialment en els càrrecs de direcció. Les empreses mitjanes són les que compten amb majors percentatges de dones directives (24,1%), a diferència de les grans empreses (10,7%) i les petites empreses(4,9%) on els percentatges són reduidíssims
En tots els països europeus les dones que treballen en tecnologies també estan pitjor pagades que els homes, especialment en els sectors d'alta tecnologia. I, a més, el cas de l'Estat espanyol mostra una de les distàncies salarials més elevades d'Europa[29].
És pràcticament impossible, des del 2002, conèixer, de forma oficial, les distàncies salarials entre dones i homes a l’Estat Espanyol i Catalunya[30]. Ara bé, segons el recent estudi DonaTic[31], existeixen diferències per sexes pel que fa a les distribucions salarials, tot i que semblen ser menors en sectors tecnològics que en altres. De fet, és quelcom esperançador que les diferències salarials de gènere presentin un dels percentatges menors en el cas de càrrecs de direcció respecte altres sectors laborals. De totes maneres, en el sectors TIC, els càrrecs directius presenten percentatges de diferència salarial majors, fins al 10%, que els càrrecs intermitjos i tècnics, menys del 5%.
Dins del sector de les TIC, les telecomunicacions són el camp on la distància salarial és menor (11,7% menys) i, en canvi, en les empreses audiovisuals és on s'observen més diferències perquè sobretot són molt elevades en els càrrecs entremitjos (arriben a un 21,4% menys)- Pel que fa al tamany de l'empresa si bé les petites empreses presenten retribucions salarials més baixes, també presenten unes menors desigualtats de gènere en els salaris i en les diferents categories professionals.
T24. Retribució mitjana anual de les persones professionals TIC E. Espanyol. 2007
E. Espanyol. 2007
Per nivell de responsabilitat, sexe i activitat.
activitat
dona
home
%home/dona
direcció
Telecomunicacions
62328
70583
88,3
Informàtica i electronica
56143
65463
85,8
Consultoria TIC
57908
62809
92,2
Webs i multimèdia
57114
59550
95,9
càrrecs intermitjos
Telecomunicacions
31569
35003
90
Informàtica i electrònica
29826
31332
95,2
Consultoria TIC
30205
34114
88,5
Webs i multimèdia
26992
30140
89,6
persones tècniques
Telecomunicacions
17606
21371
82
Informàtica i electrònica
18350
20036
91,6
Consultoria TIC
19400
22374
86,7
Webs i multimèdia
16820
19013
88,5
font: fobsic i la salle
Aquest estudi[32], també mostra algunes especificitats de les dones treballadores del sector TIC com que la majoria de le professionals de les TIC estan sobreformades, tenen formació complementària en matèria de management, tenen uns graus molt elevats de competències laborals, treballen al sector TIC i afirmen, en un 90% dels casos, haver progressat laboralment. Ara bé, la majoria d'aquestes dones consideren que tenen problemes de conciliació de la vida laboral amb la familiar i en només un 32% combinen les feines de la casa amb les seves parelles.
Així doncs, en el món laboral la participació de les dones, tot i que en augment, encara és molt reduïda, sobretot en les tasques de manteniment i en els càrrecs directius. Això fa palesa no només la segregació horitzontal existent, sinó, també, la vertical. A més s’observen importants diferències salarials que són difícilment explicables si no és per discriminació sexista doncs les dones del sector tic estan, fins i tot, sobreformades.
Aquesta reduïtda presència de les dones en els sectors tecnològics, i encara més en aquestes condicions de discriminació esmentades, com veurem més endavant, també té efectes d’exclusió per a les dones que hi treballen, però també per a les que hi vulguin treballar en un futur.
Així doncs, i com a sumari, a Catalunya i a l’Estat Espanyol resta molt camí per reduir la bretxa tecnològica de gènere i, així, facilitar l’accés, ús i apropiació igualitària de les tecnologies entre sexes.
La disponibilitat d’equipaments i infraestructures encara no assegura la igualtat d’oportunitats d’accés per als diferents territoris i grups poblacionals, afectant també a les dones, però més enllà d’això s’observen importants distàncies entre sexes pel que fa l’ús de les TIC.
La divisòria digital, com s’ha vist, no només té a veure amb l’accés a Internet o a l’ordinador, que potser expressen les dades recollides respecte els darrers tres mesos, sinó que el desenvolupament tecnològic implica la utilització dels nous equipaments que van sortint i usos més sofisticats i intensius de les Tecnologies que difícilment es veuen reflexats en les dades. Podríem dir, com ja han assenyalat altres autories que l’accés correspondria a la primera divisòria digital i que la diversitat i intensitat en usos ja faria referència a la segona divisòria digital(Sainz, Castaño i Artal, 2008).
Si només parlem d’accés les dades són esperançadores doncs la bretxa digital de gènere sembla reduir-se amb el temps i en les generacions més joves fins i tot s’inverteix. Però si anem més enllà del simple accés de tant en tant, en aquelles dades que ens mostren diversitats d’usos s’observen importants diferències entre dones i homes. D’aquesta manera, si bé les distàncies s’han pràcticament eliminat en tasques relacionades amb documents de text i fulls de càlcul, les tasques relacionades amb el manteniment, tant a nivell de programari com de maquinari encara estan molt sexuades en detriment de les dones.
A més d’això, s’observa que quan més augmenta la dedicació de temps a les TIC més incrementa la distància entre sexes, almenys per a l’Estat Espanyol. En aquest sentit no només manquen més informacions públiques per conèixer l’abast d’aquesta segona divisòria digital, sinó que apunta a ser més dispar entre sexes del que caldria.
La literatura prèvia (Sainz, Castaño i Artal, 2008: Castaño, 2005 entre d’altres), així com les dades públiques existents, apunten no només a la necessitat de facilitar infraestructures i equipaments econòmics i accessibles, sinó, sobretot, a les necessitats d’adquirir més formació per desenvolupar millors capacitats i habilitats d’ús de les tecnologies. Les dades també mostren que encara la formació autodidacta constitueix la forma d’aprenentatge principal de les TIC en les nostres societats i, per tant, les necessitats de formació alternativa, reglades i no reglades, són evidents per possibilitar el desenvolupament necessari d’aquesta societat en el món actual.
L’estudi i treball en els àmbits tecnològics té a veure amb la divisòria digital i tecnològica, però encara un pas més enllà. Potser li podríem dir la tercera divisòria digital. Aquella que té a veure amb la propietat i capacitat d’incidir en el desenvolupament tecnològic. Així doncs, conèixer les distàncies entre sexes, en els estudis i carreres tecnològiques, però també en les ocupacions tecnològiques ens acosta a conèixer, encara més, la magnitud de la bretxa tecnològica de gènere existent que, a més, es mostra molt més accentuada per els vessants analitzats anteriorment.
L’escola, el batxillerat i els cicles formatius determinen notablement les opcions posteriors i la tria d’opcions tecnològiques a la universitat. Tant les dades de cicles formatius, com les de batxillerat com les universitàries fan palesa l’enorme bretxa de gènere que hi ha a nivell tecnològic. Tot i que les xifres totals han augmentat molt lentament i molt lleugerament, en alguns camps com la informàtica i l’electrònica la presència de dones només arriba al 10% i ha seguit una tendència d’estancament i disminució.
Aquest fet, i a la vegada, condicionarà el volum de participació de les dones en el món laboral.
Les dones representen una minoria de persones treballadores dels sectors tecnològics i encara són menys presents en aquelles feines de manteniment, electrònica i informàtica. A més d’aquesta diferència horitzontal, també hi ha la jeràrquica, encara més pronunciada. Les dones directives del sector Tic són encara una absoluta minoria tot i estar sobradament preparades. Més enllà d’això, en els sectors tecnològics les dones continuen patint una important discriminació salarial per cadascun dels diferents tipus de càrrecs i expressen tenir dificultats per conciliar la vida laboral i familiar doncs les tasques domèstiques encara no estan igualment distribuïdes.
Així doncs, si bé la participació de les dones en el món de les tecnologies és creixent, encara hi són subrepresentades i, també encara, es troben amb trabes sexistes que fan difícil la superació de la bretxa tecnològica de gènere tant pel que fa a l’accés a les tecnològies, com a la capacitat d’ús, però també com a les possibilitats d’apropiació i participació en el disseny i desenvolupament tecnològic actual.
Aquesta conclusió no és nova i fa temps que la literatura feminista es pregunta per les causes d’aquesta subrepresentació. Sembla ser doncs, que si l’extensió i la creixent implantació de les TIC a la nostra societat no ha reduït, suficientment, la distància entre gèneres, diversos factors d’exclusió, explícita i implícita, estan actuant impossibilitant l’adequada i necessària participació de les dones en el desenvolupament tecnològic i social actual.
[1]Tals com l'estudi d'Ana Lamas. Mujeres y software libre, Ana Lamas Clemente , (2003), els informes del FECYT o informes d’universitats.
[2] INE: www.ine.es; IDESCAT: www.idescat.cat ; FOBSIC: www.fobsic.net
[3] Tradicionalment la web i informacions del departament d’ensenyament eren limitdíssimes i molt poc actualitzades. Ara mateix tenen un important volum d’informació acurada i actualitzada.
[4] Veure apartat de revisió detallada de les dades estadístiques.
[5]Informes Eurostat i Dades INE provinents d’Eurostat.
[6]Dades de l’INE, IDESCAT i EUROSTAT. La majoria de dades que s’utilitzen fan referència a les dades del 2007 les úniques dades disponibles a setembre del 2008 quan es realitzà aquesta part de la recerca. En el cas de no existir o no ser comparables s’han utilitzat les del 2006 i ja s’especifica.
[7]De l’informe de la implantació de les TIC a ls ens Locals. Disponible a: http://www.fobsic.net/opencms/export/sites/fobsic_site/ca/Documentos/TIC_Ens_locals_2007/Informe_2007_definitiu_juliol.pdf
[8]Dades monogràfic del Departament d’Educació. Disponible a: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/monografic%20societat%20informacio%203.pdf
[9]Dades de l’INE. Encuesta de uso de TIC y Comercio Electrónico (CE) en las empresas 2006-2007.
[10]Dades referents al total de l’Estat Espanyol.
[11] De l’informe de la implantació de les TIC a ls ens Locals. Disponible a: http://www.fobsic.net/opencms/export/sites/fobsic_site/ca/Documentos/TIC_Ens_locals_2007/Informe_2007_definitiu_juliol.pdf
[12]El projecte Alfa beta pretén investigar en aquest sentit.
[13]No podem evitar anotar el sexisme implícit d’aquesta classificació estàndard. Tenir cura dels fills i de la llar o estudiar és senyal d’inactivitat?
[14]Malauradament la comparació enter sexes per aquestes darreres no és possible doncs el percentatge d’homes deu ser tant reduït que dóna 0.
[15]Dades per al segon trimestre del 2006 doncs aquesta observació sembla haver desaparegut per les dades del 2007. Igualment les dades segregades per sexes només són disponibles pel total de l’Estat Espanyol.
[16]Donades les dificultats per trobar dades segregades per sexes en les taules públiques de l’INE per Catalunya també s’han utilitzat les dades reelaborades de l’INE del FOBSIC de Catalunya disponibles a: http://www.fobsic.net/opencms/export/sites/fobsic_site/ca/Documentos/TIC_Llars/TIC_Llars_2007/Taules_per_a_publicar_TIC_Llars_2007_protegit.xls
[17]Novament dades directament de l’INE
[18] Quan es fa referència a dades sobre Estat Espanyol són dades directament de l’INE.
[19] Les dades tendeixen a presentar i considerar els àmbits tecnològics de forma similar, tot i així hi ha importants discrepàncies. S’han utilitzat les dades públiques amb criteris ja preestablerts.
[20] En aquest sentit, cal més recerca per saber a què es deuen aquestes diferències amb Europa, si per una diferència de criteris o bé per un esforç motivacional, tradició o demanda del mercat.
[21]Dades només disponibles pel total Espanyol en la forma desagregada per sexes i per cicles.
[22] Malauradament, les dades sobre mestrages són molt disperses per a una anàlisi adequada.
[23]Veure dades INE enquesta usos del temps.
[24]HRST: Persones que tenen estudis superiors en camps científics o tecnològics o bé persones ocupades en professions considerades com a tals, ISCO 88, codi 2 o 3.Meri, T (2007) Highly qualified workers in science and technology . Statistics in focus.103/2007. Eurostat. Disponible a: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_OFFPUB/KS-SF-07-103/EN/KS-SF-07-103-EN.PDF.
[25]Enwise report. Waste of Talents. Disponible a: http://ec.europa.eu/research/science-society/women/enwise/enwise_report_en.html
[26]Indicadores sector TIC 2006.
[27]En un context d’economia global si bé les dones no són manufactureres a Europa, la gran majoria de persones treballadores manuals de les tecnologies són dones que desenvolupen la seva feina a països asiàtics i en unes pitjors condicions laborals que les europees (Castaño, 2005)
[28] La Salle, ICSA. (2007)Estudi DonaTic:Una primera reflexió sobre la dona tecnològica. Barcelona. Disponible a: http://www.salle.url.edu/donaTIC/EstudiDonaTIC.pdf
[29]font: Eurostat
[30]Curiosament l’INE ha deixat de publicar l’enquesta salarial i la seva substituta contempla els costos salarials, però ja no mostra distribucions ni les relaciona amb variables sociodemogràfiques. Sembla estar dissenyada per la utilitat empresarial més que a la utilitat de la societat i les persones.
[31]La Salle, ICSA. (2007)Estudi DonaTic:Una primera reflexió sobre la dona tecnològica. Barcelona. Disponible a: http://www.salle.url.edu/donaTIC/EstudiDonaTIC.pdf
[32]La Salle, ICSA. (2007)Estudi DonaTic:Una primera reflexió sobre la dona tecnològica. Barcelona. Disponible a: http://www.salle.url.edu/donaTIC/EstudiDonaTIC.pdf
