PART 6: TECNOLOGUES ARTISTIQUES A CATALUNYA
 
1.   ENTRE L’ART I LA TECNOLOGIA: I LES DONES?
 
1.1 Art i tecnologia
 
Al llarg de la història se succeïxen exemples de persones artistes, enginyeres, humanistes i científiques que han construït els ponts entre l'art i les ciències, però actualment, amb l'auge de les tecnologies de la informació i comunicació, i els canvis que han suscitat per a la societat, els vincles entre art i tecnologia s'estrenyen i s'han materialitzat en noves formes culturals (Alsina: 2007).
Els i les artistes sempre han estat dels primers a reflectir la cultura i la tecnologia dels seus temps i de fet, com exposa Paul (2003), dècades abans que fora proclamada la revolució digital, ja experimentaven amb mitjans digitals. Primer van mostrar els seus treballs en conferències, festivals i simposis considerats perifèrics, però a final del s. XX, l'art digital s'ha convertit en un terme establert d'interès en Institucions i per a la societat. Actualment, molts camps i interrogants de la investigació tècnica i l'artística són coincidents. Amb això la frontera entre l'art i la tecnologia es desmorona. (Berenguer: 2002; Wilson: 2002: Paul: 2003: Mitchel et al: 2003; FECYT:2007; Alsina: 2007: Fernandes: 2007) .
Els i les artistes cada vegada més són tecnòlegs/gues i les tecnologies i les computadores cada vegada són més expressives. L'art ha impactat sobre allò tecnològic, però, sobretot, les tecnologies han impactat profundament en l'art. Com apunta Castells (2001) el meravellós de la tecnologia és que s'acaba utilitzant per a alguna cosa completament distinta per al que va ser pensada i, sens dubte, l'art ha estat un dels àmbits principals de l'expressió cultural a ser profundament transformat (Castells: 2001:226). De fet, cada vegada més, des de l'artístic i el tecnològic, però també des de les ciències socials i el món polític, la intersecció entre l'art i la tecnologia es considera un territori emergent i estratègic carregat d'enormes potencials, capaç de generar innovació i riquesa i, al seu torn, capaç de distribuir-la a la societat (Wilson: 2002; FECYT: 2007).
 
La literatura que indaga en aquest punt d'intersecció es caracteritza per una enorme transdisciplinarietat que implica una gran diversitat d'aproximacions teòriques i disciplinars a aquesta qüestió (Wilson: 2002). Per a la seva anàlisi i evolució destaca la tasca que es realitza a través de la revista i projecte Leonardo, impulsada fa més de 35 anys en el marc del MIT (Wilson: 2002) a més d'altres revistes especialitzades com Computer Graphics, Crossings i IJART entre d'altres. Existeixen sengles llibres que sistematitzen la relació entre l'art i la tecnologia com les obres de Wilson (2002), Mitchel et al (20003) o de Christiane Paul (2003).
 
L'interès per l'art i la tecnologia és incipient, però creixent en el context català i de l'estat Espanyol (Alsina; 2007: Stanley: 2008; Zafra: 2008; FECYT: 2007; Isart i Lleó: 2008). Les principals contribucions provenen d'àmbits artístics i de les humanitats (Alsina: 2007; FECYT: 2007; Zafra: 2008), i en menor mesura dels àmbits tecnològics i dels estudis socials de l'art (Campàs: 2003). Destaquen les revistes A mínima i ArtNodes. En el context de l'Estat Espanyol destaquen la importància d'artistes, centres, esdeveniments, reflexió i literatura desenvolupada en el marc català (Campas: 2003; Alsina: 2007; Isart and Lleó; 2008).
 
L'art dels nous mitjans, concebut en un sentit ampli i canviant, que també s'ha referenciat com l'art electrònic o l'art digital o ja l'art contemporani, es defineix per la utilització dels mitjans tecnològics digitals i adopta formes com la realitat virtual, la visió i l'àudio per ordinador, allò multimèdia, la imatge digital, els artefactes digitals o les instal·lacions digitals (Wilson: 2002; Paul: 2003; Tribe and Jana: 2007).
 
Els i les artistes dels nous mitjans són usuàries avançades de les tecnologies, però, a més contribuïxen al seu desenvolupament. Això és degut al fet que per a aquests artistes els nous mitjans són instrument, però també poden ser finalitat, o sigui, l'objecte artístic en si mateix. Com es defineix a Computer Graphics, l'art digital és aquell que explora els mitjans digitals (eines, tecnologies i continguts), com un procés o com una eina per a la creació, com una finalitat o com un tema artístic.
 
SegonsWilson (2002) en l'art digital, l'art i les tecnociencies comparteixen característiques que s'emfatitzen com el valor de la creativitat, l'observació del context per recollir informació, l'ús de models abstractes per entendre el món, les propostes de canvi i millora de la realitat existent i l' aspiració a la rellevància universal i diferencies que es fusionen com estètica/enteniment; emoció i intuïció/raó; idiosincràcia/normativitat; comunicació visual o sònica; comunicació textual; evocació/ explanació. Segons Paul (2003) una sèrie de temàtiques es converteixen en els principals continguts de les obres d'art digital, com la vida i la intel·ligència artificial, la telepresència o la telerobòtica, el cos i la identitat; les bases de dades i la visualització; l'hipertext i les narratives; el joc; els mitjans tàctics i l'activisme; i, finalment, les tecnologies del futur. L'art digital representa l'última avantguarda artística i es caracteritza per ser extremadament dinàmic, un “moving target” en paraules de Wilson (2002) que implica un moviment constant cap a nous conceptes, eines i tècniques que es van descobrint.
 
Els i les artistes que utilitzen i experimenten amb el llenguatge i els artefactes tecnològics per a crear les seves obres treballen al límit del món de l'art i de la tècnica. Això els fa més interessants doncs són emblemàtics de la nostra època, en la qual les categories de pensament ja no es troben segregades, ni els models són tan clars, a més de canviants. Els i les artistes esdevenen un repte per a la segregació entre art i tecnologia i han emfatitzat els seus espais d'interacció i transdisciplinarietat (Wilson: 2002). Com apunta Wilson (2002), l'existència dels i les artistes digitals, les seves pràctiques i les seves obres, qüestionen les mateixes definicions i pràctiques de les ciències i la tecnologia, però també de l'art. D'aquesta manera esdevenen potents agents de canvi. En aquest sentit, el seu paper i contribucions als canvis de la societat de la informació requereix d'una major exploració.
                                    
1.2 Dones, art i tecnologia
 
Les dones artistes han participat de forma constant i evident en el treball amb els nous mitjans tecnològics (Deepwell: 1999; Malloy: 2003). El feminisme artístic post 70, justament, es caracteritza pel rebuig a la pintura i l'escultura i, així, per una aposta per els nous mitjans (Deepwell: 1999). Com afirma Zafra (2008) tot nou espai, tot nou mitjà implica un valor afegit per a les dones en la recerca de mètodes i llocs menys afectats per la cultura patriarcal. Així doncs, les dones artistes han utilitzat les innovacions tecnològiques des dels seus inicis i durant tot el segle XX. Elles van explorar artísticament, i de forma crítica, les potencialitats de la fotografia, el vídeo, les instal·lacions, les computadores i Internet (Salas: 2008). D'aquesta manera, com ho afirma Deepwell (1999) declarar l'absència de les dones en l'art digital corre un enorme risc de no veure el que hi ha, per estar investigat de forma insuficient.
Un primer cop d'ull a les publicacions que recullen artistes i obres d'art digital sorprèn per l'elevada presència de dones comparada amb el mateix nombre d'obres, per exemple , en la pintura o l'escultura. A més, es constitueix com una evidència de la seva representativitat la contribució de les artistes a l'inici i desenvolupament dels estudis feministes de la tecnologia, concretament en relació al ciberfeminisme, un fet imprescindible i inqüestionable. El 1991, el Manifiest Ciberfeminista de VNS Matrix, realitzat per 4 artistes australianes, representa un dels focus inicials del ciberfemisme (Salas: 2008). El 1997 el ciberfeminisme es visibilitza com a movimient en la mostra internacional d'art contemporani Documenta X, a Alemanya, com a primera internacional ciberfeminista organitzada per OBN[1], un altre col·lectiu artístic (Salas: 2008; Zafra: 2008). De fet no hi ha text que citi el ciberfeminisme sense tenir en compte a les dones artistes, ni hi ha text sobre les dones artistes que no citi el ciberfeminisme. El ciberfeminisme artístic impacta fortament en l'art, però també en les tecnologies i en el feminisme. Prova d'això en són les seves referències continuades en compendis d'art digital i de feminisme ( Wilson: 2002; Paul: 2003: Mayayo: 2003; Wacjman: 2006: Salas: 2008).
Així doncs, les ciberfeministes del món de l'art no només utilitzen el ciberespai per a exposició i els seus recursos com material i tècnica artística, sinó que, de forma crítica, qüestionen les eines digitals i els espais virtuals on operen a l'una dels espais físics i les relacions de poder entre gèneres que es desenvolupen en elles. Per a això es valen de la interconnexió, col·laboració, permeabilitat, experimentació, paròdia i transformació per a qüestionar les identitats de gènere i la cultura establerta (Salas: 2008).
Encara així, la literatura sobre les tecnòlogues del món de l'art és extremadament escassa i recent. Com en anterioritat, prenem com a referència la literatura anglosaxona, però també la qual es desenvolupa en l'estat espanyol. En aquest àmbit es compta amb publicacions especialment remarcables des de l'àmbit artístic que, encara que no es refereixin exclusivament a les tecnoartistes, es constituïxen com pioneres en el seu tractament com les obres i articles de Mayayo (2003) i Zafra (2005: 2008). A més, destaquen les activitats i publicacions realitzades en el marc de Donestech.net, del “Laboratorio de arte, tecnología y género” del CSIC, la plataforma X0y1 y estudios on-line sobre arte y mujer.
A nivell internacional, la informació de caire acadèmic sobre les tecnòlogues del món de l'art es troba, principalment, en articles de llibres que tracten de quelcom més genèric relacionat amb l'art o les tecnologies (Deepwell: 1999) o de forma tangencial en articles sobre ciberfeminisme i la participació de les dones en les tecnologies (Gill; 2002: Zafra: 2005: Salas: 2008). La resta d'informacions que es refereixen a les tecnòlogues artístiques es constituïxen a partir d'exposicions artístiques, relacionades amb l'art digital o amb el feminisme, o en webs amb continguts feministes i artístics, especialment ciberfeministes. Encara així existeix una destacable obra de referència, editada per Judy Malloy en el marc del projecte Leonardo del MIT (2003), que tracta d'exposar allò relacionat amb l'art, les dones i la tecnologia. Aquest llibre, encara que constituïx una primera aproximació, gairebé bíblica, a les tecnòlogues artístiques es mostra com un compendi d'articles amb poca relació entre si i sense una introducció clara en comuna (Djordevic i McCarty: 2003). Però al seu torn, es presenta, d'una banda, com la constatació de la dominació masculina de la indústria tecnològica i, per l'altre, com l'evidència de la centralitat i influència de la presència de les dones en l'art dels nous mitjans (Malloy: 2003). Tot això s'exposa a través de les contribucions de prop de 40 dones tecnòlogues del món de l'art que realitzen diverses reflexions teòriques entorn de conceptes clau en l'art digital com la interactivitat o la virtualitat, mostren treballs i trajectòries d'artistes, o d'elles mateixes, així com articles que tracten qüestions de gènere en relació a l'art i/o les tecnologies.
Poc sabem, d'una forma sistematitzada, com han arribat aquestes dones a la pràctica de l'art digital. Les seves biografies i contribucions a la literatura referenciada i les dades de Donestech referents a les tecnòlogues del món de l'art suggereixen que les seves vies són diverses, algunes a partir d'un coneixement tecnològic previ, altres a partir d'altres mitjans artístics com el vídeo o la fotografia, altres a partir del seu activisme, unes altres a través del seu entorn o del seu context específic, unes altres a través dels estudis (tècnics i no tècnics), unes altres a través dels seus treballs.
Les dones participen en pràcticament totes les branques de l'art digital que s'han apuntat anteriorment, però, a més, com mostren les biografies contingudes en l'obra de Malloy (2003), i com veurem, també les dades de Donestech, destaca el seu paper com promotores, productores i gestores en aquests àmbits, moltes vegades de forma simultània a la seva condició d'artistes en alguna especialitat de l'art dels nous mitjans.
Encara que hi hagi poques referències la literatura, una vegada més, es mostra contradictòria respecte a les condicions de la seva participació en les tecnologies i els seus efectes. D'una banda, tant els relats de les artistes com algunes autories assenyalen que les dones artistes que treballen en l'art electrònic presenten trajectòries d'empoderament. D'aquesta manera tendeixen a ser les seves pròpies agents, presentant els seus treballs en exhibicions i festivals internacionals, iniciant i desenvolupant diàlegs sobre les possibilitats i limitacions dels mitjans digitals, realitzen tallers per a introduir a més persones a les tecnologies i mostren un gran coneixement dels avenços de la ciència, tendeixen a ser reconegudes en major mesura que en altres pràctiques artístiques i a treballar en col·lectiu a través de xarxes de suport i acció (Deepwell: 1999; Zafra: 2008). Per l'altra banda, algunes autories exposen que el treball d'aquestes dones està marcat per la precarietat, llargues jornades de treball intensiu i invasiu per a les seves vides feblement remunerades, i la discriminació de gènere. Elles suggereixen doncs, que les condicions materials del treball femení s'estan degradant, també en allò tecnoartístic, d'una forma encara més discriminatòria per a les dones, fet que les desempodera paulativament (Gill: 2002; Ruido: 2003; Mayayo: 2007).
Las tecnòlogues artístiques doncs,  esdevenen presència i referent inexcusable de l'estudi de la cibercultura i, així, de l'art digital. Sobretot a partir dels anys 90, amb l'auge d'Internet, les TIC i el desenvolupament del ciberfeminisme, es generen nous interessos en relació a les dones tecnòlogues del món de l'art (Malloy: 2003; Wajcman: 2006; Salas: 2008). El creixent estudi i exposició de les seves trajectòries, obres artístiques i teòriques, ha significat importants contribucions a la literatura que relaciona les dones amb les tecnologies, l'art amb la tecnologia i a la visibilització de la dona en els entorns artístics i tecnològics (Hawthorne y Klein: 1999; Patel, U y Matlow, E: 1999; Malloy: 2003; Salas: 2008).
El treball tecnoartístic de les dones, segueix creixent i aportant noves formes de pràctica artística, política i social, en constant evolució, que ha traspassat els límits de l'art involucrant-se en allò social, polític i mediàtic. Tot i així, l'exploració d'aquesta col·lectivitat i les seves implicacions per al desenvolupament social i tecnològic segueix sent insuficient i pràcticament inexplorat tenint en compte la perspectiva de les ciències socials. Això és especialment cert per a les tecnòlogues del món de l'art en un àmbit de referència com el català.
 
1.3 El context català de l'art i la tecnologia: Esdeveniments i espais de tecnocreació
 
Com s'ha anat esmentant, Catalunya es presenta com un context pioner i rellevant per al desenvolupament de reflexions i pràctiques que relacionen l'art i la tecnologia.
En aquest context un seguit d'Institucions, entitats i col·lectius han treballat i donat suport a iniciatives, continguts i formats de l'art dels nous mitjans contribuint a enriquir el context català en aquest àmbit. Tot plegat ha anat conformant una amalgama de xarxes entre persones, associacions, esdeveniments que col·laboren de manera puntual a vegades, de forma constant d'altres, tant a nivell de continguts, com de materials, com, fins i tot, en la reflexió i la promoció.
De manera breu, en destacarem el que la nostra experiència i observació durant un any en aquests àmbits ha identificat per la seva rellevància en el desenvolupament de l'art dels nous mitjans.
En un primer moment, de ben segur que pel seu ressò mediàtic, un seguit d'esdeveniments tecnoartístics es fan visibles. Aquest seria el cas de festivals recurrents com el Sonar, el VAD, el LEM, l'Inmotion, el Fona o l’Art Futura. Però també d'altres esdeveniments puntuals o que varen tenir un impacte en un moment determinat malgrat que ja no tinguin continuïtat com el Videa, art-e de Tarrragona o el Maçart a Girona. A més, en relació al gènere, alguns festivals i esdeveniments han estat marcadament artístic- tecnològics[2]. Entre d’altres, aquest seria el cas del festival Femelek, les Jornades Enredades, l'exposició i jornades Que C*** té a veure la música amb la indústria i el feminisme en un centre d´art i cada vegada més, Femart, incorpora nous formats més lligats a les tecnologies.
Tot plegat no seria possible sense les iniciatives que porten a terme institucions, entitats, col·lectius, xarxes, centres d'art i centres socials que intervenen en el context català. Sens dubte, en l’àmbit català la tasca més fructífera es realitza a partir d’iniciatives de la societat civil (Vilar, 2008: 49). La menys reconeguda en aquest àmbit ha estat la desenvolupada, sovint d'una forma totalment desinteressada, per col·lectius i entitats sense ànim de lucre com Riereta, Telenoika, Alia, Sonicas, Donestech, Femelek, Ràdio Paca, Drac Màgic, Conservas o Costellam. A més de la cessió d'espais i desenvolupament d'activitats que han estat possibles gracies a centres socials ja desapareguts com Miles de Viviendas o la Hamsa, la Makabra entre d'altres. La seva tasca és la que dia a dia teixeix l'entramat de col·laboració, producció, aprenentatge i experimentació que fa possible la seva visibilització institucional posterior.
També, i ja més reconeguda, cal tenir en compte la tasca desenvolupada per diferents fundacions artístiques, centres d’art i xarxes com la fundació Tàpies, la fundació i taller Cuixart, l’Hangar, el Metrònom, Taller d’Intangibles, la Naucoclea, la xarxa d’espais de producció visual de Catalunya, el CaixaFòrum, Comafosca, Can Xalant. Estruch etc…o centres i museus d’Art de participació pública com el Museu d’Art de Santa Mònica i exposicions especifiques del MACBA, el CCCB o la Virreina.
Una seria d'Institucions, des dels mateixos Governs, fins a la Universitat són crucials per entendre el desenvolupament i expansió de l'Art dels Nous mitjans a Catalunya. Com s'ha esmentat el Govern Català, a través del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’AGAUR o de la Secretaria de la Societat de la Informació i alguns Ajuntaments, entre d’altres ens governamentals, donen suport econòmic a iniciatives específiques per a la recerca, producció i exhibició de l'art amb les noves tecnologies. D'aquests ajuts se'n beneficien tant artistes individuals com associacions, col·lectius, companyies ,universitats o empreses. A nivell institucional, sens dubte, alguns centres cívics s’han especialitzant en l’art i les tecnologies com seria el cas del Convent de Sant Agustí (que acull el Festival Femelek) o Boca Nord (que va acollir la Is Jornada Ciberfeminista a Catalunya). Però sobretot, cal destacar la tasca d’alguns departaments i escoles universitàries que han apostat clarament per la intersecció entre l'art i la tecnologia. Aquest seria el cas de L’Institut Universitari de l’Audiovisual de la UPF, La facultat de Belles Arts de Barcelona, amb itineraris i masters específics que incideixen en algun dels camps del l’Art i les tecnologies, El MECAD de l’Escola ESDI , l’oferta formativa i projectes vinculats a la UOC com ArtNodes o la formació i activitats de l’Escola EINA o l’escola ELISAVA[3].
Finalment, en aquest context s'hi han desenvolupat tecnoartistes de reconeguda trajectòria internacional com Eugènia Balcells, Antoni Muntadas, Francesca Llopis o Antoni Abad, però dia a dia, noves tecnoartistes s'hi formen i desenvolupen. Algunes d'elles han participat en la recerca i a partir de les seves experiències i testimoniatges s'intentarà explorar, també, la seva realitat social i pràctica tecnoartística.
 
2. LES TECNÒLOGUES ARTÍSTIQUES DE CATALUNYA
 
2.1               Introducció
 
Com ja s’ha apuntat a l’inici l’anàlisi dels accessos, usos i desitjos de les i sobre les tecnologies de les tecnòlogues artístiques de Catalunya vol basar-se en les experiències i testimonis de les mateixes protagonistes. Per aquest motiu, s’han explorat les informacions prèvies de Donestech que feien referència a tecnòlogues artístiques residents a Catalunya, tant de les enquestes com de les entrevistes en profunditat, i també en col.laboració de Donestech s’han realitzat noves entrevistes en profunditat. De la recerca prèvia de Donestech s’han identificat, classificat i analitzat 30 enquestades que responien al perfil tecnoartístic i 16 entrevistes en profunditat. A més, en el marc d’aquesta recerca s’han realitzat 16 noves entrevistes en profunditat a diverses tecnòlogues del món de l’art. Dues d’elles han representat un aprofundiment en altres aspectes respecte entrevistes anteriors.
Donada la riquesa de les aportacions de les protagonistes, la voluntat de subjectivar la recerca i la possibilitat de mostrar-les amb les seves pròpies paraules s’aniran incloent les seves narratives a partir de petites introduccions analítiques que serviran de guia i contrast amb les informacions introduïdes en parts anteriors de la recerca.
La seva anàlisi ens permetrà contrastar algunes de les informacions exposades en la literatura prèvia en relació a la presencia i inclusió de les dones en les tecnologies, però també en relació al món de l’art dels nous mitjans. A més, la sistematització dels resultats de la recerca prèvia de Donestech per al conjunt de dones tecnòlogues ens permetrà la identificació i anàlisi de les especificitats de la col·lectivitat de tecnòlogues artístiques.
La presentació de l’anàlisi seguirà doncs una estructura similar a la presentada en la sistematització de les dades de Donestech. En primer lloc es tractarà el perfil de les tecnòlogues artístiques, per seguidament explorar les seves vies d’accés a les tecnologies. Fet això es presentaran les seves especificitats d’ús i finalment, s’introduiran les seves propostes de millora de la pràctica tecnològica així com els seus somnis i desitjos.
 
2.2                El perfil de les Donestechart, les tecnòlogues artístiques.
 
Les informacions recollides a través del qüestionari i les entrevistes en profunditat de les tecnòlogues artístiques ens deixen entreveure quines són les seves condicions pel que fa a edat, ingressos, tipus de feines i contractes, l’existència de càrregues familiars que ens ajuden a tenir algunes pistes per saber com són i en quines condicions viuen.
Poc més de la meitat d’aquestes dones no provenen de Catalunya i resideixen a Catalunya, això vol dir que bona part d’elles són immigrants, gairebé la meitat, algunes provenen de la resta de l’Estat Espanyol, però la gran majoria de les emigrades són de l’estranger. Això, en certa manera, podria confirmar el fet que Catalunya sigui un referent per a l’activitat artística en relació a les tecnologies, de totes maneres caldria més recerca per fer una afirmació d’aquest tipus.
 
“Decidí venir a Barcelona para profundizar el tema, ponerme en esto de la interacción, programación, bueno, aprender más.” Susana.
 
Aquestes dones viuen, i en bona mesura també provenen, de ciutats grans. Gairebé la totalitat de les enquestades, un 90%, provenien de ciutats grans, com també la major part de les entrevistades. La gran majoria, a més, han acabat vivint a Barcelona, de forma molt superior a la xifra pel conjunt de dones tecnòlogues. Això pot ser una mostra de que la majoria d’activitat artística amb tecnologies ocorre a les grans ciutats, i per Catalunya, a Barcelona com ja assenyalen algunes publicacions (Pujol, 2008; FECYT, 2007).
Una de les qüestions que les fa característiques i les diferencia notablement de la resta de tecnòlogues és l’elevat nombre de dones que declaren tenir més d’una ocupació que tendeix a ser una, o dues, per sobreviure i una, o dues, per disfrutar, normalment relacionades ambdues amb algun àmbit artístic o tecnològic i sovint, tenen a veure amb la docència. El que és característic de les tecnòlogues artístiques és que un bon nombre treballen en el règim laboral d’autònomes o free-lance. De les dades provinents de les enquestades que es corroboren amb les entrevistades, un 53% d’elles declaren ser-ho. Prop d’un 27% tenen contracte, un 10% declaren ser estudiants, un 7% becaries i un 4% funcionaries. Aquest fet, pot ser una mostra d’empoderament, autonomia i autorealització, però, tenint en compte el context laboral de l’Estat espanyol i els testimonis d’algunes d’elles també en pot ser una mostra de la seva precarietat. En aquest sentit, almenys econòmicament bona part d’elles es troben en una situació precària. Un 51% d’aquestes dones enquestades guanyen menys de 1000 euros al mes, però hem de tenir en compte que un 10% d’elles són estudiants. En relació amb el conjunt de tecnòlogues tot i que el nombre d’estudiants és uns 4 punts percentuals per damunt, val a dir que el seu nivell d’ingressos és inferior al del conjunt de les tecnòlogues. En relació amb la multiplicitat laboral i la precarietat així ho havien definit algunes de les entrevistades:
 
“Me dedico a la música, vendiendo discos en una tienda de discos desde hace años, pinchando, haciendo de dj desde hace como 10 años y haciendo música, componiendo música” Shakira.
 
“Precaria total en el campo artístico cultural, en el sentido que hago varios trabajos que van desde ayudante de dirección en películas pornográficas, hasta modelo de peluquería, talleres varios, festivales, y , a veces, también trabajo com vj” Slavina.
 
“Trabajo en vídeo, grabación, hago mi web, sé bastante de sistemas, puedo montar una red, pero específico multimédia. Me gano la vida con esto, ahora sí, aunque no mucho”. Valentina.
 
“Venia de belles arts, amb un ordinador és el més fácil que podia fer i suposo que si hagués tingut un taller de foneria hauria continuat amb la foneria, però tampoc es necessitava foneria, es necessitava fer cartells, flyers…i així em vaig anar posant en el disseny. Ara també treballo, faig substitucions a ensenyament i faig ESO, de plàstica. Ara també faig classe de Linux a senyores grans, que no han vist un ordinador en se vida (…)”. Leo.
 
“Vivo de proyectos, la mayoría de tiempo me lo paso mandando convocatorias y luego doy clases de italiano, tengo un contrato con una empresa de formación y luego doy clase de software de final cut. La mayoría de gente que hace estas cosas vive de la formación porqué no son muchas horas, pagan bién y puedes combinar”. Susana.
 
La gran majoria tenen estudis universitaris, de les enquestades prop d’un 87%. A més, un 27% tenen estudis de tercer cicle. Val a dir que la seva formació doncs és molt més elevada que per a les tecnòlogues en el seu conjunt. Pel que fa al tipus d’estudis reglats que han cursat aquestes dones, veiem que prop de la meitat tenen estudis tècnics, però més de la meitat no, aproximadament un 55%. Això es mostra de manera similar en les entrevistades. En aquest sentit s’assembla a les dades per al conjunt de dones tecnòlogues, però representa un canvi respecte el que la literatura referència respecte el perfil de persones que treballen en l’art dels nous mitjans (Wilson: 2002). Això vol dir que les dones que es dediquen a l’art digital no sempre han estudiat carreres tècniques com telecomunicacions o informàtica i per tant no responen al perfil dels pioners artistes digitals. Aquest fet doncs, pot representar un canvi rellevant en el futur respecte el perfil de dones que participaran en les tecnologies aplicades a activitats artístiques.
 
Un 86% de les enquestades han realitzat cursos tècnics al marge dels seus estudis principals. La gran quantitat i diversitat de cursos i tallers en els que han participat també es fa palesa amb les entrevistades. La variabilitat respecte aquests cursos és molt elevada i té a veure amb distints llenguatges i aplicacions informàtiques genèriques i altres aplicades a activitats artístiques com el programari per a vj com el resolume, per al disseny gràfic com el gimp o photoshop o per a la composició o edició sonora o audiovisual com el cinelerra, el Pure Data.
 
Les dones enquestades i entrevistades tenen entre 23 i 48 anys, amb una mitjana d’edat de 33 anys. En les enquestades, pel que fa a l’estat civil i la seva situació de parella, prop d’un 67% d’aquestes dones són solteres, aproximadament igual amb parella o sense parella, i només prop d’un 15% són casades, menys del 10% parelles de fet i prop d’un 10% són divorciades. Poques tenen fills. De fet només un 20% d’aquestes persones tenen persones al seu càrrec (fills o gent gran). Així un 80% no tenen càrregues familiars, unes xifres pràcticament idèntiques a les dones tecnòlogues en el seu conjunt.
 
2.3               Accessos
 
Les primeres experiències...
 
Com en l’anàlisi de les informacions de Donestech per a les tecnòlogues en el seu conjunt, s’ha considerat la importància de tenir en compte les primeres experiències i el seu moment inicial i els contextos en que s’ha donat.
Només un 35% d’aquestes dones han tingut el primer contacte tecnològic abans dels 16 anys. A l’edat dels 20 anys un 53% l’havien tingut. Per a moltes dones doncs, no ha estat fins a l’època universitària que han entrat en contacte amb les tecnologies. Això té relació amb l’edat de les persones enquestades, però és possible que es relacioni amb itineraris d’estudi inicials allunyats de les ciències i la tecnologia. De totes maneres les primeres experiències tendeixen a relacionar-se amb el tradicionalment considerat TIC com Internet o els ordinadors i, sobretot en la infància, amb algun artefacte tecnològic quotidià i fins i tot domèstic. En la infància es tendeix a relacionar amb artefactes quotidians, però també amb els jocs. Més endavant, moltes ho relacionen amb els estudis o fins i tot la feina. També tant en adolescència com més endavant la primera experiència ha tingut relació amb algun programa, aplicació o tasca específica des del correu electrònic fins a un programa d’edició gràfica com el photoshop.
 
“Quan tenia 3 anys tenia un transistor blanc philips. Emisores que xarren perquè era ona mitja i movent el dial feia sorolls i em passava hores i hores amb el dial” Antònia.
 
“Son dos cosas la conciencia y la primera vez. Trabajé como secretaria a los 17 años y trabajaba con la computadora. Eso era aburrídisimo, pero el momento que toqué la imagen con la computadora eso cambió muchísimo. Ver una imagen en la computadora y poder transformarla eso es lo que cambió la relación. Al salir de la escuela de bellas artes aprendí a usar photoshop. También compré mi primera camara de video, hice películas filmando mi propia tele porque no tenia dinero para editar. Tecnologia lo que no ha cambiado es que ha sido un espacio de aprendizaje intimo. Mi primera computadora fue a los 30 años. Una red de gente amiga que me dio todas las copias de software. Luego Constantzw, creamos nuestra web, y proceso de ver que se pueden encontrar cosas, conocer gente que hace lo mismo” Laurence.
 
“EN LA FACULTAD EN LA SIGNATURA DE NUEVAS TECNOLOGÍAS ME EMPEZÓA INTERESAR EL TEMA” suh-güein.
“Empecé a hacer videos en un centro social, empecé con unas compañeras con la idea de montar una tele stream, era como el 99 o así. Teníamos un grupo que hacía actividades callejeras, temporales para montar fiestas y exposiciones. Con todo esto empecé a grabar i a editar lo que sabía. Yo acababa de licenciarme en filosofía del lenguaje”. Susana
 
“Siempre me ha gustado más lo físico y lo matemático más que el juego, no he sido una persona que juegue con el ordenador. Hay muchos compañeros aquí que sí han tenido recuerdos, yo no. Mis recuerdos han sido más con instrumentos electrónicos, sintetizadores. (…)Siempre me interesó como se puede generar el sonido con este tipo de instrumento.” Emilia.
 
De les motivacions…
Pel que fa a les motivacions personals que consideren que han propiciat el seu inici a les tecnologies cal dir que són diversos i que sovint es presenten de manera combinada. Destaquen en primer lloc les dones que esmenten el seu entusiasme per les TIC en forma de curiositat, interès, atracció o el que es podia transformar a través del seu ús. En aquest sentit les motivacions entusiastes mostren la expectativa de diversió o plaer en el seu ús o en el que es disfruta en el procés d’experimentació i creació.
 
“Estava fent fisica i un amic em va ensenyar un futlleto d'Enginyeria multimedia, i vaig dir, jo vull fer flipades d'aquestes! I vaig compaginar durant un any fisica i enginyeria multimedia. Per finalment acabar mulimedia. El que em vaig adonar que m'havia equivocat de carrera, realment m'hagues agradat fer Disseny i Art digital.” Irma. Artista multimedia i gestora cultural.
 
“ME PARECÍA MUY INTERESANTE EL HECHO DE CREAR, DE PODER EXPRESAR MEDIANTE TECNOLOGÍA, ES APASIONANTE LAS COSAS QUE SE PUEDEN HACER” suh-güein. Dissenyadora i técnica de sala.
 
“Porque me encantaba. El mundo de la ciencia y de la tecnología siempre me puso muy curiosa. Encuentro extremamente interesante la paradoja que la ciencia lleva consigo: es un larguísimo contenedor de creatividad y de cambio para la humanidad entera, un lugar en el cual la mente puede llegar a altísimos niveles de abstracción y separarse de la realidad. Y al mismo tiempo sus nubes son reguladas por leyes super rígidas. Me encanta todo esto y la estética que ne puede derivar, muy cercana a aquella del Sado – masoquismo”. Federica. Dissenyadora i creadora
 
“Decidir fer música, fer música, he tingut la gran sort que al meu voltant sempre hi ha hagut informàtics i frikies, he tingut la gran sort que vaig dir, ei! Explica’m això. Era la necessitat de plasmar, no volia que ningú m’ho fes, ho volia fer jo”. Marabella
 
“Yo lo hago porqué lo necesito, me llena mucho la música, si estuviera todo el tiempo en el estudio, uf, tendria cara de ordenador. Bueno, de hecho ya la tengo, estoy todo el día con el ordenador”. Iana.
 
De totes maneres el valor instrumental o de necessitat de les tecnologies també es destaca com a factor motivacional per aquestes dones que diuen que els va motivar poder comunicar-se, per exemple per tenir la família en un altre país, per comunicar-se de forma barata amb les amistat, per la feina, per tal de reciclar-se, perquè una feina nova implicava un nou coneixement o bé perquè s’obrien les opcions de trobar noves feines. Per estudis, perquè alguna assignatura de la carrera tenia a veure amb les tecnologies, perquè a l’escola treballaven amb els ordinadors, perquè el seu ús per fer treballs acadèmics les portà a altres usos, perquè ho tenien sempre davant o perquè no els implicava més cost ni esforç, i, finalment, per la influència de l’entorn com el fet que algú de la família s’hi dediqués o les animés, la parella o les amistats. A diferència de les tecnòlogues en el seu conjunt no mostren una gran motivació per l’incentiu que suposen les TIC en les millores organitzatives d’informació o de dades per exemple o en les possibilitats que té per al lleure.
 
“la necessitat d'avançar professionalment” Anna. Dissenyadora gràfica I productora d’espectacles.
 
“De verdad que la tecnología te ayuda mucho, hoy en dia con un home estudio puedes hacer mucha cosa, esto motiva, no? Cada vez es más fácil producir…” Marise.
 
“La tecnología tiene que ser una herramienta sobretodo, que la tecnología no se apodere de ti, tienes que utilizarlo como una herramienta y apoderarte tu,
 a veces la gente se cree que comprándose el último software...no, no, no” Iris
 
Dels factors facilitadors...
 
Pel que fa als factors facilitadors, confosos sovint de manera similar que amb les motivacions d’accés per tal i com es van realitzar les preguntes, en destaquen en primer lloc l’educació, el fet d’entrar-hi en contacte a través d’assignatures a la universitat, de la necessitat d’usar-les per a fer treballs o de la possibilitat de que fossin a l’aula, o que hi haguessin cursos disponibles. També exposen la capacitat econòmica per accedir als equipaments doncs entenen que sense l’ordinador o algun dels aparells que es necessiten com les càmeres o les targetes de so difícilment s’hi podrien haver dedicat, en destaquen les seves aptituds personals definits sobretot per el gran treball realitzat com a l’obstinació i l’esforç, una vegada més, en destaquen com a factor personal l’afició o atracció, però també l’ajuda d’amistats, tant de dones com d’homes, la feina i el fet que el lloc laboral disposés de recursos informàtics o en facilités la seva formació. També tenen en compte les aptituds prèvies, si ja els agradava de petites, si ja en tenien certa pràctica prèvia més enllà d’allò tecnoartístic, i i, finalment, algunes es refereixen al fet que el context actual fa inevitable l’ús de les tecnologies.
 
“ Jo ja venia d’un background de disseny gràfic, i al 2004, quan tot lo del fòrum, bueno vaig entrar directament amb això del mapa. I clar, va estar molt guai perquè em vaig adonar que venia gent de molts camps, una creativitat, tothom aporta molt i surten molt bones idees que en un estudi de disseny gràfic no passa tant” Anna.
 
“La Universidad, Coincidencias, amigos, encuentros, pasión y voluntad.” Federica.
 
“audodidáctica, temps, com tot” Ux
 
“Yo soy pintora, y un día me apetecía verme pintar, un día puse la cámara i me grabé pintando y de ahí…” Laia.
 
“Entonces no había ninguna rama de artes digitales, como ahora que desde las bellas artes hay un montón de másters i historias, pero desde la dura, la informática no había esta opción.” Alba
 
“En Pisa hay mucha tradición de edición de video. Muchas cooperativas, un departamento de la Universidad que se ocupa del videoarte. Hay una cooperativa que hace cursos y el mismo año sacaron un curso para mujeres de video streaming i edición digital. Y me apunté.” Susana.
 
“Art i tecnologia s’ajunta a Riereta. Al principi era molt analógica, però els ordinadors em feien una mica de respecte. Utilitzava els ordinadors de la facu pels treballs de la uni i poc més. Però un dia vaig anar a Straddle i de Straddle a Riereta i aquí o portaves un ordinador o no sabies què fer, no? Llavors em vaig plantejar comprar un ordinador i quan vaig anar a la botiga em tractaven de tonta. Vaig pasar uns mesos estudiant tots els components d’un ordinador perquè no em donguessin gat per llebre i vaig començar amb Windows, pero aquí de seguida vaig instalar el linux, compilant i així que ara ja no sé si en sabria. I aviat em vaig quedar amb Linux”. Leo
 
De les vies d’aprenentatge...
 
Les seves vies d’aprenentatge de les pràctiques tecnoartístiques són diverses. Com hem vist moltes d’elles tenen estudis universitaris i en molts casos provenen o bé de disciplines tècniques o de disciplines artístiques. Depenent del tipus de formació reglada del que provenen poden tenir molta experiència prèvia en feines de programació o en alguna disciplina artística, però també hi ha força casos de dones que no provenen ni de les belles arts ni de les enginyeries. Tot i que això els dóna un important background per a dedicar-s’hi també activen altres vies d’aprenentatge per a desenvolupar-se en un àmbit tecnoartístic específic o que requereix formació o un esforç especialitzat. En els casos de manca de background d’educació formal en aquest aspecte hi ha encara més presencia de cursos informals o no reglats. De totes maneres, i de forma combinada, en la majoria dels casos les vies d’aprenentatge de tipus informal hi són presents i responen a vies autodidactes com a través de manuals, la proba-error, però també les formes col·lectives d’aprenentatge com a través de xarxes d’amics, de familiars, de fòrums o comunitats on-line en les que s’intercanvia informació i coneixement.
 
“Tècnicament és sofisticat, no és un joc fàcil, una activitat d’expressió fàcil.
 
Moure el ninotet és una mica pràctica, però té unes eines super potents per fer 3D, vídeo, música...Aprendre a fer servir aquest mitjà necessites temps i molta dedicació. “Autodidàctica, temps, com tot. Hi ha tutorials de tot tipus per utilitzar aquest joc, poses second life al googlei hi surt tot.” Ux.
 
“Es curioso, porque coges un programa y dices buff! Pero enseguida … te explican cuatro cosas básicas y a partir de ahí ya.. y una vez ya conoces dos o tres programas todos son bastante parecidos, son intuitivos. Para mí ha sido fácil trabajar por mi cuenta, también, de leer mucho, cogerme manuales, me gusta leerme los manuales de la máquina que me compro, siempre aprendo un montón, siempre te explican algo más, el funcionamiento de la música, los conceptos básicos. No sólo darle a los botoncitos, sinó las funciones generales. Por ejemplo, en un synte, lo vas a aplicar también en otro synte”.Nikka.
 
“Ha sigut tot amb amics i per internet a veure aviam com es fa això, lo altre, com una capa sobre una altra capa, la paperera...als fòrums vas trobant cosetes, també hi ha manuals, però és més avorrit” Anna
 
“Me compré el laptop, una buena targeta de sonido, para que petara bién y un controlador midi (...) Me ponía delante del laptop con el reason i empecé esto para qué sirve, esto qué, y así, sola, disciplina con el aparato. Cuando empecé me acuerdo de, por donde tiro? Mucha tecnología, pero no sabía a cuál tirar. Pues eso, lo más inteligente es que cojas lo que tu creas que puede ser más intuitivo o más fácil de utilizar para ti, con eso es suficiente. Yo aplaudo a los artistas de música electrónica que con un programa de mierda pueden hacer cosas muy imaginativas y significativas”. Shakira.
 
“Els meus inicis amb la música venen de petita perquè vaig estar al conservatori. El meu pare és músic. Després de la formació clàssica vaig fer de vocalista d’un grup fins que vaig engegar al meu Projecte. Un amic em va ensenyar com anaven els programes i m’hi vaig posar. Això ve sobretot a nivel de satisfacció personal. A mi la música m’ha agradat molt i no trobava el meu lloc i vaig decidir fer música perquè m’agradava molt. Algo de sentir-me satisfeta personalment i aquí vaig començar amb això”. Marabella
 
“En realidad en los estudios de telecomunicaciones sólo hay una asignatura de programación. Yo no tuve más formación que esa. En realidad soy autodidacta, aprender programando. Al principio con tutoriales, un poco así. He aprendido sola más o menos. Yo soy bastante metódica, coger un manual e ir haciéndolo, así es como aprendí, y luego preguntando también. Y luego tengo mucho la filosofía de copiar y pegar, mente de copiar, de imitar, como la música, leo mucho, mirar mucho código y coger ideas. Pero también aprendiendo técnicas de programación, me gusta más la aproximación de ingeniería de aprender haciendo cosas más que la teórica de informática”. Emilia.
 
És interessant destacar un fet que ha estat bastant característic en bona part de les entrevistes i és un cert acompanyament inicial o un aprenentatge compartit amb altres persones, en alguns casos amb dones com es veu tant en la pràctica col.laborativa com en les vies d’aprenentatge.
 
“la meva mare és informàtica, ella em va introduir en l'àmbit de l'internet, l'ordinador a casa... amb el meu germa també hem jugat bastant a jocs d'ordinador, consola... ell més que jo, però competiem igualment..” Dulzet.
 
“Mi primer contacto en el estudio de mi hermano, su habitacion, que hacia musica, hip hop, se compraba una maquina, la explotaba luego la vendía, luego se compraba otra... Empecé a pinchar, yo soy del Prat, me iban saliendo sitios para oinchar, de ahi me fui a londres, habia mucha gente que pinchaba y producia, a mi me entró el gusanillo, me compré un mac, tenia un colega japones que me decia tienes que hacer musica no solo pinchar, me pasó programas, y a partir de ahi hasta ahora.” Nikka.
 
“ He empezado a hacer de dj con un grupo que se llamaba “nuclei tecnico subvercivico confederati, trabajábamos sobretodo en fiestas ilegales y teníamos un aparato super grande que le llamábamos el cuerpo eléctrico estaba compuesto de varios monitores, mesa de mezcla, video recorder, cámara y un tocadiscos. Todo esto junto lo intentábamos poner para que la gente lo viera, hasta invitábamos a la gente que lo hiciera. Siempre éramos un grupo de personas que construíamos la imagen. Era como una narrativa, pero tenía siempre elementos contectados con la realidad que vivíamos, a finales de los 90 “ Slavina.
 
“Empecé con una amiga, ella hacía, quería que la ayudara y me empezó a gustar. Sobretodo editar, más que grabar. Aunque siempre tuve una cámara. Tardé mucho claro, herramientas un poco así, pero igualmente estaba aprendiendo. Aunque no hubiera sido software libre me hubiera costado igualmente.” Vale. Artista audiovisual. Tècnica audiovisual en Linux.
 
“Empecé en el 2003, en un taller que daba Solu, una vj reconocida, era sólo para mujeres, era un taller dj vj para mujeres en Camallera, Naucoclea”. Babi
 
2.4 Usos
 
Com per les tecnòlogues en el seu conjunt, les tecnòlogues del món de l’art fan un ús molt extens i heterogeni de les tecnologies. Tant pel que fa a programari com pel que fa a maquinari les utilitzen com a eines de treball i com a eines quotidianes. Així les utilitzen per comunicar-se amb les amistats, com a través de xats o correu electrònic, però també per buscar informacions, comprar viatges o fer gestions dels bancs. Però a més, per a elles, que es troben en el món de l’art, en són objecte d’experimentació i aplicació artística. En aquest sentit, tant pel que fa al maquinari com pel que fa a programari, tot i que sempre hi ha un paper bàsic de l’ordinador o fins i tot d’Internet, destaquen els usos d’eines específiques segons els àmbits específics de producció i experimentació artística. Així per les dones que treballen en l’àmbit de la música, micros, sintes i programari de producció i edició musical hi són molt presents, en les de vídeo el mateix amb les càmeres i el programari d’edició de vídeo, les que treballen el disseny ocorre quelcom similar sobretot amb el programari, i les que treballen amb interaccions destaca l’ús d’artefactes i la seva construcció a partir de dispositius com càmeres, però també electrònics amb components, xips o l’arduino.
 
“Y nada.. utilizo el mac unido a una tarjeta de sonido, con disco duro externo sino no tira, y tengo las entradas y salidas desde aquí, de aquí me lo paso a la mesa, y a la mesa normalmente le pongo un pedal, le pongo el caos, y sobre lo que entra o sale le hago las modificaciones del sonido, lo mismo qe harias con un plugin desde el ordenador.. yo a veces lo hago desde alli o a veces externo y nada.. grabo cosas, me gusta, lo grabo al qbase, de alli lo edito. (...)Se lo compré al padre de una chica que conocí en la universidad, me dijo, mi padre era telonero de los mecano y tiene una maquina de esas que te gustan a ti, y le pregunto si queria venderla..y si si, fui a alli a ver a su padre,me estuvo enseñando, y al hombre le costó mucho porque lo queria un montón..me lo vendió por 300 eurillos , si lo buscas es dificil de encontrar.... Nikka.
 
“NVU, Contribute 4, Photoshop, Skipe, Messenger, Imac, Office, Radio, Itune, etc. Principalmente para, gestionar el sitio Web de mi organización, escribir y preparar textos o Power Points, preparar imágenes y Flyers para mis expos, etc. “ Federica.
 
“Com a usuària: - Ofimàtica (proc. de textos, fulls de càlcul, bdd) - Correu electrònic - Consulta d'internet - llistes de correu social Com a desenvolupadora/creadora: - Correu - blogs: rss - llistes tècniques de correu - software específics d'edició fotogràfica, dibuix - software d'edició html/css - hostings etc”.Núria.
 
Les tecnòlogues del món de l’art són usuàries avançades i desenvolupadores de les tecnologies. De fet, un 80% es consideren desenvolupadores i creadores en la seva relació amb les tecnologies. És impressionant el ventall d’eines que utilitzen i amb les que experimenten i creen. Algunes d’elles les utilitzen simplement com a usuàries, d’altres les utilitzen per crear, experimentar i fins i tot contribueixen al seu desenvolupament a nivell de codi, de propostes de millora, d’intervenció directa sobre l’eina, de subversió...
 
“Com a eina de treball i desenvolupament d'activitats de creació, desenvolupament de projectes a nivell voluntari, tot una mica mesclat. Normalment unes 6 hores al dia o més puc estar davant la pantalla. alguna època més. també estic aprenent a utilitzar eines lliures, és per això que dedico algunes hores a aprendre més que a crear en si. a nivell conceptual i tècnic intentant desenvolupar aplicacions web de gestió de dades i continguts. una exemple creatiu i social podria ser el vidajoc (una comunitat virtual, encara en fase beta)” ­Dulzet.
 
“Drupal, per publicar a internet, Qumana per gestionar blogs, Final cut per editar video, Audacity i live per fer treballs d'audio, Nicecast per fer streaming audio. Aplicacions ofimatiques, Ical per planificar, Clients ftp i Subversion per compartir feina en treballs col.lectius.En quant a hardware, utilitzo un ibook G4 una minitarja de so, un minimixer d'audio(behringer) i un micro (shure)” Antonia.
 
“Para hacer las creaciones audiovisuales estoy utilitzando un programario de código abierto que está todavía en beta, se está todavía desarrollando, se llama procesing. Con los conceptos de tener una web donde todo el mundo habla, donde se va desarrollando poco a poc, mucho recurso donde tu puedes aprender, nada de licencias…código libre.” Alba.
 
“Ara estic molt comodona, correu, retoc d’imatges, ara com que hem fet el taller de cuebe, la semana pasada, momento estrella després de 4 anys de veure el pure data que funciona a tots els ordinadors menys en el teu, amb el cinelerra, avidemux ja puc anar editant i amb aquest punxant. Amb l’ordinador puc des de xatejar, cambiar la configuració dels paquets, fer disseny, web…aquest el vaig desmuntar sencer i ara fa nyico nyoc, però va ser bonic perquè vaig desmuntar l’ordinador i la flauta travessera alhora.” Leo.
 
“Arduino és un microprocesador, es como un miniordenador. Se conecta al ordenador via USB. Tiene un programa que te permite programarlo. Te permite poner cosas que entran y cosas que salen. Yo puedo poner un sensor, algo que hace que la información entre y salidas, que pueden ser luces, altavoces…com este. Con eso puedes hacer robótica, de todo. (…) No haces cosas definitivas no se pueden distribuir industrial, haces prototipos, la tecnología es muy senzilla, para artistas, es fácil de usar, hay foros, en Barcelona un taller abierto en Hangar cada jueves, el summercamp en Gijón, el Medialab en Madrid…No es tan complicado como parece, te quita el miedo a tocar”. Susana
 
“El procés creatiu va des de començo del piano i la guitarra i després hi poso la veu i llavors ho poso a l’ordinador o a vegades al revés primer l’ordinador i després al revés.  Faig servir Cubase, Reason, giga Studio i ara també ableton live”. Marabella
 
Diversitat i multiplicitat d’usos…
 
Les dones enquestades i entrevistades treballen en diversos àmbits tecnològics i artístics del tecnoart i molt sovint, en les seves trajectòries s’hi veuen canvis d’àmbit o superposicions. De fet l’art dels nous mitjans inclou una gran varietat d’expressions artístiques des de la realitat virtual, àudio digital o electrònic, el vídeo art amb nous mitjans, l’art amb ordinador, l’art d’internet o net-art i les instal.lacions o performances interactives que utilitzen les tecnologies. En aquest sentit tot i que no s’inclouen totes les possibilitats, les tecnòlogues artístiques participants en aquest projecte treballen de manera combinada i canviant, però bona part amb l’àudio, com a compositores o dj utilitzant tecnologies digitals i electròniques, una altra bona part treballen amb l’audiovisual, de videojokeys de creadores audiovisuals o treballant amb codi que genera imatges a l’ordinador amb eines analògiques i digitals i una tercera part, treballa en el disseny gràfic artístic tant realitzant còmics digitals, com disseny a Internet o disseny gràfic amb eines digitals. Finalment, una quarta part és més eclèctica i treballa en altres àmbits com les instal.lacions i la construcció de dispositius electrònics i digitals per activitats interactives, la construcció d’avatars, escenaris i producció musical i de dj en entorns virtuals o bé el net-art en si mateix.
Una vegada han entrat en contacte amb les tecnologies moltes d’elles aprenen altres usos i aplicacions artístiques diferents de les inicials que es deuen a noves eines o espais virtuals que sorgeixen, a coincidències per les xarxes socials o per canvis de feina o circumstancies personals com la mobilitat reduïda que pot intensificar el treball virtual. En aquest sentit les dones poden iniciar-se en la pràctica tecnoartística treballant en disseny gràfic i tot seguit interessar-se per el vídeo art, o bé iniciar-se amb el treball del vídeo i després treballar tecnoartísticament amb l’àudio o incorporant elements de maquinari per treballar la interactivitat.
 
“Vaig conèixer el Moebius surfing festival i en aquells moments hi vaig entrar com a dj
Desgraciadament vaig tenir uns problemes físics que em van impedir punxar a la vida real i ja que vaig conèixer aquest mitjà de comunicació tan important i tan maco visualment, del second life, vaig decidir que podia fer els meus programes i punxar en aquest món virtual.” Ux.
Amb aquesta instal.lació, bueno una mica abans, vaig començar amb vídeo i software lliure i ho vaig deixar ahí. També analògic, escultura amb bronze. Però és més difícil tenir un ordinador sí, però tenir un taller per escultura en Barna i així és més difícil”. Leo
 
“Empecé a hacer videos en un centro social i empecé con el vjing en la calle, en espacios, empezamos con vhs i luego softwares para pinchar videos y pedimos una subvención a un ayuntamiento y montamos el primer taller de vj”. Susana
 
“ como la pintura, no? Este cuadro, no? Filmar esto y luego poder editarlo, ostras, como se ha hecho? Para mi cierra un círculo”. Laia.
 
“Soy programadora en un estudio de diseño. Puedo independizar el trabajo, donde hago una programación comercial, interactiva, relacionado con páginas web. Pero bueno, de hobbies la música, el mundo de la imagen, net.art. Luego he intentado que los hobbies los pueda llevar a cabo a través de las tecnologías. Estudié informática, pero con esto yo empecé con video y luego con la fotografía, lo visual que hago ahora no lo cogí de la programación sino de la fotografía. Hasta que me di cuenta que tenía un montón de conocimiento y lo junté, y me volví a reconciliar”. Alba.
 
“Primero editando vídeo, después componer sonido. Y lo más fuerte fue comprimir sonido.” Alejandra
 
Programari lliure i programari propietari...
 
El programari lliure facilita l’experimentació amb el codi i la transformació del mateix llenguatge tecnològic o dels mateixos artefactes en el cas del maquinari, a més, el seu treball és possible a costos força reduïts. Per això moltes d’aquestes donen combinen el seu treball tecnoartístic entre eines propietàries i eines lliures per a la experimentació i producció artística. Això vol dir que tot i que la majoria tenen o utilitzen windows o càmeres de vídeo privatives, també tenen instal.lat sistemes operatius de codi obert o utilitzen programari de codi obert específic per al seu treball artístic o laboral. Hi ha tants casos de dones que laboralment utilitzen programari propietari i per allò artístic treballen amb programari lliure, com dones que utilitzen programari lliure per a qüestions de navegar (firefow) o de processar textos (oppenoffice) i en canvi utilitzen programari propietari per a l’edició de vídeo o per a la composició musical. A vegades combinen les dues coses. El que sí és cert és que entre les tecnòlogues artístiques la incidència i coneixement del programari lliure sembla ser major que en les tecnòlogues en el seu conjunt i similar que en les tecnòlogues de formació purament informàtica.
 
“Hardware: saca el ordenador. La gente me ataca porque con todo mi discurso politico y tengo un sony, esto es también un espacio performativo. (…) Hace 2/3 años que estoy con Linux. Empecé con Debian, cuando vi como no iba a hacer cosas complicadas con video o audio, estoy haciendo presupuestos, emails, php, html.. me pasé a linux, Debian. Me he dicho me cojo el tiempo. Lo he hecho directamente , sin pasar por partición. (…) Hay gente que se lanza directamente pero cada uno tiene que elegir a su manera. (…) Hay que pensar cuando puedes hacerlo (ralentiza el tiempo de producción)”.Laurence.
 
“Después de un rato de usar el software, sobre todo los que no son libres como modulator o resolume, ves que los programas se parecen mucho porqué la herramienta condiciona mucho lo que haces. Entonces te dan ganas de aprender nuevos lenguajes para hacer algo nuevo más tuyo, para intervenir sobre el código, para protagonizar tu proceso creativo. Había ese máster aquí en Barcelona en Elisava que me parecía interesante, pedí un sabático y me fui. Postgrado de diseño de la interacción. Se hace un poco de todo, programación, diseño web, interacción física, o sea, átomos y bips, flipé con el Arduino, los soldadores, además me encantan las ferreterías…”. Susana
 
 “Con el software libre la idea es decir tenemos que ser coherentes, si queremos cuestionar las condiciones de producción , distribución tenemos que cuestionar las herramientas que utilizamos.(…) En francés sistema operativo se llama systeme de explotación, entonces ser dueñas de tu sistema de explotación es lo mínimo, y cambiarlo es lo minimo de lo minimo.” Laurence.
 
“En general trato de tener procesos colectivos abiertos, de código abierto, que no son informáticos y esto creo que desde el mundo de linux no es algo que les preocupe, otros métodos de producción colectiva que no sean informáticos” Lucy.
 
“Esto quiere decir que existe una lista de correo electrónico de personas que utilitzan y/o dearrollan el programa. Normalmenrte tu te apuntas a esta lista como usuaria para tener consejos, y, cuando ya sabes un mínimo, empiezas a ayudar a otros. Entonces hay otras tareas como llevar la web, hacer paquetes, como yo hago por ejemplo, porqué los paquetes son binarios del código fuente, para que las personas se lo puedan instalar más fácilmente, la web la llevan unos voluntarios, los manuales se escriben de forma voluntaria, se contestan preguntas de forma voluntaria i todo eso…” Valentina.
 
Igual que el seu aprenentatge, la seva pràctica tecnològica sovint no és en solitari. Només un 40% declaren practicar i treballar soles. Prop d’un 60% ho fan en equip o de forma col.laborativa, de les quals un 11% això és sempre. Respecte el conjunt de tecnòlogues la xifra és similar tot i que la incidència del treball en equip és una mica major en el cas de les tecnòlogues artístiques. Aquest fet és interessant doncs implica una elevada pràctica col·lectiva del treball amb les tecnologies artístiques, lluny de la imatge solitària, individualista i asocial que s’atribueix tant al treball amb les tecnologies com a la tasca de l’artista. A més, com en vist en el cas de l’aprenentatge, és crucial per conèixer i comprendre noves formes de treballar que s’estan donant de forma creixent en el desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement. En aquest sentit coincideix amb una forma de treballar distribuïda en que hi ha part de treball en comú i part de treball en solitari, a la vegada, una importància de les TIC com a eina de treball i comunicació per a cada projecte. A més, com s’ha esmentat, hi ha una simultaneïtat de projectes i treballs que es van succeint en el temps i adopten diferents caires segons la tipologia del projecte, la xarxa de col.laboració, l’àmbit en que es desenvolupen o les característiques de la mateixa tecnoartista.
 
“Practico in grupo para suplir a mis deficiencias. Ademas hoy en día el nivel de especialización de cualquier cosa es demasiado alto, así que es necesario juntar las energías”. Federica.
 
“Depende de la fase. Tiene un punto muy solitario. Ese momento de creación és muy solitario. Pero cuando he estado haciendo con músicos, el punto solitario es una primera fase, luego aprender de cosas, llenarte, actuar, escuchar con música…es muy social. Ahora me está interesante salir del punto solitario y compartir lo que he aprendido hasta ahora, estoy más segura ahora, lo que sé le puede interesar a más gente”. Alba
 
“Normalment sola si estic a casa, i sinó en xarxa amb altres company@s. Treballo sola, però amb gent a prop per comentar la jugada, i en xarxa per posar en comú la feina feta, que és normalment en equip”. Claudia.
 
“Mig i mig, practico sola en projectes personals, i amb altra gent en els col.laboratius,en aquest darrer cas sovint he d'aprendre a manejar nous softwares, primer m'hi enfronto sola, quan no m'en surto o vaig massa lenta demano ajut. Soc força autosuficient tecnologicament”. Antonia.
 
“Para hacer las creaciones audiovisuales estoy utilitzando un programario de código abierto que está todavía en beta, se está todavía desarrollando, se llama processing. Con los conceptos de tener una web donde todo el mundo habla, donde se va desarrollando poco a poco, mucho recurso donde tu puedes aprender, nada de licencias…código libre”. Alba.
 
Ser dones en les tecnologies...
 
Les dones assenyalen que cada dia hi ha més dones en el món de l’art i de la tecnologia per les possibilitats que ofereixen les tecnologies, perquè cada hi ha més interès, però encara diuen que en son minoria i que persisteix la discriminació cap a elles a través d’oferir pitjors condicions laborals, de tendir a invisibilitzar-les o de pressuposar la seva manca de competència en cadascun de les seves experteses i de les tecnologies en general.
 
“y claro…nunca hay muchas mujeres haciendo esto, siempre hay pocas, yo era la única chica de cinelerra, pero ahora ha llegado otra!” Valentina.
“Porqué hay el interés que hay, hay muchas mujeres que no les interesa porqué tenemos asociado las tecnologías a un tipo de trabajo. Pero ahora con todos los masters y escuelas de artes digitales están diciendo a la mujer que oye, que aquí puedes hacer muchas cosas que te gustan, es como desmitificar la tecnología
También se cree que es un trabajo muy dedicado y eso cuesta más porqué las mujeres somos muy todo terreno y tener que pasar muchas horas, tiempo…le tienes que dedicar tiempo”. Alba
 
“El problema de las mujeres artistas es que no se ven. Sólo es levantar la tapa y flipas. He conocido y visto unas artistas y flipas, vaya nivelón, hay una efervescencia increíble, aquí sólo falta encontrar la excusa, buscar espacio y ya, porqué es increíble.” Ianna
 
“A la dona no sé per què, però no se la prenen en serio, no sé si la dona no sé si vens el teu físic o no sé què passa i després que al panorama musical la majoria son homes i per tant hi ha masclisme. La dona tant si ho fas bé com no, passes per uns canons estètics. Amb els homes això no considero que passi. Una sèrie de coses que no haurien de jugar perquè amb els homes no juguen aquestes coses. Marabella.
 
“Me marca, me encanta, pero aquí en el sentido de ser mujer no hay ningún problema, soy yo la que mando, la que curro, la que me lo monto, monto el zarao y me lo hago todo.” Ux.
 
“Estos grupos que eran muy abiertos, pero bueno, las chicas trabajan mucho en la barra del bar, en recoger cosas o el trabajo más político de coordinación y comunicación y toda la parte divertida de la performance y del dj nada. En lo del vj nada, empezamos a fomentar esto una para divertirnos y otra para reivindicar una posición sin hablar. Siempre te dicen no…es mentira, no es verdad, no estais excluidas, pero luego ibas a pedir los platos y no, que lo tiene fulanito, no que…y al final siempre había una exclusión. Todo machista, las chicas las novias de los dj allí mirando. Pensamos... mirando no lo sacamos, haciendo sí i envolver más chicas y chicos también”. Susana
 
“Si eres mujer intentan pagarte muy poco, porqué ya te lo pasas bién. Como en todo lo de tecnología las mujeres tienen este papel de últimas llegadas. El último portero me decía mira este cable se pone así y yo decía, mira este cable yo lo conozco y se pone así”. Slavina.
 
“Pero luego también hay que por estar con un ordenador y ser mujer que te venga un chaval y te aparte y diga: déjame que te lo arreglo yo, sin preguntar ni siquiera, y te ofendes porqué estoy segura que si fuera un hombre no me hubiera entrado de esta manera. Aún hay personas que se piensan que estás como de prestado y te ha enseñado tu novio y que estás ahí porqué no tienes nada mejor que hacer, pero estás ahí porqué controlas la herramienta. No por ser mujer de.” Alba
 
“La mujer discjockei está muy mal valorada y dentro del mundo de los  discjockeis hay una competencia horrorosa, entre tío y tío ya existe, pero además que llegue una tía, ya...  Ux
 
“Ser dona, ser dona m’afecta, perquè eres una chiqueta i sembla que no tens que saber d’aquestes coses i no poden entendre que demanes algo electrònic…” Leo
 
Algunes dones, a més, expressen que tant pel que fa a continguts del seu treball com per formes de treballar les seves produccions tecnoartístiques estan més feminitzades o, simplement, pel fet no ser el sexe privilegiat també els pot donar la llibertat d’entrar en altres terrenys i poder triar anar cap allò més considerat tradicional com a dona i com allò que no, fet que també les porta a qüestionar les formes tradicionals de treballar com l’individualisme, la presencialitat, la competència o la dependència respecte els homes a més de qüestionar l’associació entre homes i tecnologia. En certa mesura, les seves experiències mostren que el fet que hi hagi dones en la direcció de festivals, en equips de treball, en espais o en cartells de festivals promociona un treball en perspectiva de gènere que tendeix a incloure-les més en tot el procés i a qüestionar les formes de treball i el tipus de continguts establerts en un sistema marcat per un biaix patriarcal.
 
“El tema del LEM va anar bé, jo l'any passat va ser l'últim any que vaig ser-hi i llavors bueno, va ser el primer any a la historia que hi havia 50% de dones i homes treballant a l'organització , a l'equip, al programa del festival també hi havia 50% de dones i homes i gairebé el públic també. Llavors es va aconseguir la igualtat absoluta, que dintre d'un festival de música és una cosa molt inèdita, perquè és un món molt d'homes, però no només això, sinó que ademés era dintre d'un festival de música experimental i electrònica que encara és més. El fet de que vinguessin més dones és perquè vàrem començar a fer campanyes en llocs fashion , botigues, perruqueries, i coses d'aquestes. Aquest és el secret, el secret de perquè varen venir més dones.” Io.
 
“El Femelek es una iniciativa del Convent de Sant Agustí, este centro cívico que históricamente ha tenido directoras mujeres. El año pasado tuvieron la idea de hacer un festival, una manera de aproximar las actividades que se hacen aquí en el convent, con las nuevas tecnologías, y el dia de la dona” Marise.
“I també recolzant-nos les unes a les altres, que el que una aprenia ho explicava a l'altra i si venia gent que no sabia de què anava doncs li ensenyaves, cosa que ho tens més difícil si ets una dona, perquè no t'ho expliquen tant, perquè se suposa que no hi entens molt del tema, però clar, entre nosaltres, allà, doncs vinga va! I recordo que durant un temps, que portàvem un local al centre, fèiem una part que era com la cantera i incitàvem a les dones perquè vinguessin a primera hora, per posar música, i els ensenyàvem com anava la taula i els hi explicàvem i, després, hi ha gent que ha continuat i gent que no...o sigui, que és ajudar-nos entre totes en un tema que si t'agrada la música, benvinguda siguis!  Les fatales
“El chico habla mucho con sus colegas, pero va más a su bola, pero nosotras creo que sí que nos juntamos muchísimo. No tenemos el miedo a la pregunta y sacamos mucho provecho. Como a los chicos se les pone en situación que no pueden preguntar. Yo creo que somos más sociables y entre nosotras la competitividad no es igual”. Alba
 
“Mi último vj set lo hice embarazada de 6 meses. Ahora mi vida ha cambiado un poco. El hecho de tener una hija me hace sentir más fuerte la responsabilidad de ser un buen ejemplo. Y pensar en ella que está muy curiosa, muy pronto tendré que enseñarle como relacionarse con estas cosas”. Slavina.
 
“Salen muchas más cosas a nivel personal, así de mujer, cuando hago loops salen muchas mujeres, muchas caras de mujeres, desde el simple hecho de ser femenino, en el video se respira, hasta hablar del embarazo, bebés...” Babi.
 
“A mi me gustaría que alguien te mire y no te vea como una mujer, que te vea como una persona” Solu.
 
“A mi me emociona que las artistas de alto nivel, son artistas de alto nivel, se predispongan tanto a colaborar con el festival, invesion de tiempo i energia en un festival, tanto las organizadoras como las artistas”. Marise
 
“A mi me gusta mucho mi trabajo justamente porqué creo momentos, una performance, compartido en ese momento con el público y se ha ido, no deja materia, basura en el mundo, esa efimeria del digitalismo, esa ligerez, todo lo que has hecho en tu vida en un ordenador, esto me encanta” Solu
 
“Cuando hago una actuación cada vez tiendo más a huir de la pantalla cuadrada, es un marco rectangular, nos está limitando de espacio, concentración en un lugar, ahora todas las paredes me parecen bonitas para proyectar. Ahora con las posibilidades del midi, puedes salir del cuadrado. La cultura digital i electrónica tenemos que aprender que estamos actuando, transmitiendo, que es diferente de si lo miraras o escucharas en tu casa”. Alba.
 
“Ser dona, a nivel d’imaginari per mi és molt positiu, estar en llocs on hi ha poques dones, bueno ara més, i també en llocs on hi ha moltes dones. Poder fer cabdells amb la meva àvia i anar amb el tractor amb el meu avi, al final ho tens tot que és el que mola.” Leo
 
“La verdad es que es la historia de mi vida, desde que hice bachillerato, en dibujo técnico era la única, en informática éramos 2, en telecos éramos pocas, luego en París éramos dos y aquí soy la única, hay dos chicas estudiantes de máster i y alguna más haciendo alguna práctica. Luego ha habido alguna compositora, pero de la parte técnica somos pocas. Siempre te sientes en minoría, pero bueno, yo ya me he acostumbrado. En el departamento soy la única profesora.
Tampoco sé lo que es estar más con mujeres. A veces me han preguntado donde está la fotocopiadora o hay cosas que te molestan que digan, si vas a dar clase…esto está bién para ti porqué si tienes hijos ya tienes un trabajo…O ahora que estoy embarazada digo, qué pasará, porqué la mujer no está en igualdad de condiciones…
Me he sentido más alomejor sola que marginada, en inferioridad numérica, pero no en inferioridad intelectual, de voz”. Emilia
 
“Buscamos unas respuestas de una manera que no. Hay diferencias, claro, pero no creo que por ser mujer. Ahora que todo el mundo tiene un ordenador en casa, ni nos cueste más, ni nos de pereza ni que tenga que ser diferente. Al revés, ahora las mujeres en la tecnología hemos encontrado la matriz que estábamos buscando.
Luego no es así, lo veo en mi trabajo como las secretarias utilizan la tecnología, la periodista, el diseñador o diseñadora y creo que tenemos que inventarnos nosotras mismas, ya está ahí, ya sabemos, tenemos curiosidad y ahora viene una generación que estas cosas no se las está planteando. Siempre las mujeres han estado al lado de una máquina. Yo creo que es un bulo que nos han metido para que no nos descontrolemos.” Alba.
 
2.5               Somnis i Desitjos
 
Les dones plantegen desitjos de millora de la seva pràctica tecnològica en diferents sentits. Destaquen les expressions relacionades amb el temps, tenir més temps per aprendre o fins i tot tenir més temps de lleure, per fer coses o per una mateixa o per aprendre coses noves. Una de les coses que més es plantegen és seguir aprenent, són curioses i inquietes i per tant, es plantegen adquirir més coneixements respecte diferents aspectes relacionats amb les tecnologies o les seves aplicacions com l’edició web, adquirir més coneixements o més usos del programari lliure; adquirir més coneixements en programació i adquirir coneixements en diverses aplicacions o programes específics de vídeo, àudio o similars. Però també, en relació a la seva pràctica tecnològica expressen desitjos relacionats amb l’empoderament. Elles volen adquirir més autonomia, sentir-se més segures i també, més acompanyades. En aquest sentit qüestionen i desitgen millores en relació amb les formes en que s’aprèn i es treballa. Expressen així que volen compartir més i millorar la forma en com es transmet el coneixement. Respecte els seus somnis, a més de coincidir, algunes vegades amb desitjos de millora de la pràctica tecnològica, destaquen els seus somnis que pensen en millores en un sentit global, en una major sostenibilitat i justícia social, també de gènere com s’ha vist, també en millores en relacions afectives. I, evidentment, somien en poder continuar disfrutant amb el que fan , continuar poder creant i, sobretot, poder-ho fer en millors condicions socials, laborals i de salut, a la vegada, que ho desitgen per les persones del seu entorn i per el conjunt de la humanitat. No hi ha millor manera d’expressar-ho que amb les seves pròpies paraules de forma extensa:
 
“Como proyecto personal me estoy dedicando a la construcción de interactivos para niños y ver como se puede experimentar, una cosa que creo necesaria. Como viven las tecnologías los niños y darles la posibilidad y una visión de que se pueden cambiar las cosas. Pueden utilizar un mando de la play para hacer otras cosas. Pueden abrir un televisor y ver qué hay dentro y hacer algo más. Que no se queden con la idea de que la tecnología no se puede modificar. Creo que es una forma de alfabetización muy necesaria.(…) Hay que enseñarles simplemente a ver detrás.”
 
“poder seguir trabajando, sacando cosas, tener mi estudio, la academia de dj, enseñar también a producir música, ir adaptándome y poder seguir ahí”.
 
“La idea de una red generalizada de técnicas y accesos. Abrir más la red. No que cada una sea programadora o técnica sino que tengamos la elección real de ir por ahí o no y eso es lo mas complicado”
 
“Reduir el temps davant l'ordinador, porto molts anys tot el dia enganxada ,i ara 'm'estoy quitando'”
 
“Con el tiempo quiero mantener mi actitud creativa. El reto es cada día crear algo nuevo. Que me mantenga como artista, que pueda tener por lo menos un pequeño público fiel. Quiero hacer más interactivo el directo. Poder tocar fuera.”
 
“m'agradaria intentar aprofitar les TIC per fer coses més creatives i 100x100 auto-voluntaries com per exemple muntatge d'imatges en directe (vj)”
 
“Vivir la vida tal y como se va presentando e intentar expresar a traves del arte los cambios que voy experimentando “
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     
“Que todas digamos lo que tenemos para decir y los microfonos esten conectados. que sigan saliendo mas bandas de mujeres y suenen fuerte”.        
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             
“Que l'afició als ordinadors no se'm mengi els caps de setmana a la muntanya, i que no deixin de vendre i revelar pel·lícula de 35mm”            
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              
“Treballar difonent la cultura i la filosofia lliure que hi ha al voltant dels nous mitjans, a traves de la televisió i la ràdio”.         
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    
“Deseo que todo el mundo(toda la gente de todo el mundo) pueda tener la misma oportunidad de acceso a la tecnología”.            
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              
“Los sueños son demasiados y no todos tienen que ver con el trabajo. Los deseos son simples, y es que con el trabajo pueda llevar una vida digna sin precariedades.”
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            
“Ser feliç i disfrutar de la vida. Trobar l'equilibri Fer que la feina sigui una part interessant de la vida, es a dir, fer el que m'agrada i m'interessa, per no sentir-me alienada utilitzar les TIC com una eina més per fer la vida més senzilla i amena                                                                                                                                                                                                                                                                   
Viatjar”                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              
“Que desaparegui l'IE de la xarxa (ja ho sé, és un somni negatiu, però és que em té ben fregida!:) M'encantaria trobar més dones que treballen en el sector i que tinguin ganes de compartir experiències i coneixements”
.                                                                                                                                                                                                                                                                                                     “ Dominar més la programació i el software lliure - Disfrutar amb la feina, seguir fent allò que m'agrada i seguir tenint temps lliure per dedicar-lo als meus”                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                
“mas manejo de internet como herramienta de trabajo , busqueda de imagenes, informacion, participacon en foros. Aprender un poco mas de animacion y autoria de dvs - Seguir dedicandome a lo que me gusta y conseguir financioacion para proyectos propios”.                                                                                                                                                                                                                                                                    
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              
“Ésser una persona realitzada tant a nivell personal com professional.”
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        “tener más tecnología”                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              
 “Quiero trabajar como realizadora de video y de televisión. montar videoinstalaciones rodar por lo menos una pelicula...viajar mucho y llegar a vivir de eso con una casa en la Floresta donde escaparme con los colegas”
.                                                                                                                                                                                                                                                                                                      
“DESEO TRABAJAR SIEMPRE EN ESTE MUNDILLO, ESTAR TRANKILA Y SER FELIZ”     
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     
“Buf! Tenir una famili amb un parell de nens i poder treballar des de casa en el que m'agrada, no gaires hores, per estar per ells i per poder decidir sempre on viure independentment de la meva feina i poder viatjar molt!”
 
“Conseguir una mayor formación de la ciudadanía en lenguaje audiovisual.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       
Otro preguntazo! Tienes que considerar que mi vida procede de tres meses en tres meses!! mmm, a ver..Sobre el plan general vivir serena y en salud. Y sobre el plan profesional, poder seguir a vivir haciendo este trabajo que me gusta muchísimo y me llena,”     
 
CONCLUSIONS
 
Aquesta recerca ha pretès fer una diagnosi de la situació de les dones en les tecnologies a Catalunya i ha volgut incidir específicament en la col·lectivitat de les tecnòlogues artístiques i els seus accessos, usos, contribucions i desitjos respecte les tecnologies.
Per a fer-ho s’ha revisat la literatura internacional i local sobre la inclusió/exclusió de les dones en les tecnologies i s’han sistematitzat i presentat les principals dades públiques sobre la participació de les dones en les tecnologies a Catalunya.
Per tal d’incidir en les especificitats dels processos d’inclusió de les dones en les tecnologies s’ha analitzat les dades per Catalunya del projecte Codi Lela del col.lectiu Donestech respecte els accessos, usos i desitjos de les tecnòlogues en el seu conjunt.
Finalment, s’ha incidit en les especificitats d’una col·lectivitat específica de dones en les tecnologies, les tecnòlogues artístiques. Per a fer-ho s’ha introduït la temàtica de la intersecció de l’art i la tecnologia i les seves característiques, s’ha emfatitzat el que la literatura havia referenciat sobre les dones i s’ha introduït una breu descripció del context català respecte esdeveniments, espais, institucions i col·lectius que fomenten i/o treballen en la intersecció de l’art amb la tecnologia. Finalment s’han sistematitzat i presentat les experiències de les tecnòlogues artístiques que havien participat en la recerca prèvia de Donestech i les que han participat en aquesta nova recerca mostrant els seus accessos, usos, contribucions i desitjos respecte les tecnologies.
L’interès per les dones en les tecnologies no és quelcom nou, però el seu interès s’ha centrat en allò tradicionalment considerat tecnològic com la computació i les enginyeries. La recerca feminista de la tecnologia mostra una constant exclusió de les dones que malgrat el volum de recerca generada i els esforços públics i privats en aquest sentit encara persisteix. L’exclusió de les dones de les tecnologies, com s’ha vist, no respon a un únic factor. La literatura feminista de la tecnologia ha identificat l’atribució de rols estereotipada de gènere un dels factors que han allunyat i exclòs les dones de les tecnologies. Aquests estereotips es reprodueixen tant a través de la família, com de l’escola, com dels mitjans de comunicació o les xarxes socials. La seva influència defineix per a una societat el que és considerat per les dones i el que és considerat per els homes, a més de les seves condicions de prestigi, reconeixement i retribució que tendeixen a discriminar a les dones. D’aquesta manera es reforça una imatge masculinitzada de les tecnologies que s’agreuja per una marcada invisibilització històrica, i actual, del paper i les contribucions de les dones en el desenvolupament tecnològic. Això no només es fa palès en la manca de referents femenins respecte les tecnologies, sinó també en la manca de consideració com a tecnològic d’aquelles tecnologies o tasques tecnològiques on les dones hi tenen un paper rellevant. A més, val a dir, que l’exclusió de les dones també es relaciona amb altres formes d’exclusió social que no només afecten més a les dones, sinó que a més tenint en compte altres factors com l’edat, la posició socioeconòmica o el lloc d’origen es poden veure agreujades. En aquest sentit caldria aprofundir en la recerca d’aquest darrer aspecte en investigacions futures.
A Catalunya, l’expressió actual de l’exclusió de les dones en les tecnologies es fa palesa a través de l’anàlisi de la fractura digital de gènere a partir de les dades públiques existents. Les dones accedeixen i usen les tecnologies en menor mesura i en una diversitat d’usos més reduïda, sovint associats a la divisió del treball i de rols estereotipats de gènere. A més, i encara amb diferències més acusades, les dones accedeixen a estudis d’informàtica i enginyeria en percentatges molt inferiors que els homes. Els percentatges no superen el 30%, però per a alguns estudis no arriben ni al 20% i sembla anar minvant. Aquesta qüestió sembla, a la vegada, estar molt influenciada per la tria que es fa a batxillerat i els cicles formatius on les dones representen també una minoria en els itineraris més tecnològics. A la vegada, aquest fet influencia el que ocorre en el mercat laboral. Les dones també són una minoria en les ocupacions TIC i en representen percentatges inferiors al 30%. 
Aquestes dades són preocupants si tenim en compte que la baixa presència de les dones en estudis i treballs TIC també implica una baixa presència de les seves visions i interessos en el desenvolupament de les tecnologies del futur i per tant una manca de diversitat a l’hora de dissenyar els nous productes i usos tecnològics del futur, però a més, també implica que les dones tenen menys possibilitats de gaudir de les possibilitats laborals d’aquests sectors, amb una demanda de força de treball creixent, qualificada, prestigiada i millor remunerada que en altres sectors. De totes maneres, el fet que els percentatges de dones treballant en les TIC siguin fins i tot superiors a les dones que hi estudien, pot implicar l’entrada a aquestes ocupacions per altres vies. De les vies alternatives a l’accés al treball tecnològic en sabem poc i pot ser una nova clau per a la inclusió de les dones en el treball TIC.
En relació a l’exclusió de les dones en les tecnologies, encara, la sistematització d’informacions qualitatives que s’han dut a terme en aquesta recerca, tant per el conjunt de tecnòlogues com per la col.lectivitat de tecnòlogues artístiques confirmen la persistència de la influència dels estereotips de gènere respecte les tecnologies i la persistència de la discriminació cap a les dones. En primer lloc, les experiències de les tecnòlogues que han participat en la recerca ens mostren que hi ha una manca de promoció del seu interès per les tecnologies tant per part de la família, com d’amistats, com de l’escola, sobretot en les edats on la tria d’estudis determina les possibilitats d’accés a estudis superiors tradicionalment tecnològics. De fet, s’observa un important salt des de les primeres experiències fins a l’entrada real a la pràctica tecnològica en moltes de les tecnòlogues. En segon lloc aquest fet mostra les dificultats del sistema educatiu reglat per corregir les discriminacions i els efectes dels estereotips de gènere, però també per adequar els continguts dels itineraris tecnològics a la diversitat de població i a les necessitats laborals. De fet, l’experiència de les tecnòlogues visibilitza la importància de l’aprenentatge informal per accedir al coneixement especialitzat en matèria tecnològica i la varietat de combinacions que es porten a terme caracteritzades, a més, per un elevat component autodidacta fins i tot en les dones que han estudiat carreres tècniques. En tercer lloc, les experiències d’aquestes dones confirmen la persistència de la discriminació de gènere també en els àmbits tecnològics, els seus salaris són més baixos i tendeixen a desenvolupar les feines menys reconegudes i prestigiades, existeix doncs el que s’ha definit en el feminisme com la discriminació horitzontal, però també la vertical. En quart lloc, les seves experiències confirmen la imatge masculinitzada de les tecnologies que fa que encara siguin considerades com a estranyes i fins i tot, en no hàbils per a les tasques relacionades a priori. Finalment, una de les principals qüestions que mostren les experiències de les tecnòlogues en el seu conjunt, però sobretot les de les tecnòlogues artístiques és la invisibilització que pateixen, i de fet, com han comentat algunes entrevistades, “aixecant la tapa” és impressionant el nombre de dones que es troben, les pràctiques i contribucions que realitzen i el seu alt nivell. Aquest fet, com s’ha vist, contribueix a la seva exclusió perquè dificulta l’existència de referents per a les més joves, contribueix a mantenir la imatge masculinitzada de les tecnologies, però també perquè manté l’escàs reconeixement necessari per prestigiar i valorar les contribucions de totes elles.
En aquest sentit la recerca que s’ha presentat ha volgut “aixecar la tapa” a partir d’ampliar els punts de mira respecte les dones en les tecnologies. D’aquesta manera s’ha obert la definició de tecnologies per incloure altres àmbits i pràctiques tecnològiques rarament considerades com a tals i que per tant fins ara han estat impossibles d’estudiar d’una forma quantitativa i a partir de dades públiques. D’aquesta manera s’ha partit de les experiències i la participació de les mateixes dones tecnòlogues que des de diversos àmbits i pràctiques tecnològiques, tradicionalment considerats o no, que han aportat un punt de vista nou a l’anàlisi dels accessos, usos i desitjos de les dones respecte les tecnologies.
Per a fer-ho s’ha incidit en la importància de treballar en positiu, és a dir, tot i prendre com a base les necessitats expressades per la recerca en exclusió, orientar la recerca per a la inclusió.
La literatura feminista de la tecnologia també ha treballat en l’exploració de la presència de les dones en les tecnologies, la denuncia de les seves condicions i la visibilització de les seves aportacions. Aquesta recerca ha mostrat que ampliant la concepció de les tecnologies a altres àmbits i tasques tecnològiques la presencia de les dones es visibilitza. Amb això es fan paleses les seves condicions de discriminació horitzontal i vertical també en aquests àmbits, però sobretot, es visibilitza la seva participació i les seves contribucions al desenvolupament tecnològic, i com no, al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement actual. Aquest fet, ha propiciat el nostre interès per focalitzar la nostra recerca en les dones que ja participaven de les tecnologies i més endavant, a realitzar una recerca específica en la col.lectivitat d’incloses que treballen amb les tecnologies aplicades a alguna de les disciplines i aplicacions artístiques.
Abans d’entrar en el seu anàlisi, però, s’han volgut tenir en compte algunes referències que han estudiat les estratègies d’inclusió de les dones en les tecnologies, però, en l’anàlisi, a més de tenir en compte els factors d’exclusió tenir en compte les especificitats dels processos d’inclusió que impliquen un conjunt divers d’actors, factors, vies, estratègies i moments d’acció. Tenir en compte la recerca ens ha permès identificar algunes tendències esperençadores com és la pràctica desaparició de la fractura digital de gènere, en els accessos bàsics, per a les nenes i les dones joves, i per tant la necessitat de treballar la inclusió de futur en la expertesa i el coneixement avançat de les TIC per a les dones. A més tenir en compte la recerca per a la inclusió ens ha permès indagar en les vies i estratègies d’accés de les tecnòlogues, els seus processos, formes de treball i companyies d’aprenentatge i ús i entreveure, a partir dels seus desitjos i somnis, algunes qüestions a millorar i algunes tendències d’un futur si les dones definitivament hi són presents i visibilitzades.
L’anàlisi per Catalunya de les dades recopilades per Donestech ens ha permès una aproximació a les tecnòlogues residents a Catalunya en el seu conjunt respecte les seves experiències d’accés, ús i propostes de millora. A més implica una important contribució localitzada i empírica a la literatura que estudia la inclusió de les dones en les tecnologies doncs esdevé un esforç de diagnosi en un context difícil d’explorar a partir de dades públiques si es pretén indagar realitats tecnològiques tradicionalment considerades allunyades de les TIC.
L’anàlisi de les tecnòlogues enquestades per Donestech ens mostra que les tecnòlogues son relativament joves, habitants de grans ciutats, amb estudis universitaris, de posicionament social mitjà-alt i amb parella, però no sempre casades o amb persones al seu càrrec. Aquest tipus de perfil, mostra, a la vegada, la necessitat de recerca futura respecte edats, lloc d’origen i classe social que poden determinar noves exclusions/inclusions.
Respecte als seus primers contactes i vies d’accés a les tecnologies destaca la constatació de la gran diversitat de vies i estratègies d’accés que les dones segueixen o activen per accedir a les tecnologies. Com apuntava la literatura d’inclusió les vies i accions a dur a terme són diverses i combinades, trencant així amb la visió lineal d’accés que caracteritza la literatura que incideix en la exclusió. En aquest sentit, es visibilitza la importància de l’aprenentatge i pràctica informal de les tecnologies, amb una elevada incidència del treball autodidacta. Això és quelcom preocupant per a la societat en el seu conjunt, doncs tot i que la formació reglada continua sent rellevant i una via principal d’accés per a moltes dones, no arriba al seu conjunt ni a determinants nivells d’especialització i pràctica tecnològica.
Com s’ha vist, una de les qüestions que la incidència dels estereotips de gènere provoca és la imatge masculinitzada de les tecnologies que pot implicar, a la vegada, negar les possibilitats de les dones de sentir-s’hi atretes, apassionar-s’hi i, així, motivar-se per allò tecnològic d’una forma entusiasta. En aquest sentit, la informació de les tecnòlogues en el seu conjunt, i com s’explicitarà també per a les tecnòlogues artístiques, la curiositat, afició, passió i interès també hi és molt present en les dones. A més, hi ha altres factors que motiven i faciliten l’accés de les dones a les tecnologies, també identificats a la literatura per la inclusió, com l’accés a les infraestructures i equipaments informàtics, les característiques de les eines TIC que faciliten altres activitats quotidianes com la comunicació, la recerca i organització d’informació, la influència d’un entorn motivador o familiaritzat amb les TIC i també, l’existència de possibilitats de pràctica tecnològica en àmbits d’interès o laboral d’aquestes dones. Aquest fet es mostrarà encara més rellevant per el cas de les tecnòlogues artístiques.
Respecte els usos el fet de no acotar prèviament les TIC a allò tradicionalment considerat tecnològic en relació a la informàtica o l’enginyeria ha donat lloc a la visiblització d’una gran diversitat d’usos, aplicacions, àmbits de producció en creixent intersecció amb allò tradicionalment considerat tecnològic, que són crucials de tenir en compte per entendre el desenvolupament tecnològic i de la societat de la informació del futur. Aquest seria el cas de la lingüística computacional, la comunicació audiovisual, la gestió de bases de dades, però com no, la intersecció entre l’art i les tecnologies.
Incidir en els usos també ha mostrat la importància de les pràctiques col.lectives d’aprenentatge i de treball amb les tecnologies, i també, la incidència de formes de treball distribuït i on-line. De fet, les dones i la seva pràctica tecnològica cada vegada menys es fa únicament en solitari i per tant la imatge del frikie/nerd asocial que només es relaciona amb el seu ordinador queda notablement qüestionada. És interessant destacar que les dones també s’interessen per la pràctica i les possibilitats del programari lliure que consideren especialment interessant per les possibilitats de compartir el coneixement que implica.
Finalment, els seus desitjos de millora i els seus somnis mostren que aquestes dones estan motivades i s’interessen per seguir aprenent llenguatges, eines i conceptes tecnològics i per continuar treballant en aquests àmbits que interaccionen amb diverses disciplines i formes de treball. En aquest sentit clamen per una millora de les seves condicions i per aconseguir mitigar la discriminació de gènere que també elles pateixen. Tot i així es preocupen per qüestions globals i comunitàries com utilitzar les tecnologies per fer un món més just, més sostenible i que faciliti compartir el coneixement per a una població més àmplia.
Orientar la recerca per la inclusió ha significat, com s’ha vist, l’anàlisi de les experiències d’accés, ús i millora de les dones que ja estan incloses en les tecnologies i per això s’ha volgut incidir en una col.lectivitat de dones específica, com les tecnòlogues del món de l’art, que s’havia visibilitzat com a rellevant, tant quantitativament com qualitativament, en la recerca prèvia de Donestech. A més la revisió de la literatura creixent que explora la intersecció entre l’art i la tecnologia ens mostra les possibilitats d’aquests espais d’intersecció i la seva rellevància de cara a la creativitat i la contribució al desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement del futur a més d’ajudar-nos a conèixer millor el contextos i les especificitats de les expressions artístiques més característiques.
Les tecnòlogues del món de l’art, desperten una curiositat generalitzada per trobar-se en àmbits punters tant a nivell tecnològic com a nivell artístic i les seves possibilitats d’esdevenir mirall i model per a la resta de dones poden ser majors. Tot i així, la recerca sobre les seves vies d’accés i usos de les tecnologies és pràcticament inexistent i explorar aquests aspectes en el context català pot ser clarificador per visibilitzar alguns aspectes a incidir en el futur. Com s’ha vist, tant per la recopilació efectuada com per els testimonis de les protagonistes, els esdeveniments, els espais, col·lectius, centres i institucions que treballen en l’àmbit artísticotecnològic tenen una importància rellevant per a la inclusió d’aquestes dones. El fet que l’oferta d’ensenyament i espais de pràctica i difusió artísticotecnològica a Catalunya sigui pionera i creixent pot fomentar la inclusió de les dones en les tecnologies, que per altra banda, ja són majoria en els estudis i bona part dels àmbits artístics.
Tenint en compte les estratègies d’inclusió revisades, també s’ha volgut experimentar amb una dinàmica de treball inclusiva que obrís la recerca a la seva participació activa, que fomentés el seu empoderament a través de la creació de xarxes i intercanvi d’informacions i sobretot, que en el mateix procés de recerca, impliqués una visibilització de les tecnòlogues artístiques subjectivitzant-les a la vegada. Així s’han visibilitzat les seves experiències emfatitzant la seva presentació en narrativa, tant textual com visual, així com les seves contribucions a través de diversos formats presentats en aquesta recerca, en algunes presentacions públiques i també on-line a través de la web donestechart.net, webs afins i altres espais creats per a l’arxiu documental, la comunicació i l’intercanvi d’informació.
Les tecnòlogues artístiques comparteixen característiques, vies d’accés, usos i fins i tot desitjos amb el conjunt de dones tecnòlogues. Però, com s’ha vist, també se’n diferencien en alguns aspectes. Tot i que responen a perfils sociodemogràfics similars hi ha dues qüestions que semblen tenir més incidència en el cas de les tecnòlogues del món de l’art i és possible que sigui per la influència de la intersecció d’allò tecnològic amb el món de l’art que, com hem vist, implica el treball en aplicacions, espais i formes específiques. Sembla que la mobilitat internacional és més acusada, no només per l’elevat nombre de tecnòlogues immigrants sinó també per les estades a fora de les tecnòlogues artístiques nascudes a Catalunya en forma de residències artístiques o de treball en determinats projectes tecnoartístics de curta o llarga durada. A més, la seva forma contractual de treballar es presta a una major flexibilitat i a un treball de forma distribuïda. La presència d’una situació laboral autònoma o free-lance és més accentuada en el cas de les tecnòlogues artístiques, però, a més, la multiplicitat i superposició de feines i projectes que porten a terme també ho és. Però el que presenten les seves experiències és que aquesta flexibilitat sovint va acompanyada de precarietat laboral en temps, sous i seguretat social, que només es veu compensada per la satisfacció i goig personal de treballar en quelcom que les omple i apassiona. Aquest fet, ens recorda les històries de vida dels artistes tradicionals que fins que no triomfen, i sovint després de morts, no assoleixen unes condicions laborals materials dignes o el reconeixement merescut. Ara bé, també en la seva superposició de treballs s’hi veuen estratègies de supervivència en que la part d’expertesa tecnològica representa un important benefici social, i a la vegada, font d’ingressos. Com s’ha vist, moltes d’aquestes dones combinen la seva pràctica tecnoartística amb la docència en tecnologies o en el treball de programació o edició audiovisual comercial.
Tot i que la gran majoria de tecnòlogues artístiques tenen estudis universitaris, el seu accés a la pràctica tecnoartística tampoc és lineal, com s’havia vist en el cas de les tecnòlogues en general. Bona part d’elles provenen d’estudis relacionats amb l’art, una altra part d’estudis tradicionalment tècnics, però altres provenen de la filosofia, la lingüística, les ciències socials, la biologia o altres disciplines que podrien resultar allunyades d’allò tecnoartístic a primer cop d’ull.
Quan, en un exercici de recuperar la seva pròpia memòria, exposen les seves primeres experiències amb la tecnologies molt poques fan referència a experiències escolars i més aviat destaquen un interès tardà. Bona part del seu interès ve motivat per l’afició a alguna disciplina artística, que es fa molt clar en el cas de la música, o a algun tipus d’artefacte tecnològic o l’exploració de les possibilitats de la imatge. El que es fa palès és la curiositat i passió que les motiva a endinsar-se en aquests aspectes més enllà de les qüestions instrumentals que es mostrarien com a obligació o necessitat, tot i que també hi són presents.
Els factors i estratègies d’inclusió identificats en la literatura també han estat exposats per les tecnòlogues artístiques, com el fet de tenir infraestructures, considerar-ho rellevant o sentir-s’hi motivades o la influència de l’entorn, que com veurem també té a veure amb que hi hagi dones. A més, adquirir coneixements a través de l’educació és un factor facilitador per a elles. En aquest aspecte, donat que a les facultats de belles arts i escoles de disseny s’hi estan incorporant assignatures, itineraris i postgraus en alguna disciplina tecnoartística i les tecnologies cada vegada hi són més presents, les experiències de les tecnòlogues entrevistades visibilitzen que una de les vies d’aprenentatge ha estat, precisament, aquests estudis reglats en àmbits de les humanitats, però amb una implantació creixent d’allò tecnològic.
Tot i això, analitzant les vies d’aprenentatge, una vegada més, es visibilitza la importància de la formació informal. Les tecnòlogues artístiques, independentment de l’educació reglada que tinguin o estiguin realitzant, es formen de manera autodidacta i col.laborant amb amistats o comunitats de desenvolupament tecnològic o interessos específics comuns. Així tant utilitzen els manuals i exerciten la proba error, com van a fòrums o es fan membres de comunitats específiques d’un àmbit artístic o del desenvolupament d’una aplicació tecnoartística específica. Però també el fet de tenir amistats o familiars en un àmbit d’interès en facilita l’aprenentatge conjunt o la resolució de dubtes. En aquest sentit, la presència d’altres dones interessades en les amistats o familiars en facilita l’aprenentatge que es tendeix a realitzar de forma compartida. Val a dir, que les vies d’aprenentatge tendeixen a sobreposar-se.
La superposició en tots aquests sentits és molt més acusada que en les tecnòlogues en el seu conjunt. També es superposen o es produeixen trasllats dels camps tecnoartístics als que es dediquen, del vídeo a la música o viceversa, del disseny al vídeo art i l’animació, de dj a vj o de vj a creadora d’interactius.
Quelcom similar ocorre amb el tipus de maquinari i de programari que s’utilitza. A diferència de les tecnòlogues en el seu conjunt, el ventall de maquinari que utilitzen és molt variat i a la vegada molt específic depenent de l’àmbit en el que es treballi o s’hagi treballat. Així més càmeres per a vídeo i més sintes per a l’àudio. L’ordinador i Internet és quelcom que es comparteix en qualsevol disciplina artística.
Pel que fa al programari es veu una tendència creixent a la combinació de programari propietari amb programari lliure. La incidència d’ús de programari lliure és força elevada com en el cas de les tecnòlogues d’un perfil d’estudis tradicionalment tecnològic. De fet pel que fa a la tecnologia sorprèn el nivell avançat que mostren amb les tecnologies i l’elevat nombre de dones que participen en el desenvolupament de les eines amb les que treballen sobretot a nivell de programari. Les possibilitats que ofereix el programar lliure d’experimentació tecnoartística a baix cost i resolució autodidacta dels dubtes o a través de comunitats, a més de la possibilitat del treball de desenvolupament en col.lectiu, sembla que influeixen en que les tecnoartistes optin per el seu ús creixent. Tot i així la dedicació de temps, l’esforç d’aprenentatge i la presència de programari privatiu sòlid i específic en els entorns educatius i laborals fa que en tinguin un coneixement previ i una pràctica constant que faci que, en molts casos, es converteixi l’ús preferent.
Tot i que expliciten que segons la seva experiència cada dia veuen més dones treballant amb les tecnologies encara creuen que en són una minoria. Però sobretot, es queixen de ser tractades per la part negativa que significa ser una minoria i qüestionen la imatge masculinitzada de les tecnologies. La seva presència, treball i contribucions encara són rebudes amb sorpresa o menyspreu que es fa palès amb unes pitjors condicions laborals que els seus companys homes, a través de tendir a invisibilitzarles o a qüestionar la seva competència o expertesa.
Per això, i per a d’altres motius, les tecnòlogues artístiques entrevistades expressen la voluntat de treballar d’una forma diferent, que per exemple impliqui menys competència entre col·legues i més col.laboració, més autonomia, però més companyonia. També, en alguns casos, creuen que tendeixen a mostrar continguts que promouen una certa consciència de gènere o que les identifica com a dones, que les fa presents.
Els seus testimonis, en certa mesura, fan palès que la presència de dones en llocs de decisió, com en centres, festivals o similars, té conseqüències positives pel que fa al treball des d’una perspectiva de gènere i, sobretot, en visibilitzar el treball i les contribucions de les tecnoartistes.
Una de les qüestions més interessants que es pot elucidar de les entrevistes és la seva capacitat de subvertir la discriminació que poden patir com a dones a través de col·laborar, multiplicar-se a través de projectes, però també en qüestionar fronteres, de les mateixes eines, dels espais, dels països, però sobretot entre gèneres.
Finalment, els seus desitjos que s’han volgut mostrar de manera aleatòria perquè puguin anar transportant la lectura en un procés no lineal i creatiu com el que ens han ensenyat són una bona mostra de la seva capacitat tecnocreativa a l’hora d’imaginar el futur i com millorar-lo, tant a nivell personal com a nivell col.lectiu, tant a nivell local com a nivell global, tant a nivell humà com a nivell artísticotecnològic.
 
 
                                                                                                                                                                                                                                                 
 
 
                                                                                                                                        

[1]     Old Boys Network. www.obn.org

[2]     Per a més información sobre el decurs d’esdeveniments consultar la web: www.Donestechart.net

[3]     Aquests són els centres més referenciats a la literatura que fa referencia a l’àmbit català (FECYT, 2007;