PART 6: TECNÒLOGUES DE CATALUNYA
 
1. INTRODUCCIÓ
 
Si bé s’ha analitzat la divisòria digital, i l’estudi de l’exclusió de les dones a les tecnologies, la voluntat d’aquesta investigació ha estat, incidir, sobretot en la inclusió i seus determinants
La investigació s’ha basat en la recerca i les dades de Donestech i s’ha ampliat d’una format similar, de manera que s’ha centrat en aquelles dones que són tecnòlogues, és a dir, que ja participen de les tecnologies en tant que usuàries avançades o desenvolupadores. Això no només ha estat per la voluntat d’aproximar-se a la temàtica de les dones i les tecnologies d’una forma optimista i mostrar la diversa presència d’aquestes dones, sinó també per conèixer els camins d’accés i les formes d’ús i participació de les dones que ja estan incloses d’una o altre manera i així, possibilitar-ne l’entrada d’altres i facilitar, així la inclusió tecnològica de les dones.
Així doncs, una vegada revisada la literatura prèvia que ha desenvolupat l’estudi de l’exclusió i la inclusió es pretén mostrar l’anàlisi i els principals resultats del buidatge de les dades per Catalunya de la recerca Donestech com a una forma de visibilitzar els camins d’inclusió de les tecnòlogues que viuen a Catalunya i han participat en la recerca Donestech, per tal de contrastar la literatura anterior referent a l’exclusió i a la inclusió de les dones en les tecnologies, facilitar una adequada diagnosi per a la inclusió a Catalunya, possibilitar la proposta de noves mesures inclusive i finalment introduir el marc per a l’anàlisi de les tecnòlogues del món de l’art.
La recerca Donestech, a través del nostre qüestionari on-line, rebé prop de 330 respostes de les quals 183 provenien de tecnològues de Catalunya i es presentaran en aquest apartat. Aquest qüestionari, a més de variables sociodemogràfiques genderitzades, contenia preguntes rellevants per a conèixer els accessos, usos i desitjos de les dones tecnòlogues en relació a les tecnologies.
Val a dir que tot i conscients de la manca de representativitat estadística, les dades recopilades, els testimonis i les informacions recollides són igualment rellevants per a l’estudi dels accessos, usos i relacions de les dones amb les tecnologies que ens obliguen a la seva anàlisi detallada.
En aquest sentit l’anàlisi de les dades Donestech permetrà constrastar algunes de les informacions exposades, sobretot per la literatura anglosaxona, en relació a les absències, presències i mecanismes d’inclusió i exclusió de les dones del món tecnològic. I més enllà d’això, permetrà visibilitzar noves qüestions encara menystingudes.
A més, les informacions des de l’àmbit Català són escasses, i les que fan referència a acessos, usos i desitjos i s’hi aproximen d’una forma qualitativa són pràcticament inexistents, únicament es coneix de les recerques Donestech. Així la contribució en aquest sentit, serà determinant.
 
7.2 EL PERFIL SOCIODEMOGRÀFIC DE LES DONESTECH
 
Abans d’entrar en l’anàlisi dels accessos, usos i desitjos, es mostraran els perfils sociodemogràfics de les enquestades per tal de situar-les i ser transparents en l’anàlisi.
El perfil de les tecnòlogues Donestech correspon al de dones nascudes a Catalunya, nascudes i habitants de ciutats de més de 100.000 habitants, d’una edat mitjana de 35 anys, en situació activa i ocupada, amb un nivell d'ingressos mileurista, amb estudis universitaris, amb estudis tècnics, solteres, amb parella, sense persones al seu càrrec i amb temps lliure.
Una vegada definit el perfil mitjà de les Donestech és interessant anar al detall del que ens mostren les respostes a les preguntes sociodemogràfiques de l’enquesta.
Respecte les dones tecnòlogues enquestades doncs, és interessant veure les dades del tamany de població, que en general, mostren una major presència de dones tecnòlogues en grans ciutats i un moviment de població de ciutats petites i mitjanes a grans ciutats.
Totes les poblacions de menys de 100.000 habitants mostren una reducció de població de dones tecnòlogues. Únicament les ciutats de més de 100.000 habitants tenen més dones tecnòlogues que hi resideixen actualment que de lloc d’origen. És especialment acusada la diferència que experimenten les ciutats mitjanes.
Un 20% de les enquestades provenen de poblacions de menys de 20000 habitants, però actualment nomes un 12,6% resideixen en poblacions de menys de 20000 habitants.
Un 20% provenen de poblacions d’entre 20000 i 50000 habitants, i un 10.4% resideixen actualment en poblacions d’aquest tamany.
Un 16% provenen de poblacions d’entre 50000 i 100000 habitants, i un 6% hi resideixen actualment.
Finalment doncs, la majoria de les enquestades provenen de ciutats de més de 100.000 habitants, un 67%, i el percentatge incrementa al mirar la residencia actual doncs un 70% de les enquestades resideixen en una població més gran de 100.000 habitants.
Aproximadament un 68% de les enquestades han nascut a Catalunya, un 13% han nascut a la resta de l’Estat Espanyol i prop d’un 18% han nascut a l’estranger, sobretot a l’Amèrica llatina. Val a dir que la pràctica totalitat de tecnòlogues d’origen espanyol o de l’estranger provenen de ciutats de més de 100.000 habitants.
Així, actualment, un 70% de les enquestades resideixen en ciutats de més de 100.000 habitants, de les quals la majoria a Barcelona, només un 6% en poblacions d’entre 50.000 i 80.000 mil habitants, un 10.4% en poblacions d’entre 20.000 i 50.000 habitants, i una mica més, un 12.6% en poblacions de menys de 20.000 habitants. Això, guarda coherència amb les dades d’ús de la població femenina catalana en general que mostra percentatges més elevats de dones que utilitzen les tecnologies de manera freqüent entre poblacions petites més que mitjanes.
Pel que fa als estudis, del total de residents a Catalunya enquestades no totes provenen d'estudis específicament tècnics. Així només un 55,23% de les dones tecnòlogues tenen estudis tècnics, així com cicles formatius o carreres d'informàtica, enginyeries, arquitectura o similars. Un 44,77% de les que es consideren tecnòlogues no provenen d'una formació específicament científica o tècnica. Aquest fet és interessant doncs mostra que les dones que s'autoidentifiquen com a tecnòlogues no només tenen estudis tècnics i, de fet, la variabilitat formativa és molt elevada.
Pel que fa a nivell d'estudis, val a dir que les dones enquestades tenen un nivell d'estudis molt elevat. Un 58,47% tenen fins a estudis universitaris i un 25,78% estudis de tercer cicle. Només un 1,09% només té estudis primaris, un 5,46% BUP i COU i un 8,20% formació professional. Una vegada més, si el nivell d’estudis es relaciona amb el posicionament social, podem dir que majoritàriament estem parlat de dones de classe mitja-alta.
Val a dir que totes les enquestades tenen una edat superior a 21 anys. El 77% tenen menys de 40 anys. Un 53% tenen entre 25-34 anys i només un 7.5% tenen més de 50 anys. Aquestes dades també són coherents, de manera general, respecte el que ocorre amb la població general i les dades d’ús[1].
Per situació laboral gairebé la majoria d'enquestades, un 48,89% estan en situació de contracte laboral, un 21, 57% són autònomes o freelances, un 12,78% són funcionàries, un 7,22 becàries, un 6,11 estudiants, un 2,22% en situació d'atur i un 0,56% tant per mestresses de casa com per pensionistes o jubilades. Així doncs, la majoria d'enquestades es troben en una situació laboral remunerada, però amb situacions diverses contractuals.
Quant a nivell d'ingressos, i tenint en compte que aproximadament el 90% de les enquestades es troba treballant de forma remunerada, trobem que la major part d'enquestades es troben en la franja d'ingressos que anomenaríem mileuristes, doncs els seus ingressos es troben al voltant dels 1000 euros.
De menys a més ingressos, trobem que un 8,82% de les enquestades declara no arribar a 500 euros al mes, un 7,65% fins a 750 euros al mes, un 14,71% fins a 1000 euros, un 34,12% fins a 1400, un 20,59% fins a 2000 euros, un 10,59% fins a 3000 euros i finalment, més de 3000 euros al mes un 3,53%.
Pel que fa a la situació familiar, la gran majoria de les enquestades estan solteres, un 63,68%. La meitad de les quals, un 31,84%, tenen parella. Un 6,15% es declara en situació de parella de fet i un 22,91 casada. Separada o divorciada són un 6,7% i vídua un 0,56%.
Així doncs un 60,9% tenia parella, tot i que sota diferents tipus de situació familiar i un 39,1% no tenia parella.
La gran majoria de dones enquestades no tenia cap persona al seu càrrec, un 73,77%. La resta, un 26,23%, tenia alguna persona al seu càrrec, en un 20,22% eren fills.
La pràctica totalitat de les enquestades declara tenir temps lliure, en un 94,51%, de les quals un 38,06% sí el dediquen a la tecnologia i no en un 61%. Un 14,19% a algun tipus d’activisme i no un 85,81%. La pràctica totalitat també el dedica a altres coses.
 
7.3 LES VIES D’ACCÉS DE LES DONESTECH
 
Des que s’ha fet palesa la divisió digital en la nostra societat, tant la recerca com la producció de dades sobre la societat de la informació de dades s’ha esforçat en conèixer i visibilitzar els factors d’accés i d’exclusió de les persones a les tecnologies, i així també, de les dones. Tot i això la realitat és més complexa i malgrat aquests esforços, com s’ha vist, les dades continuen mostrant importants distàncies de gènere respecte l’accés a les tecnologies, sobretot a l’accés a les possibilitats de participar en le procés de desenvolupament i disseny tecnològic.
Com s’ha vist les dades i la literatura precendent identifiquen l’entorn familiar, els jocs, la influència dels mitjans i l’entorn social, el context actual específic, l’escola, la universitat i els estudis en general, la feina i les disponibilitats d’equipaments, i els seus costos, com a factors primers d’accés de les persones, i així també les dones, a les tecnologies.
Com a vies d’adquisició de coneixements informàtics avançats han identificat l’autodidacta, la feina, els cursos, a través de l’entorn social i l’educació reglada específica.
Finalment, i de manera no tan clara, però tanmateix exposable, s’han identificat algunes vies d’accés a la possibilitat de contribuir i influenciar en el densenvolupament tecnològic actual com serien l’accés a l’educació en estudis tècnics universitaris, sobretot de tercer cicle, l’accés a ocupacions tecnològiques i, sobretot, l’accés als alts càrrecs en el món tecnològic i d’investigació, tant en organismes públics com privats.
Un dels interessos principals de la recerca Donestech, igual que per aquesta recerca, fou la possibilitat de conèixer les vies d’accés d’aquestes tecnòlogues a les tecnologies i a un ús més avançat de les mateixes. També poder trobar noves vies d’accés encara no identificades o insuficientment estudiades.
 
7.3.1 De les primeres experiències tecnològiques....
 
Les narratives sobre la primera experiència mostren i provoquen l’esforç memorístic que significa anar enrera en el temps, sovint a la infància, en relació a quelcom central en la actualitat com és l’ús de les tecnologies per part de les dones enquestades a Donestech. En certa manera són una teletransportació al moment inicial, al contacte inicial d’una manera reflexiva i amb voluntat d’exposar-ho i compartir-ho. Aquest fet, implica l’existència de les trampes de la memòria i l’autoselecció quan aquesta ha de ser compartida, però com a exercici inicial de posar en perspectiva la relació d’aquestes dones amb les tecnologies és rellevant per esbrinar moments i factors determinants per a l’accés tecnològic.
Les narratives recollides per Donestech descriuen la primera experiència i són diverses i és difícil resumir-les[2]. Les respostes mostren diferents tipus de primers contactes. Així algunes enquestades expressen amb què es va donar en primer contacte, altres expressen a on, altres expressen amb qui i, finalment altres expressen per a fer què o fent què. No totes ho exposen tot alhora, però tanmateix s’ha fet un esforç de classificació senzilla segons la forma que s’ha produït aquesta primera experiència per poder fer-ne un mínim d’anàlisi descriptiva quantitativa.
 

Primeres experiències amb les tecnologies. Catalunya.

%respecte el total

 

 

 

MOTIU

%

MOTIU

%

CURSOS

9,1

FORMACIO

33,01

COLE O BATXILLERAT, MATES, INFORMATICA...

8,6

 

 

APARELLS I ARTEFACTES VARIS

2,4

FEINA

9,57

ORDINADOR PERSONAL

11,5

 

 

COMPRA O US ORDINADOR FAMILIAR O ALTRES

5,7

ARTEFACTES

19,62

JOCS

5,7

 

 

INTERNET I COMUNICACIO

10

INTERNET

14,35

UNIVERSITAT EINA O CONTINGUT

15,3

 

 

PER/A LA FEINA

9,6

TASQUES

14,35

EDICIO VIDEO, AUDIO, GRAFICA

5,3

 

 

EDICIO TEXT o OFFICE

4,8

JOCS

5,7

CORREU ELECTRÒNIC

4,3

 

 

FENT WEBS O EDICIONS DIGITAL

2,9

ALTRES

3,39

PROGRAMES O SIST.OPERATIUS

1,4

 

 

MILITANCIA, ASSOCIACIONS

1,4

 

 

ALTRES

1,9

 

 

font: elaboració pròpia a partir de les dades de Donestech

 

 

 

 
 
Per visibilitzar d’una forma més qualitativa i enriquidora aquestes dades, cal que, breument fem referència a què hi ha dins de cada motiu establert.
Així s’enten per cursos, quan les respostes a la pregunta sobre la primera experiència descriuen la participació en un curs, tant si fan referència al lloc on l’han fet o no. Sovint no en fan referència, però a vegades especifiquen un taller en una associació, un curs a l’empresa, un curs per aturades. També pel que fa als continguts van des de cursos d’Internet, fins de packets office, fins a llenguatges de programació concrets com el MSDOS, BASIC o Cobol etc...
Quan es fa referència a la primera experiència a l’escola o al batxillerat ens referim a la primera experiència en l’àmbit de l’eduació reglada, però no universitària. En aquest sentit les respostes especifiquen cicles formatius o llocs com l’EGB, al cole, l’institut, a Batxillerat. També especifiquen les assignatures que normalment són a classe d’informàtica, classe de tecnologies o assignatura de matemàtiques. També, algunes de les enquestades especifiquen les tasques concretes que els van facilitar el contacte, com pot ser fer el treball de recerca de batxillerat, de les assignatures o per aprendre algun llenguatge de programació específic.
Aparells i artefactes varis fa referència a les ràdios, televisions, vídeos, calculadores, càmeras, telèfons i artefactes varis que les enquestades han considerat el seu primer contacte tecnològic. Així hi trobem aparells per la comunicació, aparells per l’oci i aparells per treballar. Per a moltes dones el seu primer contacte tecnològic doncs, va lligat al contacte, ús o exploració d’un determinat aparell tecnològic.
Aquestes dades doncs, constaten la importància de la formació, reglada i no reglada i la tinença d’equipaments com a importants possibilitadors del primer contacte tecnològic. Però també s’han assenyalat altres motius com les necessitats laborals o per quelcom relacionat amb la feina que pot ser des de la introducció de nou maquinari o programari a la feina que facilita i provca l’aprenentatge d’aquestes dones, fins a l’aprenentatge per a millorar a nivell professional.
 Si bé els jocs han estat identificats com a factors d’accés a les tecnologies, la literatura prèvia havia constatat que això era difícilment aplicable a les dones. Les dades Donestech corroboren això mateix, que si bé és un factor a tenir en compte per al primer accés tecnològic en el cas de les dones no té un pes tan determinant com les citades anteriorment.
És interessant visibilitzar que la Internet i la comunicació en si mateixa, com a instrument, s’ha mostrat com un factor d’accés primari a les tecnologies. Així l’existència d’Internet i les seves possiblitats de cerca d’informació han estat el primer contacte de moltes dones, però també l’ús del correu electrònic, tenir un e-mail per comunicar-se per Internet ha estat un primer contacte per a algunes Donestech.
Finalment, i també, algunes tasques específiques d’ordinador com l’ofimàtica o l’aplicació audiovisual han significat el primer contacte tecnològic per a moltes dones. L’edició i visibilització de textos i documents audiovisuals, i el maquinari i programari utilitzat per a fer-ho ha significat la primera experiència tecnològica per a moltes dones. Així per exemple, escriure textos, treballs de batxilerat, informes d’empresa o l’inici de la informàtica a l’EGB a partir de l’ofimàtica hi és molt present. També l’ús de les càmeres de vídeo, d’aparells de música, les càmeres de fotografiar, el programari per editar les grabacions i, també, el programari per al disseny. Val a dir que aquestes vies d’accés no han estat suficientment estudiades i enfatitzades per la majoria de literatura i aprofundir en la seva recerca es constitueix com a necessari.
Observant les dades per lloc d’accés, es constata que la casa familiar, l’escola, la universitat i la feina són claus. Fet totalment coherent amb la literatura existent que ja assenyala aquests entorns com a socialitzadors clau per a l’accés a les tecnologies.
També per companyia, pares i familiars, companys d’estudi i/o feina, i en menor mesura amistats.
Només un 25,93% de les enquestades va tenir la seva primera experiència en el món de les tecnologies amb dones, vora un 30% no ho especifiquen i un 44,44% fou amb homes.
També, val la pena destacar que l’entrada a les tecnologies d’aquestes dones és molt tardana. La mitjana d’edat de la seva experiència se sitúa al voltant dels 20 anys. Les enquestades tenen una mitjana d’edat d’aproximadament 35 anys. Només un 27% de les enquestades ha tingut la seva primera experiència abans dels 16 anys. Tot i que les dades no ens donen una informació concloent al respecte, aquest fet no només pot tenir a veure amb la recent implantació de les noves tecnologies de la informació i comunicació, sinó també, a la escassa socialtizació tecnològica que tenen viuen les nenes durant la infància.
Finalment, cal apuntar la distància existent entre la primera vegada i la que es considera l’accés a les TIC real. Si bé situen la primera experiència abans dels 20 anys, l’entrada efectiva en el món tecnològic no es dóna fins molt més tard, sovint a la Universitat o a la feina. Això mostra que hi ha un buit d’uns quants anys en que no és possible, o que no s’estimula, el contacte tecnològic continuat per aquestes dones i reforça la hipòtesi de la manca de socialització tecnològica de les nenes.

 
7.3.2 De les motivacions personals d’accés....
 
També són interessants les informacions que ens aporten les enquestades sobre els motius d’accés personals i de les dones en general a les tecnologies.
La taula que es mostrarà, correspon a la pregunta sobre els motius personals pels quals s’ha donat l’inici a les tecnologies[3]. Tot i que el que es buscava amb aquesta pregunta era veure aquells factors d'ordre personal que motiven l'accés de les dones a les TIC han sorgit també factors socials i estructurals, que no per això són aliens a allò personal[4].
El primer a destacar és que les enquestades han mostrat una gran variabilitat de motius que les han portat a iniciar-se en el món de les tecnologies. Així hi trobem des de motius d’exploració, fins a laborals, vocacionals, de temps, comunicacionals o per aplicacions específiques.
Els factors amb més presència són aquells relacionats l’exploració, de cursiositat, interès i atracció seguits d’aquells que es relacionen amb la feina i motius professionals o el desenvolupament dels estudis, sobretot universitaris.
Com en anterioritat, per aportar més informació detallada d’aquestes motivacions d’entrada al món tecnològic, és pertinent mostrar què inclou cadascuna d’aquestes categories.

Motius personals per els quals t'has iniciat en les tecnologies.

%respecte el total

 

 

factors d'inici

Percent

 

01 CURIOSITAT I INTERES PROPI

12.87

 

02 ATRACCIO

16.37

 

03 CERCAR, ORGANITZAR I COMPARTIR INFORMACIÓ

3.51

 

04 COMUNICAR-ME

5.85

 

05 DIVERSIÓ, ENTRETENIMENT I LLEURE

2.92

 

06 ACTIVISME

1.17

 

07 USAR TICS COM A MITJÀ PER APRENDRE I EXPRESSAR

2.34

 

08 INTERÉS EN CREACIÓ AUDIOVISUAL / ARTÍSTICA MITJANÇANT TICS

1.75

 

09 APRENDRE APLICACIONS ESPECÍFIQUES

5.26

 

10 ESTUDIS

12.28

 

11 FEINA I MOTIUS PROFESSIONALS

19.30

 

13 TEMPS I EFICÀCIA

3.51

 

14 ÉS EL FUTUR

3.51

 

15 OBRIR POSSIBILITATS

0.58

 

16 PER NECESSITAT

2.92

 

17 FACILITAT D'ACCÉS

2.92

 

18 INFLUÈNCIA DE L'ENTORN (AMISTAT/PARELLA/FAMILIA)

1.75

 

19 ALTRES

1.17

 

font: elaboració pròpia a partir de les dades de Donestech

 

 

 
El motiu de la curiositat, expressat en un 12.87%, té a veure amb l’exploració o l’interès personals per les TIC o per els aspectes tècnics en general de les coses. L’atracció, exposat en un 16.37%, es relaciona amb la vocació, la passió, la fascinació i els gust per les tecnologies i el que s’hi relaciona com al informàtica, els ordinadors o les matemàtiques. Ambdos, la curiositat i l’atracció signifiquen prop d’un 30% de les motivacions personals. Mostrant, en certa mesura, que les dones no només s’interessen per les tecnologies per necessitat i deure, sinó també per plaer, curiositat i ganes d’explorar-les[5].
En percentatges de resposta, els motius per al desenvolupament laboral o dels estudis destaquen també pel seu volum.
Així un 19.30% de les enquestades expressa que han accedit a les tecnologies per necessitats laborals, per reciclar-se laboralment, com a eina necessària per la feina o fins i tot per trobar-ne o per significar una bona sortida laboral.
Un 12.28% exposen que per a realitzar tasques acadèmiques o per l’accés que els ha facilitat l’escola, la universitat o la realització de cursos s’han motivat a iniciar-se en el món tecnològic.
Un altre motiu n’és la possibilitat i avantatges en la gestió de la informació que les TIC ofereixen com trobar, organitzar i compratir informació expressat per un 3.51% de les enquestades.
També, l’interès o aprenentatge d’aplicacions específiques com els processadors de text o programes de disseny en un 5.26% i en menys mesura l’ús de programari per a la creació audiovisual o artística, expressat en un 1,75%.
Més enllà de la gestió el vessant comunicatiu també s’ha fet pal.lès i el motiu d’inici en tecnologies per a gairbé el 6% de les enquestades ha estat la comunicació amb persones llunyanes geogràficament o les noves avantatges comunicatives com la immediatesa, la rapidesa, l’abaratiment o l’acostament en la comunicació.
També, tot i que amb un percentatge força reduït (2.92%), hi trobem l’oci i la diversió com jugar, realitzar-hi activitats d’oci com escoltar música o veure pel.lícules i fins i tot les tecnologies com a hobby en si mateixes.
El fet que les TIC estalviin temps o que siguin eficaces per a moltes tasques ha motivat a un 3.51% de les enquestades, que obri noves possibilitats un 0.58% i que la motivació és el progrés i el futur un 3.51% també. Altres motivacions expressades han estat el fet de tenir-hi facilitat d’accés en un 2.92% o per necessitat en general, sense especificar per a què en un 2.92% també.
Finalment la motivació per l’entorn, sigui fomentada per pares, amistats o la parella, només l’han expressat un 1.75% de les enquestades.
Altres motius han estat veure les TIC com un mitjà per aprendre i expressar-se o arribar-hi a partir d’activitats activistes o motius ideològics, sobretot a partir del linux.
Val a dir, que les respostes han tendit a assenyalar més d’un motiu d’inici i que tenint en compte més enllà de la primera opció els percentatges mostren la mateixa gradació, però perden punts percentuals els principals motius i en guanyen, en un o dos punts percentuals, els que ara són més baixos[6].
Així doncs, i en certa mesura, es corrobora que les necessitats, possibilitats o el mateix desenvolupament laboral són importants factors d’accés a les tecnologies, així com el desenvolupament educatiu. En menor mesura, però també amb certa rellevancia, les motivacions relacionades amb aplicacions específiques, sobretot d’ofimàtica i les relacionades amb la comunicaió, fet que corrobora la literatura i creences anteriors sobre les habilitats i preferències de les dones per la comunicació i l’administració. Ara bé, i al contrari del que sovint es creu, les dones també s’interessen i senten curiositat, passió i atracció per allò tecnològic i, com s’ha vist, aquest motius presenten en el seu conjunt el percentatge més elevat. Les polítiques d’inclusió han tendit a pressuposar que les dones només s’acosten a les tecnologies per necessitat i motius pràctics (Sorensen, 2002), que si bé són motius que han estat expressats, segons les dades de Donestech podem dir que també és cert que s’hi poden trobar atretes, interessades, encuriosides, i, per tant, s’hauria d’explotar, encara més allò que fomenti el desenvolupament de la motivació explorativa, sobretot entre les més joves.
A banda d’això han sorgit algunes motivacions d’inici força novedoses com poden ser l’activisme o la creació artística i audiovisual. El moviment per el programari lliure i la seva influència en altres moviments pot haver motivat també a les dones a interessar-se per allò tecnològic, però també pot ser per la recerca de la igualtat entre gèneres en un moment en que la capacitat tecnològica és clau. El programari i maquinari d’aplicació artística, com programes de vídeo, disseny, càmeres i similars i amb un component visual molt elevat, semblen sorgir com un nou motiu per a l’inici en les tecnologies que pot anar creixent, doncs cada vegada són més accessibles econòmicament i físicament les càmeres i els vídeos, tant per Internet com per telèfon mòbil.
 
7.3.3 Dels factors d’accés...
 
Una següent pregunta del qüestionari de Donestech guardava una estreta relació amb les motivacions d’accés, però es referia als factors d’accés i buscava els factors més col.lectius i exògens que els individuals i endògens[7]. Les respostes foren força similars a la pregunta de les motivacions, però per capturar aquest caràcter exògen, els nous factors que s’han expressat i la variació en la gradació, s’ha considerat el seu anàlisi i presentació de forma diferenciada.
 
Factors que han fet possible el teu accés a les tecnologies.

% respecte el total

 

 

 

factors accés

Percent

01 LA CURIOSITAT

3.59

02 LES GANES, AFICIÓ, ATRACCIÓ I SIMILARS

9.58

03 LA FACILITAT I HABILITAT PROPIA

2.40

04 L'OBSTINACIÓ, PACIÈNCIA, VALOR I SIMILARS

3.59

06 L'ACTIVISME

0.60

07 L'AMISTAT, AJUDA DE GENT O L'ENTORN SOCIAL

5.39

08 L'ENTORN FAMILIAR O AFECTIU

6.59

09 L'EDUCACIÓ

16.77

10 LA FEINA O EL DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL

16.17

11 LA CAPACITAT ECONÒMICA

7.78

12 TENIR INTERNET

4.19

13 TENIR ORDINADOR O EQUIPAMENTS

5.39

14 TENIR TEMPS

2.40

15 LA NECESSITAT

4.19

16 ASPECTES COMUNICATIUS

0.60

18 EL CONTEXT ACTUAL

7.19

19 ALTRES

3.59

font: Donestech

 

 
De la mateixa manera que en el cas de les motivacions, destaca que difícilment un factor es mostra de forma aïllada, així que les respostes tendeixen a exposar una combinació de factors, i, així, una diversitat de factors d’accés de forma, més o menys, simultània.
Ara però, els factors més citats en primera instància, han estat l’educació i els desenvolupament professional seguits de factors motivacionals i exploracionals individuals, factors relacionats amb la capacitat econòmica i la tinença d’equipaments, l’entorn afectiu i social, el mateix context actual i altres com tenir temps o l’activisme.
L’educació inclou factors com haver fet cursos, una eina per un millor rendiment acadèmic, haver anat a la universitat...i ha estat contestada com a primera opció per gairebé un 17% de les enquestades. De formar similar ocorre amb la feina. Un 16.17% de les Donestech diu el factor que ha fet possible el seu accés a les tecnologies ha estat la feina o les necessitats laborals.
Tot i que la intenció d’aquesta pregunta era més veure els factors socials, la veritat és que també n’hi ha alguns de personals de manera freqüent, això en certa manera mostra la rellevància de les motivacions individuals en l’accés a les tecnologies, d’una forma similar a com s’havia esmentat abans.
Els factors personals doncs, d’actitud davant les tecnologies també s’han mostrat com a rellevant. Té a veure amb les ganes, la vocació, l’afició i similars, en gairebé un 10%. Si a més, li sumem el factor curiositat (3.59%), el valor o la tenacitat (3.59%) i l’habilitat pròpia (2.40%), podem dir que la motivació personal exploratòria, vocacional, d’obstinació, d’atracció i d’habilitat pròpia significa gairebé un 20%. Una vegada més això mostra l’interès, ganes, curiositat i, fins i tot, habilitat d’aquestes dones per accedir al món tecnològic. Mostra el “love” i no només el “duty” que assenyalava Sorensen (2002).
Un factor nou, respecte la pregunta anterior, és la capacitat econòmica, aproximadament un 8% de les enquestades considera que pertanyer a una classe acomodada o tenir recursos econòmics és un important facilitador d’accés, sobretot pels preus dels equipaments en un moment inicial[8].
De fet el factor econòmic també guarda força relació, tot i que no únicament, amb la tinença prèvia d’ordinador i d’equipaments com a factor d’accés. Així tenir ordinador o altres dispositius ha estat citat en un 5.39% i tenir Internet en un 4.19%, sumant així un 10% aproximadament.
L’entorn afectiu i social també es mostra com a significant i corrobora la literatura al respecte. Un 6.59% de les enquestades consideren que la motivació per part dels pares o de la parella han estat claus per al seu accés a les TIC, i un 5.39% per part de les amistats o l’entorn social que tenien. Sumats signifiquen prop d’un 12%.
El context actual i la necessitat també apareixen com a factors d’accés. El fet que destaqui com a factor mostra, i corrobora, la centralitat de les TIC en el desenvolupament de la societat actual, però la seva relativa importància respecte altres factors reforça les tesis de Sorensen (2002) que assenyalen que la mera difusió o necessitat no és l’únic factor d’inclusió tecnològica.
Així doncs, són diversos els factors d’accés a les tecnologies que han estat identificats per les Donestech i en moltes ocasions han estat assenyalats de forma conjunta i combinada. Aquest són els factors que elles han considerat que han fet possible el seu accés i, tot i que buscaven conèixer els factors exògens també han mostrat factors individuals.
El seu ús i necessitat en el procés educatiu i en el desenvolupament professional, en les varietats anteriorment expressades, es constitueixen com a importants factors d’accés a les tecnologies per a moltes dones, però també, les seves motivacions personals, interès, ganes, curiositat, habilitats personals etc...
A més, la posició social i la capacitat d’adquisició i accés a equipaments és determinant per a que les persones, i moltes dones, puguin accedir a les tecnologies. De fet, tot i que han baixat molt els preus i han incrementat els punts públics d’accés a Internet, poder comprar els equips i contractar Internet continua éssent determinant.
De manera similar, l’entorn familiar, afectiu i social és important com a facilitador d’accés a les tecnologies. Amb uns pares interessats i motivats per les tecnologies i amb unes amistats o feines que possibiliten el contacte amb persones interessades aquestes dones han pogut tenir un incentiu, però també un acompanyament inicial, que ha possibilitat el seu accés a les tecnologies.
La importància de les tecnologies en el context actual també les fa necessàries per desnevolupar-se en molts àmbits d’avui i així ho han expressat moltes d’elles. A més, i en menor mesura, d’altres factors com la facilitat i possibilitats de comunicació que ofereixen les TIC, l’activisme i les possibilitats transformadores del programari lliure o la disponibilitat de temps per a dedicar-hi, han estat assenyalats per aquestes dones com a factors possiblitadors del seu accés.
7.3.4 De les vies d’aprenentatge...
 
En el qüestionari Donestech hi havia una pregunta oberta referent a les vies d’aprenentatge. De forma similar, fins i tot encara més accentuada, les enquestades han mostrat un grau molt elevat de combinació de vies. De fet la gran majoria han assenyalat més d’una de les vies.
Novament, s’han recodificat les respostes tenint en compte la primera via anomenada i així s’han visibilitzat les vies d’aprenentatge principals que es mostren en la taula i que guarden una important relació amb les vies d’aprenentatge que mostraven les dades de l’INE per a la població en general.
 

Taula. Vies d'aprenentatge tecnològic.

%enquestades

 

 

 

 

 

 

 

Via

 

Per cent

 

AUTODIDACTA

40,3

 

CURSOS

 

16,8

 

ESTUDIS

 

26,2

 

COMPANYS

 

9,4

 

FEINA

 

3,7

 

ALTRES

 

3,7

 

font: elaboració pròpia a partir de Donestech

 

 
 
La principal via d’aprenentatge és la formació en el seu conjunt (42%), però cal diferenciar el que en serien estudis reglats 26,2%, cicles formatius i universitat sobretot, i els cursos, que inclouen cursos en acadèmies, tallers en associacions, cursos laborals etc...que es mostren en un 16.8%. A més els cursos i la formació reglada es combinen amb altres formes d’aprenentatge com entre amics.
La variabilitat en formats, procedència, durada i continguts dels cursos és extremadament acusada i es fa palesa tant en les respostes a la pregunta citada com en altres apartats de l’enquesta com la que fa referència als cursos. Això mostra el gran ventall de possibilitats formatives existents a nivell tecnològic i l’aposta majoritària d’aquestes dones per alguna opció formativa. 
Si bé només un 55,23% de les dones enquestades han realitzat estudis reglats considerats tècnics, prop d’un 65% declara haver realitzat algun tipus de curs en matèria tecnològica. Els continguts dels cursos realitzats no només són d’alfabetització tecnològica, sinó, sobretot, de llenguatges de programació específics,de programari específic, de funcionament de programari i maquinari per a aplicacions específiques com per exemple l’audiovisual i de l’aprenentatge d’apliacions que van des de les d’ofimàtica fins al disseny gràfic o l’edició de vídeo.
La variabilitat és també accentuada pel que fa a l’oferta dels cursos. Les dones han realitzat cursos en institucions públiques, i privades, tan comercials com sociocomunitàries. Així han realitzat cursos a la universitat i a acadèmies privades, però també a la feina, en associacions diverses, també de dones, i en centres socials okupats. Val a dir, que s’ha mostrat una presència important de cursos que buscàven a les dones, com aquells resultat de polítiques públiques en àrees rurals, per facilitar la recerca de feina i, també, d’igualtat entre gèneres.
Finalment els cursos han tingut diferents formats, de curta i de llarga durada, presencials, semipresencials i també on-line.
Tot i que en el seu conjunt la principal via d’aprenentatge és la formació (en aproximadament un 42%) les vies informals d’aprenentatge, autoaprenentatge, a través d’amics i a través de la pràctica laboral, entre d’altres, hi tenen una presència majoritària. Similar al que oferien les dades de formes d’aprenentatge per la població en general elaborades per l’INE aquestes vies informals hi són molt presents, i tot i que mostren un gran ventall d’opcions d’accés per aquestes dones, també corren el risc de la informalitat i la difícil avaluació de les capacitats tecnològiques d’una societat fortament basada en la tecnologia per al seu desenvolupament.
L’autoaprenentatge, en si mateix, hi és molt present. Un 40% de les Donestech han anomenat en primer lloc ser autodidacta, tot i que, com s’ha esmentat, sovint de forma combianada amb altres vies d’aprenentatge com la realització posterior de cursos o l’ajuda de les amistats en moments puntuals.
Així doncs, l’autoaprenentatge mostra, a la vegada, 3 vies principals, a través de manuals, a través de la pràctica i prova i error, i, finalment, la mescla de pràctica sola amb consultes a amistat o persones properes amb més expertesa. Aquesta via també era evident en les dades de l’INE, generals per la població i és desperta noves preguntes que també es dóni de forma tan elevada entre dones tecnòlogues. En certa mesura, no només mostra les noves possibilitats d’autoaprenentatge que representen les TIC, sinó també, el grau d’informalitat que hi ha en el seu aprenentatge actual, que val a dir, demana un elevat grau de motivació inicial per a la pràctica d’autoaprenentatge.
Una altra via identificada és a través de l’ajut d’altres persones, siguin amistats, la família o els companys de feina, que, val a dir, sovint es combinen amb l’autoaprenentatge i la feina. Novament, Aquesta via també s’havia mostrat en les dades de l’INE, és interessant que es faci també palesa per a tecnològues i no només obre noves oportunitats per a l’aprenentatge col.lectiu, sinó que també expressa la informalitat i les necessitats, en certa mesura, de gaudir d’algun tipus de xarxa social tecnològica.
La feina, a través de l’exercici laboral, esdevé, tot i que en menor mesura una via d’aprenentatge tecnològic, en un 3.7%. Així estar ocupat, sobretot en un sector TIC, pot representar una via d’aprenentatge de les TIC. Una vegada més, una via d’aprenentatge visibilitzada en els resultats de l’enquesta de l’INE i per la població en general.
Finalment, a la categoria altres (3.7%) hi trobem tant l’entrada a través de l’activisme, com la tinença d’equipaments, sobretot l’ordinador, o la mateixa cotidianeitat.
Així doncs, tal com s’havia vist en la revisió de les dades oficial per Catalunya, la formació, reglada i no reglada, és una via identificada com a determinant per a l’aprenentatge tecnològic. Ara bé, l’autoprenentatge hi és molt present i en un grau similar a la formació. També corroborant les dades oficials, l’entorn social i afectiu i la pràctica i formació laboral són vies decisives d’aprenentatge tecnològic, però també informals.
La formació reglada és una via d’aprenentage que presenta percentatges molt reduïts, i en canvi, l’aprenentatge informal, autoaprenentatge, formació no reglada, a través de l’entorn...hi és majoritàriament present.
Això obre noves i diverses possibilitats d’aprenentatge tecnològic i és una caracterísitca de les mateixes TIC, sobretot de les tecnologies lliures, que les fa especialment atractives per a l’entrada, doncs en certa mesura, no existeixen barreres formals d’accés. Ara bé, a la vegada, comporta les dificultats de l’aprenentatge informal. La formació informal requereix un important grau de motivació i d’una xarxa social tecnològica, o, fins i tot d’una ocupació que t’hi relacionin. A més, l’elevat grau d’informalitat dificulta l’establiment d’una base comuna i igualitària i, encara més, incrementa les dificultats per l’avaluació i reconeixement de les capacitats adquirides.
7.4 LES DONESTECH I ELS USOS TECNOLÒGICS
 
La recerca de Donestech, a més d’incidir en aspectes d’accés inicial a les tecnologies, ha generat un gran volum d’informació sobre els usos que les tecnòlogues fan de les tecnologies, amb quines companyies i quines eines utilitzen per a fer-ho.
Si bé l’accés de les dones a les tecnologies tindria a veure amb una primera divisòria, i així inclusió digital, la capacitació i apropiació dels seus usos per part de les dones també forma part de la inclusió digital i pot significar el trencament de la segona i la tercera divisòria digital.
Conèixer els usos que les dones fan de les tecnologies ens permet conèixer les possibilitats de les dones en la producció de continguts i coneixements, però també les seves possibilitats d’incidir en el desenvolupament tecnològic de la societat d’avui. A més ens aportarà noves informacions sobre les especificitats d’ús tecnològic que fan les Donestech de Catalunya.
El que les informacions recollides per Donestech ens mostren és que les Donestech fan un ús molt extens i heterogeni de les tecnologies. El diferent maquinari i programari que utilitzen no només ho fan com a eines de treball sinó també com a eines quotidianes utilitzades per activitats tan diverses com comunicar-se, gestionar i compartir informació, divertir-se, consultar els mitjans de comunicació o, fins i tot, fer diverses tasques domèstiques de la llar, i, encara més, també són eines de creació i expressió artística i de participació política en els afers públics, polítics i sociocomunitaris, que es desenvolupen en la nostra societat.
La meitad de les dones enquestades a més de ser usuàries també en són creadores i desenvolupadores. Això vol dir que a més de fer un ús passiu, ni que sigui avançat, de les tecnologies, contribueixen a la creació i desenvolupament de nous continguts, aplicacions, programari i eines tecnològiques en general. Així prop de la meitat d’aquestes dones creen o administren espais webs, blogs, creen obres artístiques amb les tencologies, desenvolupen programari per a la visualització, per a àudio, per la gestió etc...I, val a dir, que les creadores o desenvolupadores en un aspecte específic, són alhora, usuàries d’altres programaris, maquinaris i aplicacions tecnològiques.
Tot i que la ocupació no és totalment determinant, doncs la pràctica tecnològica també es desenvolupa com a hobby i hi ha moltes dones que encara estan estudiant, sí que el l’àmbit en el que desenvolupen les seves tasques és una mostra rellevant de la diversitat de sectors on es pot treballar intensament en tecnologies. Així hi trobem dones que treballen, de forma remunerada o no, en l’administració pública, la recerca social, la docència, el món de l’art en els seus diferents vesssants, el món de la comunicació i, també, en empreses de desenvolupament de programari. Destaca, però la pràctica absència de manteniment de maquinari i les treballadores manuals.
 

Taula Ocupacions Donestech

 

% enquestades

 

Ocupació

Percent

MARE / MESTRESSA DE CASA

1.67

ACTIVISTA

0.56

ESTUDIANT / DOCTORANDA

8.89

INVESTIGADORA

4.44

DOCENT, PROFESSORA, EDUCACIÓ

18,88

ADMINISTRATIVA O SECRETÀRIA

6.67

ECONOMISTA/ADE

3,33

SANITAT

2.78

TÈCNICA POLÍTIQUES SOCIALS / GÈNERE

7.78

PERIODISTA / COMUNICADORA / GESTORA DE CONTINGUTS

4.44

ARTISTIC/CULTURAL/AUDIOVISUAL

13,89

20 INFORMATICA/ ENGINYERA/ADM.SERV

19,45

23 HELP DESK I TELEOPERADORA

1.67

25 ATURADA

0.56

26 ALTRES

5.00

font: elaboració pròpia a partir de les dades Donestech

 

 
La variabilitat d’ocupacions en les que aquestes dones treballen és molt extensa i la classificació és complicada, però necessària per un mínim anàlisi. En certa mesura és una mostra de diferents sectors on s’està realitzant un ús intensiu de les tecnologies a part de la informàtica com pot ser en l’educació, el món artístic[9], els mitjans de comunicació i l’administració entre d’altres. L’ocupació més freqüent és la de d’informàtica que inclou tant enginyeres, informàtiques, analistes, administradores de servidors i ocupacions similars (19.45%), seguit de docents universitàries i professores de secundària i formació professional i educació social, sobretot en telecentres (18.88%). Les ocupades en tasques artístiques, com el disseny gràfic, l’escriptura o la pintura, i les tècniques audiovisuals representen un 13.89%, les estudiants, sobretot de carreres tècniques, però no únicament representen un 8.88%, les tècniques de polítiques socials/gènere un 7.78, les administratives un 6.67 i així successivament. Val a dir que a dins d’altres hi ha categories difícilment classificables com autònoma, tècnica, assalariada....
Pel que fa als tipus de maquinari i programari que utilitzen, una vegada més la diversitat és molt extensa, sobretot pel que fa al programari.
El maquinari utiltizat pràcticament per la totalitat de les enquestades és maquinari propietari, condicionat per l’oferta existent[10], i la diversitat és tan diversa com el que s’exposa en les webs i botigues de tecnologies. L’ordinador, fixe o portàtil, les càmeres de fotografia, les càmeres de vídeo, aparells mp3 i reproductors de sò són els més comuns, però també hi trobem scanners, webcams, impressores, usb, i-pods, taules de sò etc...
La diversitat de programari i llenguatges utilitzats és també molt extensa. La meitat de les enquestades ha declarat, a més, que utilitzen el programari lliure ni que sigui de forma paral.lela amb el programari propietari. Si bé només un 12.10% de les enquestades fa servir únicament programari lliure, un 33,87% fa servir ambdos. La majoria, un 54,03% fa servir només propietari. Tot i això val la pena destacar que un 45,97% fan servir, ni que no totes exclusivament, programari lliure. També les creadores i desenvolupadores presenten percentatges d’ús de programari lliure més elevats.
Finalment, cal esmentrar que la pràctica tecnològica implica una sol.litud relativa. La majoria d’enquestades no només no practiquen soles, sinó que a més, les dones que són creadores i desenvolupadores encara treballen més en equip. Aquest fet és interessant, per una banda perquè trenca amb la imatge de que tecnologia implica asociabilitat i solitud i reforça les teories que dieun que les feines i projectes tecnològics impliquen heterogeneïtat i aspectes socials com el treball en equip, per altra banda, també mostra que la sol.litud hi és, sobretot a un nivell d’usuària, i per tant calen més mesures per sociabilitzar la pràctica passiva de les tecnologies, com sembla que ja és la tendència actual[11].
Així el 44% de les Donestech practica sola, un 11,80% ho fa sempre amb gent, i un 44,10% d'ambdues formes. Així doncs un 55,9%, la majoria de les enquestades, no acostumen a realitzar la seva pràctica tecnològica en solitud.
Així doncs, els usos i àmbits tecnològics entre els quals es desenvolupen les Donestech estan marcats per la diversitat. Això corrobora la important transversalitat de les TIC que ja formen part de molts i diversos àmbits de les activitats humanes. A més també mostra la diversitat d’eines, de maquinari i programari, actualment disponibles. Però sobretot, mostra la diversitat d’aquestes dones en relació als seus usos i pràctiques tecnològiques. Les Donestech tenen ocupacions diverses com ser programadora, professsora, estudiant, economista, administrativa, periodista, investigadora, tècnica social o artista. Elles fan i usen eines per al desnenvolupament de noves eines i aplicacions a través de la programació, per administrar servidors, per la comunicació i edició audiovisual, per a la realització sonora, per al disseny, per a l’atenció al client, per a fer webs etc...
Val a dir, que tal com apuntaven les estadístiques públiques oficials, destaca la baixa presència de dones en tasques de manteniment.
Les Donestech tot i ser només usuàries en alguna de les pràctiques tecnològiques que realitzen també són creadores i desenvolupadores en moltes d’altres.
Per les condicions de l’oferta la pràctica totalitat de dones utilitzen maquinari propietari, però a nivell de programari, tot i els condicionants de l’oferta, gairebé la meitad de les dones almenys fan servir programari lliure per alguna tasca.
Finalment, destastar l’existència d’una solitud relativa en la pràctica tecnològica. Si bé algunes tasques requereixen cert treball en solitari, sobretot en el cas de les dones desenvolupadores i creadores, les seves feines impliquen un elevat grau de treball en equip i una necessitat de xarxa social tecnològica, que impossibiliten afirmar que el treball tecnològic sigui quelcom solitari i asocial.
7.5 DESITJOS I MILLORES DE LES DONESTECH
 
Algunes de les preguntes del qüestionari Donestech han obert vies per a què les enquestades poguessin expressar en què els agradaria millorar la seva pràctica tecnològica i quins eren els seus somnis i desitjos en relació a la seva vida i el desenvolupament tecnològic.
Les Donestech han respost amb una mirada cap a la millora i el futur, i, a la vegada, exposen les seves crítiques al desenvolupament tecnològic actual i les formes amb que es porta a terme l’ús i la pràctica tecnològica.
D’aquesta manera han mostrat els seus desitjos de millora de forma específica per la seva pràctica tecnològica fent referència, majoritàriament, a reptes i desitjos de millora en coneixemts i usos tecnològics. Però també les Donestech qüestionen la realitat i les desigualtats socials, i de gènere existents, així com la mateixa evolució tecnològica i els seus impactes i, a la vegada, proposen noves formes de fer i actuar per transformar la pràctica tecnològica i facilitar la millora de la societat en el seu conjunt.
La pregunta específica sobre les millores en la pràctica tecnològica expressen de forma absolutament majoritària la voluntat d’incrementar els seus coneixements en diferents aspectes tècnics, siguin nous programaris, noves aplicacions o nous sistemes operatius. Tot i això, es mostren algunes variables de millora que es relacionen amb els somnis i desitjos i que en la taula que es presenta mostren pecentatges molt reduïts, però que és rellevant mantenir doncs amplien el ventall de propostes[12].
Les respostes a aquestes preguntes expressen un gran ventall de voluntats de millora, i, una vegada més, una resposta múltiple que, tanmateix per facilitar la classificació i adscripció a cada cas, s’ha fet la tria de la primera anomenada.
També, i val a dir, la classificació de les mesures proposades és difícil per la gran variabilitat de millores desitjades, que a la vegada són mostra d’aquest gran ventall de possibilitats que hi ha en l’ús de les TIC. Prop del 60% de les respostes fan referència a la voluntat d’incrementar coneixements i usos tecnològics en qüestions i tasques generals i específiques. La resta fan referència a qüestions que emergeixen en la pràctica tecnològica i que formen part de les aptituds o possibilitats individuals o del procés com arriscar-se, ser més autònoma, millorar la transmissió del coneixement, una millor distribució del temps o una major disponibilitat de recursos..
 

Millores desitjades en la pràctica tecnològica. Catalunya

% respecte el total

 

 

 

 

 

TIPUS DE MILLORA

percent

 

01 EN LA IGUALTAT DE GÈNERES I LES TECNOLOGIES

1.94

 

03 EN ASPECTES DE LA TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENT

1.29

 

04 EN ARRISCAR-SE

0.65

 

05 EN TENIR MÉS SEGURETAT DOMINI I CONTROL SOBRE PROGRAMES I MÀQUINES

3.23

 

06 TENIR MÉS AUTONOMIA

1.29

 

07 EN ESTAR AL DIA

4.52

 

08 EN ASPECTES LABORALS

1.94

 

09 EN COMPARTIR MÉS I TREBALLAR MÉS EN EQUIP

2.58

 

10 EN QÜESTIONS DE TEMPS

7.10

 

11 EN ASPECTES ECONÒMICS

0.65

 

12 EN EL CONTEXT, ELS EQUIPAMENTS O LES CONNEXIONS

2.58

 

13 EN ELS CONEIXEMENTS, ÚS O DIFUSIÓ DEL PROGRAMARI LLIURE

10.32

 

14 EN EL CONEIXEMENT O ÚS DE PROGRAMACIÓ I LLENGUATGES DE PROGRAMACIÓ

5.81

 

15 EN EL CONEIXEMENT O US DE PROGRAMES I APLICACIONS CONCRETES

5.16

 

16 EN EL CONEIXEMENT O ÚS DEL MAQUINARI (HARDWARE)

0.65

 

18 EN EL CONEIXEMENT O ÚS AUDIOVISUAL

4.52

 

19 EN EL CONEIXEMENTO ÚS DE DISSENY I MATERIAL GRÀFIC

2.58

 

20 EN EL CONEIXEMENT O ÚS DE BLOGS I SIMILARS

0.65

 

21 EN EL CONEIXEMENT O ÚS DE WEBS

9.03

 

22 EN EL CONEIXEMENT O ÚS DE LES TECNOLOGIES PER A LA GESTIÓ I ORGANITZACIÓ D'INFORMACIÓ I

3.87

 

23 EN ASPECTES DE COMUNICACIÓ I L'US D'INTERNET

1.29

 

24 EN EL CONEIXEMENT I ÚS DE LES TECNOLOGIES EN GENERAL O EN ASPECTES GENERICS

18.06

 

25 EN TOT

3.23

 

26 EN RES

3.87

 

27 ALTRES

3.23

 

font: Donestech

 

 

 
La millora més anomenada ha estat la genèrica d’incrementar els coneixements o els usos de les tecnologies (18.06%), sense especificar en quin àmbit concret o per a fer què. De totes maneres és rellevant perquè expressa la seva voluntat de continuitat en l’exploració i capacitació tecnològica. De fet, les respostes que expressen que no volen millorar en res són mínimes i representen tan sols un 3.87%.
Pel que fa a millores de coneixements i usos específics destaca la millora pel que fa a webs (9.03%), en programació i llenguatges de promació (5.81%), l’ús i coneixements de programes i aplicacions concretes (5.16%) i una millora en el coneixement o ús de l’audiovisual (4.52%). Però també, com mostra la taula s’expressen altres voluntats de millores com en el disseny, el maquinari o la gestió d’informació.
La següent resposta més anomenada ha estat l’adquisició de més coneixements, incrementar l’ús o facilitar la difusió del programari lliure, en un 10.32%. Aquest fet és interessant perquè contraresta certes concepcions que consideren que les dones no s’interessen pel programari lliure. Sembla que, com diu la literatura al respecte, la manca d’ús del programari lliure per les dones no és per manca d’interes sinó per les dificultats d’accés i adquisició de coneixements.
Les dones enquestades, però a més de millores en coneixements i usos tècnics expressen certes voluntats de millora personal o d’aproximació a les TIC com arriscar-se, tenir més seguretat, domini i control sobre programes i màquines, tenir més autonomia. També millorar en aspectes laborals, en qüestions econòmiques i en qüestions de temps, que ha mostrat tant el fet de tenir més temps per dedicar a les tecnologies com la voluntat de dedicar-n’hi menys.
També expressen la voluntat de millorar certs procediments necessaris en el desenvolupament tecnològics, com millorar en la comunicació i l’ús d’Internet, millorar en com es transmet el coneixement, millorar els equipaments i els seus costos i, també, millorar en la igualtat de gènere.
Davant la pregunta sobre els seus somnis i desitjos, les respostes prenen un caire més crític, però utòpic a la vegada. Com en tota l’enquesta les respostes tendeixen a ser multidimensionals i en aquest cas no han estat quantitativament classificades per la seva gran diversitat i perquè val la pena expressar-les tal com són.
Després d’una enquesta sobre les seves relacions amb les TIC, hi continuen havent moltes referències similars a les millores d’ús expressades anteriorment. Així per exemple aprendre a fer webs o aplicacions específiques i la millora en coneixements i usos és constant. També la crítica als sistemes privatius i la voluntat de veure més presència d’eines lliures i a preus més accessibles.
Ara, però hi ha un nivell de crítica més elevat i una expressió de somnis més a llarg termini i de forma més col.lectiva i transformadora. Aquí les Donestech mostren els principals reptes que les dones i les tecnologies tenen al davant com la conciliació de la vida laboral i familiar, la millora en la facilitat de les tasques domèstiques, la visibilització de les dones i la fi de la discriminació de gènere entre d’altres.
Així doncs, la gran majoria de Donestech volen algun tipus de millora per a la seva pràctica tecnològica individual o col.lectiva que s’expressa de forma diversa en tots els sentits. Elles volen continuar adquirint coneixements i noves formes d’ús les tecnologies i en facetes tan diverses com la programació, la realització de web, la producció audiovisual, la creació artística etc...i, en gran mesura, volen adquirir coneixements i pràctiques que fomentin la circulació lliure del coneixement i de les aplicacions i llenguatges informàtics, com es dóna amb el programari lliure. Però també volen millorar les seves capacitats personals, sentir-se més segures, més autònomes, tenir més temps o millorar les seves condicions laborals.
Expressant els seus desitjos de millora també qüestionen el desenvolupament tecnològic actual i els seus procediments. Per moltes d’elles el desnevolupament actual és consumista i poc sostenible, les formes de distribució tecnològica i de transmissió del coneixement són poc igualitàries i justes socialment, i, encara hi ha importants invisibilitzacions d’allò femení i desigualtats de gènere que cal sobrepassar com la dificultat de conciliar família i treball, les discriminacions socials i laborals que es troben per ser dones i la presència dels estereotips de gènere que les assenyalen com a rares i, segons com, desubicades.
En resum, les dades recopilades per Donestech són d’especial interès per conèixer les espeficitats d’accés i usos tecnològics de les tecnòlogues a Catalunya, però també les seves necessitats i desitjos.
La seva anàlisi significa un seguit de contribucions possibles a l’estat actual de l’estudi i reflexió sobre les dones i les tecnologies.
Així, i en primer lloc significa un important esforç de diagnosi per a conèixer accesos, usos , reptes i necessitats tecnològiques des de les dones. Aquest esforç converteix la recerca en una acció transformadora en si mateixa, altrament necessària per a poder desenvolupar estratègies d’inclusió de gènere adequades.
En aquest sentit aquesta anàlisi ha mostrat les característiques sociodemogràfiques de les tecnològues de Catalunya, els seus determinants d’accés a les tecnologies, els seus usos i els reptes i desitjos que tenen al davant.
 Les Donestech són dones relativament joves, de grans ciutats, amb estudis universitaris, amb treballs remunerats i una posició social mitja-alta, però de mijtana d’ingressos mileurista. Sobretot són solteres, tenen parella, temps lliure i normalment no tenen persones al seu càrrec.
Elles han accedit a les tecnologies de formes molt variades i diverses. Han tingut el seu primer contacte tecnològic entre la infància, adolescència i joventut de formes diverses, però sobretot, a través de l’educació, la feina, la tinença d’equipaments i artefactes varis, l’aprenentatge de programari i aplicacions específiques, a través de jocs i fins i tot per l’existència i possibilitats que Internet ofereix. El que les ha motivat personalment a accedir a les tecnologies ha estat la curiositat, passió, ganes, afició i gust que sentien per allò tecnològic, però també les necessitats formatives o laborals que s’han anat trobant. Així com les aplicacions i programes que han volgut utilitzar i el que les TIC signifiquessin de millores organitzatives, estalvi de temps, noves possiblitats de comunicació, oci o activisme. El que consideren que els ha possibilitat el seu accés ha estat sobretot la formació i la feina, però també, una vegada més, les seves aptituds i actituds personals davant les tecnologies. Però també, la seva capacitat econòmica i d’accés als equipaments, el seu entorn afectiu i social ja relacionat o motivat per les tecnologies, l’existència d’Internet i les seves possiblitats comunicatives i altres factors com tenir temps o el context actual que les fa necessàries. Finalment, i pel que fa a l’accés, també les tecnòlogues accedeixen a l’aprenentatge tecnològic per vies informals com són, sobretot, l’autoaprenentatge, l’educació no reglada, i els seus entorns socials i afectius d’expertesa tecnològica. Tot i així, la meitad d’aquestes dones tenen estudis reglats de tipus considerat tecnològic.
Pel que fa als usos, destaca la gran diversitat d’àmbits de treball i usos tecnològics on aquestes dones es desevolupen, des de ser programadora fins a ser artista, des de picar codi fins a produir un document audiovisual o realitzar un blog o una web. Aproximadament la meitat d’aquestes dones es consideren, a més d’usuaries en algun àmbit, creadores i desenvolupadores en algun altre. Cal assenyalar també el coneixement i ús del programari lliure, sobretot per part de les creadores i desenvolupadores, és més elevat del que mostren les estadístiques per la població en general. Finalment, l’anàlisi mostra que la pràctica tecnològica no és tan solitària i asocial com comunament es creu. La majoria de les dones enquestades no acostuma a realitzar la seva pràctica tenològica només en solitud, sinó amb altra gent i, sovint, en equip.
Les Donestech també s’han mostrat crítiques amb el desenvolupament tecnològic actual i han expressat les seves necessitats i voluntats de millora, tant individuals com col.lectives. La pràctica totalitat de les enquestades volen saber més i fer més amb les tecnologies en tots els àmbits d’ús diversos que ja s’han esmentat. Però també volen fer-ho d’una forma millor i en millors condicions. Això és, d’una forma més sostenible, que faciliti la circulació lliure i accessible del coneixement, amb més seguretat i autonomia i amb millors condicions laborals i distribucions del temps i, sobretot, d’una manera que faciliti un accés igualitari i just a les tecnologies i que acabi amb les discriminacions de gènere existents.
En segon lloc, l’anàlisi de les dades de donestch realitzada serveix de contrast per a les informacions públiques existents, tant pel que fa a la literatura anterior com a les dades disponibles, en relació a les tecnòlogues de Catalunya.
En aquest sentit corrobora bona part de les vies d’accés i usos visibilitzats en les dades públiques, però n’aporta de noves com la importància d’aplicacions específiques, com per web, tractament de text i creació artística o audiovisual, i visibilitza la importància d’algunes comunament menystingudes com l’afició, la curiositat o les ganes.
 Pel que fa a les aportacions teòriques en corrobora algunes i en qüestiona d’altres, però que de forma resumida, corroboren l’heterogeneïtat de la pràctica i àbmits tecnològics, la sociabilitat present en el món tecnològic, l’existència de discriminació de gènere, l’existència de determinants específics d’accés, la importància d’altres variables sociodemogràfiques, l’interès i habilitats de les dones per les tecnologia, i també, per les tecnologies lliures, l’elevat grau d’informalitat en l’aprenentatge tecnològic, la necessitat de desenvolupar mesures inclusives multidimensionals i la necessitat d’ampliar les definicions tecnològiques.

[1] L’autoconsideració de tecnòloga és difícil abans dels 21 anys en que com a molt s’acaba d’entrar al món laboral. A més hi pot haver una influència de la difusió de l’enquesta entre les més joves. Es creu que això fa que les dades per les més joves no presentin percentatges més elevats.

[2] Respon a la pregunta de l’enquesta: Descriu quina va ser la teva primera experiència amb les tecnologies.

[3] 12. Per a quins motius personals vas iniciar-te en el món de les TIC?
 

[4] Les categories estan ordenades en primer lloc aquelles d'ordre més personal seguides d'aquelles d'ordre més social, però

[5] La necessitat o deure, el duty, i el plaer o ganes, el love, expressat per Sorensen (2002)

[6] Les respostes al qüestionari eren qualitatives i s’han recodificat. Bona part de les respostes presentaven més d’un dels motius exposats. S’ha presentat la recodificació que respectant el nombre de casos ha utilitzat el criteri de la primera opció anomenada. Ara bé, degut a l’existència d’una segona recodificació respectant els motius, ha estat possible l’apreciació anterior i visibilitzar una major redistribució percentual quan s’agafa com a base la motivació i no el respecte a cada cas individual.

[7] Pregunta 14. Quins factors creus que han fet possible el teu accés a les TIC?:
 

[8] Els preus dels equipaments eren extremadament elevats fa uns anys i, així, tenir un ordinador era una inversió considerable per a qualsevol persona, llar, o empresa. Fa uns anys significava força més d’un mes d’un sou mitjà mensual. Els preus han anat baixant amb el temps, però encara significa un esforç considerable poder accedir als equipaments. Un ordinador pot equivaldre a la totalitat d’un sou mitjà mensual.

[9]S’ha inclòs la creació audiovisual en el món artístic perquè la majoria feien referència al vídeo art, el vjing o el documental més que al periodisme.

[10] L’oferta existent de producció de maquinari lliure és molt limitada. En certa mesura ocorre de forma similar amb el programari, però és més accessible per ser programari i perquè ha evolucionat molt darreramet. De totes maneres l’administració pública catalana, la majoria d’empreses i les universitats i escoles encara forcen a l’ús dels sistemes operatius propietaris, sobretot del windows.

[11]En els darres anys amb l’aparició i l’auge de la web 2.0 hi ha hagut una proliferació d’aplicacions i eines per a la interacció social com flicker, myspace, i, sobretot el facebook. En el moment de l’enquesta encara no estaven tan exteses a Catalunya.

[12]També, i val a dir, el seu pes era major en l’anàlisi realitzada per Donestech perquè es basava, una vegada més, en les variables i no feia la tria de la primera millora enomenada, que tendeix a ser la de millora en coneixements d’algun aspecte tècnic per la mateixa formulació de la pregunta.