PART 4: A LA PRESENCIA I INCLUSIO DE LES DONES EN LES TECNOLOGIES
 
1.   LA PRESÈNCIA DE LES DONES EN LES TECNOLOGIES
 
La literatura que ha estudiat la participació de les dones en les tecnologies no només ha mostrat que el nombre de dones que accedeixen, usen i desenvolupen les tecnologies és reduït i desigual en relació als homes, i amb això, ha analitzat els factors d’exclusió que ho comporten sinó que, també ha mostrat les diverses presències creixents de les dones en l’ús i el desenvolupament tecnològic, les seves especificitats i la seva invisibilització prèvia.
Hem vist que la primera literatura feminista de la tecnologia de tendència liberal recuperà i mostrà bona part d’aquestes presencies històriques fins llavors invisibilitzades. Així es mostraren les biografies i contribucions de científiques i tecnòlogues precursores de la tecnociència actual com Hipatia, Ada Lovelace, Florence Rapart, Rosalin Franklin, entre d’altres i encara avui es treballa per la seva visibilització[1]. Així doncs, les dones havien estat claus per al desenvolupament de la tecnologia domèstica, nutricional i sanitària, però també per al desenvolupament de la tecnologia genètica i la programació informàtica.
Més enllà de les presències pioneres i excepcionals, el feministe socialista i constructivista constatà que  hi havia importants presències de les dones en les tecnologies, i en percentatges molt elevats, tanmateix marcades per la discriminació social i de gènere. Així, aquestes presències mostren una important divisió sexual del treball i estan marcades per la discriminació de gènere. A més, per la mateixa divisió sexual del treball, tant jeràrquica com horitzontal, no s’ha atorgat valor tecnològic a determinades feines i tasques molt feminitzades que són menystingudes quan s’explica el desenvolupament tecnològic de les nostres societats.
Lligat, sobretot, al postfeminisme es desenvolupà el que s’ha anomenat la genderització de la tecnologia, que no només qüestionà la mateixa concepció i definició de la tecnologia, sinó que també treballa per trencar la dicotomia entre gèneres, que caracteritza la tecnologia, però, també, la literatura que l’estudia. Val a dir, que el postfeminisme, sobretot el ciberfeminisme, retornà l’optimisme en l’estudi de la relació entre les dones i les tecnologies, doncs veu en les noves tecnologies i Internet noves oportunitats de participació i transformació per a les dones.
Així doncs, les contribucions d’algunes autores feministes han mostrat que la divisòria de gènere s’alleuja, que no sempre mostra una baixa participació de les dones, si tenim en compte altres categories laborals i tasques, i encara més, si s’amplia la definició de tecnologies, també a altres àmbits, amb un alt contingut tecnològic, més enllà de l'informàtica o l'enginyeria (Cuckier, 2002: Lagesen, 2007). 
Així, i per exemple, la producció de hardware, sobretot als països asiàtics, té com a protagonistes les dones, la tecnologia relacionada amb la biblioteconomia i la documentació presenta elevats percentatges de dones[2], (Cukier et al, 2002) i , encara més, en tot allò relatiu a l'ús i impactes de les tecnologies telefòniques (Martin, 1991), o el mateix treball de telefonista (Borderias, 1993). Evidentment, i també, l’enorme presència de les dones en el desenvolupament i ús de les tecnologies domèstiques (Schwartz, 1976; Ghertner, D.A, 2006). Però, també, en el desenvolupament del programari on activitats com el testeig, les tasques relacionades amb la usabilitat o la gestió són força feminitzades i la presència de les dones és creixent (Faulkner, 2000, 2007). 
A més, tant la literatura prèvia com les dades existents mostren la necessitat de considerar, a més del gènere, altres variables sociodemogràfiques. Així, per exemple, quan es creuen les dades de participació o interès en les tecnologies per gènere i edat, sembla ser que els nivells de participació i ús tecnològic de les dones joves es dóna en percentatges similars als homes i que, tot i que manca més recerca en aquest sentit, pot ser que l'edat tingui més impactes en la participació que el gènere. De totes maneres, no existeix suficient distància en el temps com per poder preveure si, en un futur, a mesura que aquestes generacions s'aniran fent grans incrementarà l'escletxa entre gèneres (Morris, M, G; Venkatesh, V; Ackerman. P, 2005) . I més enllà d'això, es destaca la necessitat de reconsiderar altres variables sociodemogràfiques com l'ètnia, la classe, el lloc d'origen o la mida de la població que poden matisar algunes de les diferències de gènere existents. En determinats països i contextos els factors poden variar i així el pes dels estereotips o les càrregues familiars poden també dependre del context determinat (Trauth, E; Kesenberry, J; Morgan, A, 2004)
A més hi ha una gran variabilitat entre països i el que ocorre entre sexes, en disciplines com la informàtica la participació de les dones varia d'entre un 10 a un 40% si mirem diversos països(Galpin, 2002). La bretxa digital de gènere pel que fa a l'accés a internet també presenta importants disparitats entre països, i així, a Estats Units els percentatges d'ús d'internet entre sexes són molt similars (Castells: 2001).
A més d’això i més és enllà del món occidental, hi ha certes pràctiques tecnològiques que estan molt feminitzades, i aquest és el cas de les Tecnologies de la Informació a Sudàfrica, les estudiants i docents d'informàtica a Malaysia (Mathieu; 2003), les testejadores  del programari al Vietnam, i la gran majoria de treballadores del hardware informàtic a l'Àsia (Wajcman, J; Le Anh Pham Lobb: 2007).
La literatura feminista no només ha contribuit a visibilitzar la presència de dones en diferents àmbits i categories professionals tecnològiques sinó que, a més, ha mostrat la presència i rellevància de les aptituds, considerades femenines, en les tecnologies, especialment en les tecnologies de la informació i comunicació (Plant, 1991). En la professió de telefonista i mecanògrafa, antecendents de les TIC actuals, les dones, ben aviat, van esdevenir-ne la mà d’obra preferent (Borderias: 1993) no només per abaratir els costos, sinó per les aptituds femenines, de capacitat manual i d’habilitats de relació social, que s’atribuien a les dones.
Si bé internet i les TIC sembla que s’impregnen de les desigualtats entre gèneres de les velles tecnologies, a la vegada, com exposen Castells (2000), i sobretot les autores ciberfeministes (Plant: 1997),  aquestes noves tecnologies es caracteritzen per gaudir d'una gran potencialitat de canvi i redefinició de les variables centrals de la societat capitalista que obren, també, noves escletxes per la redefinició de les tecnologies, però també dels gèneres i la superació de les desigualtats existents. Amb això, les noves tecnologies i els nous espais que han generat, obren també noves opcions d’inclusió, presència i participació de les dones com veurem més endavant.
 
De totes maneres, i més enllà d’això, diversos estudis ( Halberstam; 1991, Faulkner  2000; 2007, Landstrom; 2007) matisen i/o qüestionen la dualitat entre tecnologies dura i tova, i les habilitats d’homes i dones, exposant que, per una banda, la realitat de la pràctica tecnològica és heterogènia tant pel que fa a allò tecnològic i allò social, i també de gènere, i per exemple en el desenvolupament d'un projecte d'enginyeria o arquitectura a la pràctica requereix tant d'habilitats socials, femenines i masculines, com tecnològiques de forma necessàriament simultània (Faulkner, 2002, 2007) i per altra banda, que les atribucions de gènere segons els sexes no només no són uniformes ni homogènies i que hi ha importants diferències contextuals, sinó que són socialment construïdes i, per tant, transformables (Wacjman, 2006; Landstrom, 2007).
La presència de les dones en les tecnologies i el seu desenvolupament doncs, i com a sumari, ha estat determinant i és notable, però ha estat marcada per la invisibilitat, la dicotomització entre gèneres i discriminació . La visibilització de les diverses presències de les dones, més enllà de mostrar l’excepcionalitat de les contribucions d’algunes d’elles, ha trencat amb els estereotips de gènere, que impossibilitaven l’associació de les dones amb les tecnologies, ha mostrat la important presència de dones en determinades tasques i activitats tecnològiques, i, també, ha ajudat a visibilitzar aquells àmbits menystinguts en l’estudi del desenvolupament tecnològic. La crítica a la dicomotització de gènere en relació a les tecnologies ha mostrat la diversitat de relacions entre les dones i les tecnologies i la necessitat de tenir en compte l’heterogeneïtat dels processos de desenvolupament tecnològic i de les relacions entre gèneres. Finalment, la denúncia de la discriminació en les presències de les dones en les tecnologies pot contribuir a la millora en el reconeixement i condicions de la participació de les dones en el desenvolupament tecnològic, però també, a la redefinició de la tecnologies i els seus processos de desenvolupament, que no només segueixen excloent a importants grups poblacionals dels seus beneficis, sinó que, amb això, limiten el propi desenvolupament tecnològic i social de la societat actual.
 
 
2.   LES ESTRATÈGIES D’INCLUSIO DE LES DONES EN LES TECNOLOGIES
 
Com s’ha vist, el desenvolupament tecnològic i, sobretot, les TIC són centrals en el desenvolupament de la societat actual i així, la inclusió en el desenvolupament tecnològic actual significa també la inclusió en el desenvolupament social, cultural i econòmic d’avui.
La inclusió en la cultura de les tecnologies, internet, xarxes i la societat de la informació, és important perquè significa tenir accés al desenvolupament i millora social, personal, econòmica i relacional. Les TICS són eines per aconseguir fites i facilitar certes pràctiques en la vida diària de les persones, però també per al conjunt de la societat en general.
 
En aquest sentit, a més, no només s’entén la inclusió com l’increment del nombre de dones en el món tecnològic i de les seves capacitats de participació i decisió en el desenvolupament tecnològic, sinó, i també, la presència, visibilització i valoració de les contribucions de les dones i de les seves diverses necessitats i relacions que tenen amb les tecnologies.
 
La literatura sobre inclusió és encara escassa, no només per la fragmentació d’experiències i la dificultat en el seu anàlisi, sinó també per la presumpció, bastant generalitzada, de que el mateix desenvolupament tecnològic comportaria automàticament l’accés de les dones en la tecnologia (Sorensen; 2002) que ha fet que s’obviï l’estudi i aplicació d’estratègies d’inclusió. L’evidència de que el simple creixement i evolució de la implantació de les tecnologies en les nostres societats no ha fet desaparèixer les desigualtats tecnològiques de gènere ha fet que creixés l’interès en les dinàmiques i estratègies d’inclusió tant per part d’agents públics, com privats.
Quan intentem adreçar-nos en la inclusió de les dones a les tecnologies, com bé exposà Sorensen (2002) en el seu article preparatori per a l’estudi SIGIS[3], ens trobem amb algunes qüestions preestablertes que cal tractar.
En primer lloc, tot el que té a veure amb exclusió/ inclusió ha estat molt lligat als discursos per la igualtat social i així, amb la literatura i estudis sobre la bretxa digital.
En segon lloc, s’ha tendit a lligar directament exclusió amb inclusió, com permanentment la doble cara de la mateixa moneda.
I finalment, i en tercer lloc, en la literatura prèvia sobre la participació de les dones en les tecnologies s’ha tendit a menystenir els processos específics d’inclusió.
La literatura feminista que estudia la participació de les dones en els àmbits i el desenvolupament tecnològic ha tendit a centrar-se , bàsicament, en l’exclusió i els seus factors i a tocar la inclusió de forma tangencial i, fins i tot, reversa de l’exclusió. Però tal com afirma Sorensen (2002), tot i que els factors d’exclusió són la base per conèixer les necessitats d’inclusió i el seu revers pot significar determinants d’inclusió, s’han tendit a menystenir els processos específics d’inclusió, que no tenen perquè ser, únicament, l’altra cara de la moneda de l’exclusió. És a dir, i segons Sorensen (2002:8) Si sabem per què les dones poden ser excloses del disseny i ús de les TIC i és d’aquí on se’n derivaran les estratègies d’inclusió, n’és una base suficient? O cal que desenvolupem una concepció més independent de la inclusió?
 
Recentment, algunes autories han mostrat la necessitat d’incidir en els factors d’inclusió de forma específica i han realitzat revisions i aportacions molt interessants i que constitueixen una bona base per a futures estratègies d’inclusió (Sorensen, 2002; Margolis i Fisher, 2002; Mackeogh i Preston, 2004); Lagensen, 2007; Faulkner i Lie, 2007).
 
Inclusió respecte qui pren la iniciativa
 
L’interès per a conèixer i realitzar accions i estratègies d’inclusió de les dones a les tecnologies és creixent i s’adreça des de pràctica totalitat d’actors socials, polítics i econòmics, tant públics com privats.
Així els governs, preocupats per la e-governabilitat i per l’exclusió d’importants grups poblacionals, han iniciat mesures per la inclusió que, sobretot, s’han basat, per exemple, en estratègies formatives a través de les escoles i la formació reglada en general, en la millora de les infraestructures o en la creació de xarxes de telecentres arreu del territori.
Les universitats han iniciat plans d’igualtat per a conèixer els dèficits de gènere i aplicar mesures inclusives en l’àmbit de l’educació superior, o bé, han revisat les seves polítiques d’accés, permanença, situació contextual[4] i continguts curriculars per incrementar el nombre de dones en les carreres tècniques.
A nivell privat, la inclusió de les dones en les tecnologies només ha estat perseguida per les organitzacions de la societat civil, sinó, també, per les empreses.
Així doncs ha estat d’interès de les entitats, associacions, col.lectius i grups de dones, però també d’altres agrupacions preocupades per l’exclusió social. D’aquesta manera, la societat civil preocupada per l’exclusió social ha realitzat estratègies formatives i de creació de xarxes per a la conscienciació i l’intercanvi de coneixements. Sobretot les associacions de dones aquesta formació s’ha realitzat en grups només de dones.
Finalment, les empreses han realitzat accions específiques tant per atreure treballadores per al sector TIC, com per clients dels seus productes[5]. Aquestes mesures s’han basat, sobretot, en accions en relació a la modificació de la imatge d’algunes feines, aplicacions o productes tecnològics (Sorensen, 2004) i també, tot i que en menor mesura, en la promoció laboral de les treballadores.
 
Inclusió respecte les formes de procedir
 
L’anàlisi específica sobre la inclusió de gènere en les TIC ha identificat diferents formes de pensar i procedir en relació a la inclusió que tradicionalment es repeteixen(Faulkner i Lei, 2007).
En primer lloc, una estratègia comuna ha estat la millora de les capacitats i la superació de les reticències a la tecnologies a través d’activitats de formació. Aquesta estratègia es basa en el fet indiscutible de que si l’educació és una les principals formes de capacitació en la nostra societat, la realització de cursos i la formació en TIC és essencial per a la inclusió tecnològica.
Una altra ha consistit en facilitar formació informal. Aquesta estratègia s’ha desenvolupat davant de l’evidència de la importància de l’autoaprenentatge i l’aprenentatge informal, a través de xarxes d’amistats per exemple, en la capacitació tecnològica.
També l’estratègia de crear espais amigables per a dones[6]. Aquesta estratègia es basa en que determinats entorns tecnològics són agressius per les dones, per exemple pel llenguatge i formes de relació que s’utilitzen. Es creu que creant entorns amigables es fomentarà l’interès i el romandre de les dones.
I una altra estratègia aposta per la redefinició de la imatge de la tecnologia, que s’associa amb els homes i la masculinitat, al nerd o al hacker. Aquesta estratègia es basa en la ja antiga crítica feminista de que el problema de la participació de les dones en tecnologies és una qüestió de la imatge que tenen, associada a masculinitat i a nerds, que ve a dir que això no és per elles.
Finalment una altra estratègia ha estat simplement incrementar la massa crítica de dones, bàsicament incrementar el nombre de dones en les tecnologies via quotes. Aquesta estratègia es basa, sobretot, en l’observació que tal vegada un camp incrementa el seu nombre de dones deixa de considerar-se quelcom masculí i facilita l’entrada de més dones i la fi de la consideració del camp, o la disciplina, com a masculina.
 
Els diferents models d’inclusió
 
Com s’ha exposat, la inclusió ha estat quelcom molt lligat a l’estudi de l’exclusió. En aquest sentit, partint de la base de l’exclusió i elaborant mesures d’inclusió s’ha tendit a seguir determinats models que és pertinent apuntar(Sorensen, 2002; Sorensen, 2004: Faulkner i Lie, 2007).
El primer, és el model dels recursos, que parteix de que les dones tenen menys recursos econòmics per accedir a equipaments i per tant incideix en incrementar els recursos d’equipaments. Per incrementar els recursos disponibles s’han dut a terme accions i estratègies d’inclusió com per exemple la creació de telecentres, però no només l’accés als equipaments i les infraestructures és sinònim d’inclusió i cal incidir en els coneixements i capacitats per a usar-les.
El segon, el model del dèficit, parteix de que les dones tenen menys informació sobre les tecnologies i implica millorar els coneixements i les capacitats. En aquest sentit, per incrementar les capacitats i els coneixements s’han realitzat cursos i activitats de formació, doncs la formació s’ha considerat el pas previ per la capacitació en qualsevol àrea.
El tercer model, de discriminació, parteix de la creença que les dones estan discriminades i per tant se n’han de conscienciar i empoderar-se. Com s’ha vist en les dades i com constaten diversos estudis, en TIC l’autoformació a través de manuals i la formació compartida per pràctica amb amistats són encara les principals vies d’aprenentatge. Així doncs, per incrementar la confiança de les dones en la matèria, requisit per a l’autoaprenentatge i l’aprenentatge informal, s’han creat xarxes de conscienciació i grups de dones.
El quart model, de la imatge, creu que el problema rau en la imatge masculinitzada que es té de les tecnologies i així, persegueix modificar-ne la imatge. Per modificar la imatges de la tecnologia identificada com a masculina s’han intentat dissenyar les accions i productes d’acord amb els gustos o interessos de les dones[7] i s’ha enfatitzat la sensibilització o la publicitat en aquest sentit.
Finalment, i en cinquè lloc, el model Racional, que parteix que les dones no troben suficients avantatges en l’ús de les tecnologies i intenta potenciar la rellevància de les TIC per a la vida de les dones. D’acord amb això, s’han dut mesures com la formació segons les seves necessitats a través de per exemple utilitzar com a casos malalties que només pateixen les dones o les publicacions de blogs d’interès per les dones.
 
La inclusió i a qui va dirigida
 
La inclusió també s’ha dirigit a les dones a través de diferents formes respecte als subjectes participants. El debat està, sobretot, en la conveniències de grups només de dones o d’activitats obertes a tothom amb perspectiva de gènere.
 
Així , la primera via inclusiva s’ha realitzat a través de grups només de dones. Això s’ha basat en la idea que si són elles les que tenen un dèficit de formació respecte les TIC, tenen el problema de que les TIC semblin només pels homes, pateixen la manca de models a seguir etc...doncs les accions inclusives s’han de dirigir només a elles. Tanmateix, si bé els grups només per a dones poden ser molt útils en determinades circumstàncies o per determinats grups de dones, com per exemple el moment inicial en dones amb l’autoestima molt baixa o, fins i tot, en dones musulmanes que tenen problemes per participar en activitats obertes també als homes, les estratègies d’inclusió només per a dones tendeixen a reproduir la divisió entre sexes i gèneres i, així, els estereotips, de manera que no només condueixen a l’essencalismes sinó a la consolidació d’una divisió desigual ( Sorensen, 2002: Faulkner i Lei, 2007).
També, i encara més, s’ha dut a terme una segona via intermitja, de grups de només dones, però per grups particulars. Això es basa en que a part del gènere, hi ha grups amb pocs recursos o determinades minories ètniques o de determinades zones geogràfiques que tenen encara més dificultat per accedir-hi i que tenen més risc d’exclusió social. Això es basa en potenciar la seva comoditat, essent només dones, i per altra, en disminuir l’exclusió social d’aquestes dones.
Una altra estratègia que s’ha seguit és la de realitzar actuacions per a grups particulars com gent gran, persones immigrants etc...que també s’han obert a les dones. Això s’ha fet de manera oberta a tothom, però a través de incloure-les explícitament en la crida o en la forma de difusió, per exemple.
Finalment, l’estratègia de dur a terme actuacions inclusives per a tothom, també per a les dones. Això es refereix a trobades o cursos que si bé s’anuncien i es realitzen per a tothom, en el seu disseny s’ha tingut en compte el gènere, i d’una forma o altre, sovint indirecta, hi ha una invitació a la participació de les dones.
Val a dir, que com el Sigis project constata, les quatre estratègies han estat fortament condicionades per els estereotips de gènere, fet que problematitza la relació a llarg termini doncs dicotomitza els interessos d’ells enfront dels interessos d’elles.
 
Inclusió respecte la finalitat
 
A més, també és important tenir en compte la transformació que s’espera del col.letiu a qui es dirigeix l’estratègia d’inclusió. Així doncs, en un procés d’inclusió hi pot haver certa variabilitat en el que es persegueix. Si es vol que la persona esdevingui usuària o professional de les TIC, si es busca que la persona accedeixi o adquireixi capacitats, si es persegueix que la persona esdevengui una ciutadana o clienta potencial, si s’espera que trobi una comunitat per formar-ne part, o, simplement, es busca descobrir noves formes de fer coses que ja es feien anteriorment sense les TIC. Aquest fet, a la vegada, pot condicionar l’actuació inclusiva.
 
La inclusió i els seus moments
 
Finalment, i rellevant per els apartats posteriors, una estratègia d’inclusió té a veure amb diferents moments (Sorensen, 2004).
Això vol dir un primer moment de diagnòstic i disseny. En aquest sentit qualsevol proposta d’inclusió ha de conèixer el context i la problemàtica a tractar a través de la recerca i la diagnosi. Amb això s’ha de dissenyar l’estratègia més adequada segons els actors implicats i les fites que es vulguin aconseguir.
Una vegada fet això arriba en moment de posada en pràctica, la implementació. La implantació es durà a terme segons el disseny prèviament elaborat, però pot patir variacions si el procés d’implantació ho requereix. Per a dur a terme la implantació és determinant comptar amb els recursos humans i econòmics adients.
I finalment, per conèixer els resultats de l’estratègia duta a terme i compartir-ne els resultats és important que es realitzi una avaluació de l’estratègia d’inclusió. Poques vegades es destinen esforços a l’avaluació i és una forma bàsica de compartir el coneixement adquirit i facilitar la creació noves accions inclusives.
 
Per acabar, la recerca del SIGIS project alerta també d’algunes possibles problemàtiques a l’hora de dur a terme estratègies i accions per facilitar la inclusió de les dones en el món tecnològic[8]. En aquest sentit, si bé les actuacions només per a dones són útils, poden caure en el foment dels estereotips de gènere que perjudicarien la inclusió de les dones a llarg termini. De la mateixa manera ocorre amb les actuacions sobre la imatge de les tecnologies que tendeixen a dicotomitzar i, sovint, també es basen en els estereotips de gènere. La focalització en l’increment del nombre de dones és una molt bona estratègia perquè augmentaria la massa crítica i reduiria l’associació tecnologia-home. De totes maneres l’establiment de quotes en percentatges porta a controvèrsies i altres mesures de quotes, però no de percentatges són igualment efectives, com el canvi dels criteris d’accés a determinats estudis. Finalment, l’estudi alerta de la necessitat de responsabilitzar-se de la inclusió de les dones en la tecnologies més que deixar que ho facin les empreses que ho tendiran a fer buscant noves consumidores més que noves persones incloses en el desenvolupament de la societat actual.
 Per evitar aquestes problemàtiques aposta per fer un esforç per conèixer la realitat del repte que les dones tenen al davant en relació a les tecnologies, tant a nivell local i global. També aposta per una combinació estratègica i d’accions per evitar l’impacte de problemàtiques associades en cadascuna d’elles per separat. I finalment, proposa realitzar estratègies que no es fonamentin en els estereotips de gènere fortament dualitzats.
La part que segueix representa continuar amb l’esforç per a la inclusió relacionat amb un primer moment de la inclusió, la recerca i diagnosi. D’aquesta manera s’atorga un rol actiu i transformador cap a la inclusió a la mateixa investigació.
Les dades recollides per Donestech, que són el testimoni de dones que ja participen en les tecnologies, no només en mostren la seva presència, sinó que com es veurà són una important font d’informació per indagar, encara més, sobre les diverses vies d’accés de les dones a les tecnologies, els diversos usos que les dones en fan i les crítiques i desitjos de millora que expressen. I així, avançar en possibilitar propostes d’actuació, per a l’adequada inclusió de les dones en el desenvolupament tecnològic actual, a partir del que podem aprendre de les dones que ja hi són.
 
 
 
 
 

[1] Aglaonike, Hipatia en l’antiguetat, Roswita i Hildegarda de Bingen a l'Edat Mitjana, Maria Ardinghelli, Tarquinia Molza, Cristina Rocatti, Elena Cornaro Piscopia, Maria Gaetana Agnesi, i Laura Bassi. Aphra Behn, Augusta Ada Byron Lovelace, Mary Orr Evershed, Williamina Paton Rosalind Franklin, Madame de Châtelet, Stevens Fleming, Margaret Lindsay Murray Huggins, Christine Ladd-Franklin, Henrietta Swan Leavitt, Annie Russell Maunder, Charlotte Angas Scott, Mary Somerville, Anna Johnson Pell Wheeler, Caroline Herschel i Maria Mitchell. A las germanas Maria Cunitz, Elisabetha Koopman Hevelius, María y Christine Kirch; Jeanne Dumée, Sophie Germain, Nicole Lepaute; a las iberoamericanas Cecilia Ramón Agenjo, Angeles Alvariño de Leira, María Luisa García Amaral, Mariam Balcelss, Laura Carvajales y Camino, Maria Goeppter Mayer, Sonya Vasilyevna Kovalevsky, Lise Meitner i Emmy Noether, entre d'altres (González García i Pérez Sedeño: 2002)
 

[2] Ni que encara no es consideri ni tecnologia, el programari d’arxiu i per biblioteques i els procediments actuals de gestió de la documentació estan altament tecnificats. No ho sabem, però potser per l’elevada feminització també s’ha obviat com a sector tecnològic.

[3]http://www.rcss.ed.ac.uk/sigis/. De fet bona part d’aquest apartat segueix el Sigis project.

[4]Ens referim a si informàtica està situada a la facultat d’enginyeria o la facultat d’humanitats per exemple.

[5]En aquest sentit, molt significativa l’estratègia de la Companyia Telefònica reclutar telefonistes. A principis del s. XX a Espanya la Companyia Telefònia s’eforça per la creacio de la imatge de la “señorita telefonista"

[6]El que s’anomena “womenfriendly”

[7]Sovint estereotipats també.

[8]http://www.rcss.ed.ac.uk/sigis/